urbanisme

Urban Art Foundation es una iniciativa sin fines de lucro creada por la productora de eventos Ópera & Flamenco Productions que surge como resultado del encuentro entre Óscar Martos, director-fundador de la empresa, la directora de teatro Dominique Serena Antignano y una filosofía común: el arte urbano como el motor renovador de una comunidad.

 John Hartley (Curtin University) & Jason Potts (RMIT University)

What makes a great city? This is the question that the construction of world city or global city indexes has sought to answer.

The CCI Creative City Index (CCI-CCI) is a new approach to the measurement and ranking of creative global cities. It is constructed over eight principal dimensions, each with multiple distinct elements. Some of these dimensions are familiar from other global city indexes, such as the MORI or GaWC indexes, which account for the size of creative industries, the scale of cultural amenities, or the flows of creative people and global connectedness. In addition to these indicators, the CCI-CCI contributes several new dimensions. These measure the demand side of creative participation, the attention economy, user-created content, and the productivity of socially networked consumers.

Ade teatro. N. 144 (gen. - març. 2013)

L’últim número d’Ade teatro inclou un monogràfic dedicat al finançament del teatre a Europa. Juan Antonio Hormigón, director de la revista i de l’Associación de Directores de Escena de España, assenyala a l’article introductori que un dels objectius del monogràfic és desmentir la idea, àmpliament estesa durant dècades, que el teatre a l’estat espanyol sigui un dels més subvencionats d’Europa.

Aquesta investigació analitza com les ciutats de Marsella i Liverpool han integrat les polítiques culturals en els seus respectius processos de regeneració urbana i en les seves dinàmiques socials i artístiques. L’estudi pren com a punt de partida la implementació dels seus programes com a capitals europees de la cultura Liverpool 2008 i Marsella 2013. L’autora és Claire Bullen, investigadora del Research Institute for Cosmopolitan Cultures de la Universitat de Manchester, i amb aquest treball va guanyar el Cultural Policy Research Award 2010, una iniciativa de l’European Cultural Foundation (ECF) i el Riksbankens Jubileumsfond, i des del 2008 en col.laboració amb ENCATC, la xarxa europea de centres de formació en gestió cultural,  que distingeix els millors treballs de recerca aplicada comparativa i intercultural de joves investigadors.

15 març 2013 | Per Yaxi Deng

Recently, a major focus in urban economic development has been attracting creative industries and creative workers to cities as engines to drive economic growth. Since the second half of twentieth century, however, American metropolitan areas have seen accelerated trends of employment decentralization. As metropolitan workforces continue to suburbanize, should urban policy makers worry about retaining creative industries? How do location patterns and growth trends in creative industries compare to other industries?

In a paper titled “Are Central Cities More Creative? The Intrametropolitan Geography of Creative Industries,” researchers Ric Kolenda and Cathy Yang Liu explored the intra-metropolitan (center cities vs. suburbs) distribution of creative industries and the resulting economic effects.

«Urban crisis : culture and the sustainability of cities» és un influent llibre sobre la importància central de la cultura en els processos d’urbanització i desenvolupament sostenible de les ciutats. Els autors -investigadors dels àmbits de la planificació urbana i el desenvolupament econòmic regional- analitzen el tema des de la perspectiva marcada per l’agenda global de desenvolupament sostenible articulada per les Nacions Unides i n’adopten una visió complexa de la ciutat sostenible que va més enllà del punt de vista econòmic i mediambiental que ha marcat tradicionalment el discurs i també la pràctica del desenvolupament sostenible.

Ignacio Molano, advocat i gestor cultural, analitza en aquest llibre les conseqüències d’una manera determinada d’entendre les polítiques culturals que ha mitificat la cultura i l’ha sotmès al mercat. Aquest especialista en Responsabilitat Social associada a la cultura, docent del Máster en Gestió Cultural de la Universitat Carlos III de Madrid i soci fundador d’Impacta Cultura, parteix de la premissa que la cultura es basa en la creació i en el diàleg. Creu que els processos creatius no són terreny exclusiu dels artistes sinó que també hi han de participar de manera activa gestors, investigadors i ciutadans. I que s’ha de fomentar el diàleg i el debat crític i obert entre tots ells. Segons l’autor, una de les funcions de les polítiques culturals hauria de ser oferir i propiciar aquests espais de diàleg i mediació.

Observatorio Vasco de la cultura

Las políticas culturales han adquirido un papel esencial en el desarrollo territorial que pretende integrar la economía del conocimiento con la cohesión social, la gobernanza y la sostenibilidad. Sin embargo, los sistemas de evaluación habituales incurren en la aplicación de criterios basados casi exclusivamente en el consumo y en las externalidades que genera la cultura, sin dejar espacio a herramientas que proporcionen información sobre el retorno social de esas medidas.