apps

La imatge en moviment guanya terreny i anem descobrint com tota imatge pot animar-se amb el format més idoni. Arts com la pintura o l’escultura, que acostumem a veure des del hieratisme, passen a l’audiovisual i de sobte podem veure com es mouen o  fins i tot ens canten a ritme de trap.

«Itineraris contemporanis» és una aplicació mòbil que proposa un recorregut per conèixer espais, projectes i artistes contemporanis a les comarques de Girona: Olot, Girona, Celrà, La Bisbal de l’Empordà i Torroella de Montgrí. Creada per la cooperativa Cultural Rizoma, ha rebut el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Col·laborativa, experimental, col·lectiva, perifèrica, universal, ubiqua, accessible, diversa, anònima, ecològica, participativa, generativa, oberta, dinàmica, pionera, innovadora, disruptiva, artificial, intel·ligent, tecnològica, autònoma, reactiva, comunicativa, proactiva, social, virtual i inclusiva. És tot els que pot ser i definir la Falla Immaterial.

Albert Cuesta | Ara

La ciència entra de ple en el món dels cors: el grup de recerca de tecnologia musical de la Universitat Pompeu Fabra estan creant uns algoritmes d’aprenentatge automàtic que seran capaços de cantar composicions en diferents idiomes, el que suposarà un gran estalvi de temps d’assaig per a la correcció de l’afinació i permetrà als cantaires centrar-se en altres aspectes formatius.

Daniel Fujiwara, George MacKerron ׀ Arts Council England

Recerca que analitza com afecta al benestar de les persones assistir a equipaments culturals o practicar activitats artístiques. La investigació examina les dades d’una aplicació per a iPhone anomenada Mappiness que proposar les 40 activitats diàries més comunes i mesura el grau de felicitat, de relaxació o d’activació que ens proporciona cada una. Els resultats mostren que les activitats artístiques i culturals obtenen puntuacions molt altes en termes d’efectes positius en la felicitat i la relaxació, per sobre d’altres activitats com viatjar, cuinar, comprar, veure la televisió o beure alcohol. Anar al teatre, dansa i concerts es situa en el segon lloc d’activitats que proporcionen més felicitat, només per sobre d’estar al llit. Anar a exposicions, museus i biblioteques són les terceres activitats més relaxants.

Carles Sora, Joan Ignasi  Ribas,  Pere Freixa Font,  Joan Soler-Adillon | Poster presented at: ECREA's 5th European Communication Conference; 2014 Nov 12-15; Lisboa, Portugal

Abstract | Museums are being affected by the proliferation of mobile technologies equipped with Internet access and location media. Although 80% of visitors own a smartphone only a small number of exhibitions are taking advantage of this situation by engaging visitors with apps designed and conceived for a digital and physical exhibition experience. So far most of mobile apps for museums exhibitions have been designed for giving to the visitor additional information of physical objects, increasing the amount of data and information that the visitor already has, but without taking benefit of all its possibilities. We have identified a few projects that break with this design tradition setting the focus at the interception of play and content, visitor roles and storytelling.

Joan Santacana, Laia Coma (coords.) | Didpatri | Trea

L’aposta per l’ús educatiu de la tecnologia és ja una estratègia habitual a molts equipaments culturals i també educatius. La mateixa, s’usa per a descodificar l’entorn i així interpretar la realitat; a més a més, la cultura digital està basada en el fet de compartir. La revolució digital no és només una adaptació tecnològica, sinó un canvi de paradigma que presenta un nou model d’aprenentatge.

Office de Coopération et d’Information Muséales (OCIM)

La mediació digital, que es materialitza a través de dispositius tecnològics fixos o mòbils als museus i exposicions o a través d’aplicacions a internet o a les xarxes socials, son objecte d’inversions molt importants per part de les institucions culturals. Aquesta bibliografia comentada presenta uns 150 ítems, entre llibres, articles i recursos en línia, per a la reflexió i l’anàlisi de l’estat de la qüestió en l’ús de les tecnologies digitals i la seva relació amb els públics, els objectes culturals i els coneixements.

Garry Crawford, Victoria Gosling, Gaynor Bagnall,  Ben Light | Information, Communication & Society, Vol. 17, No. 9, (2014) p. 1072–1085

Article que reflexiona sobre els potencial i les limitacions dels mitjans digitals i les xarxes socials per incrementar el nombre i compromís dels espectadors de música clàssica. Es presenta el cas concret d’una aplicació per a telèfons mòbils desenvolupada per la UK Symphony Orchestra amb l’objectiu d’augmentar la venda d’entrades, fidelitzar l’audiència i atreure a nous segments de públics. Els autors assenyalen que encara existeix relativament poca investigació acadèmica sobre les audiències de música clàssica i encara menys sobre la influència de les noves tecnologies en el comportament d’aquestes audiències. També s’hi fa referència a comportaments contradictoris dels espectadors a les xarxes i a algunes particularitats dels espectadors de música clàssica. Els autors reconeixen la utilitat d’aquestes eines des d’un punt de vista del màrqueting, la rendibilitat, l’eficàcia i l’eficiència de les operacions, la millora de l’experiència de l’audiència, el nombre d’espectadors i el seu compromís.

Susan Scoffield, Jie Liu |2014 Cambridge Business & Economics Conference (CBEC)

This paper focuses on the use of online communications and user-generated content in the discussion and sharing of information in the museums and heritage sector. The paper takes a marketing communications perspective and examines the role of the postmodern consumer in sharing, creating and contributing to stories and conversations which can form part of an online archive as part of a museum collection. The paper reviews the literature on marketing communications strategy and the postmodern consumer in the museum context. A series of case study examples are used to illustrate the role of online communications and the types of online communication used. The paper presents suggestions for marketing communications practice in the museum context.