democratització

K. Berger, M. Alduy, C. Le Moign

Aquest llibre reflexiona al voltant del rol de l’estat en la cultura i polítiques culturals enfront als poders econòmics de gegants de l’era digital com Amazon o Google. Un rol que els autors consideren haver-se esvaït com mai abans, on la cultura ha estat abandonada a les forces del mercat amb l’arribada del nou mil·lenni.

Tim Baker | Arts Professional

“La suma de petites millores incrementals poden donar com a resultat una millora global significant”. Partint d’aquest concepte de «guanys marginals», aquest article proposa el desenvolupament d’un sistema de preus divers, per assolir els objectius artístics i socials amb la maximització de vendes i el foment de l’accessibilitat.

Lionel Arnaud, Vincent Guillon, Cécile Martin | Observatoire des politiques culturelles (OPC)

En aquest estudi es realitza una anàlisi exploratòria d’una vintena d’iniciatives i experiències d’èxit en matèria d’accés i participació en l’art i la cultura de França, Alemanya, Espanya, Gran Bretanya, Noruega, Brasil i els Estats Units, amb l’objectiu d’aportar pistes cap a la creació d’unes polítiques en matèria de democratització cultural realment inclusives al territori.

En un moment de molta polèmica sobre la reforma educativa del govern espanyol, us presentem dos llibres de gran actualitat sobre les polítiques d’educació artística i cultural a França, país que es troba també immers en un intens debat sobre l’Educació nacional. Tots dos aporten elements clau per al debat i per a l’establiment de nous canals d’acció. Els autors, reconeguts especialistes en aquest àmbit, aposten per dissenyar un sistema públic d’educació artística i cultural sòlid i ambiciós i destaquen el paper de coordinació que hi haurien d’assumir els governs locals. Ambdues obres aporten tant arguments teòrics com instruments pràctics i fan un repàs ampli a la història institucional i associativa de l’educació artística a França. L’objectiu és oferir idees i instruments al servei dels projectes col·lectius per tal que els centres educatius, els docents, els artistes, els agents i serveis públics i les associacions culturals treballin de manera col·laborativa.   

Us deixo una crònica que hem publicat amb Lucia Calvo al blog del CCCB LAB sobre l'última edició de Museum Next, i que crec que pot ser del vostre interès:

Un any més assistim a Museum Next, la conferència europea sobre tecnologia, innovació i museus, que ha tingut lloc a Amsterdam. En aquesta edició, la crisi econòmica, que ha comportat una retallada de recursos important, ha fet emergir amb força una idea que sempre ha planejat per les diverses edicions de Museum Next i que en aquesta sonava com un mantra: el veritable canvi no és tecnològic, sinó d’actitud. D’ací la necessitat de repensar-nos en el nou context cultural i treballar en estratègies de canvi a mitjà i llarg termini.

L’últim número de la revista digital «Territoires contemporains» titulat «Démocratiser la culture! Une histoire comparée des politiques culturelles» recull set articles on s’hi analitza l’evolució de les polítiques culturals de França, Bèlgica, Itàlia, Irlanda, Gran Bretanya, Estats Units i Bulgària durant la segona meitat del segle XX. Sota la direcció de Laurent Martin i Philippe Poirrier, l’objectiu és fer un seguiment cronològic i comparatiu dels eixos i tendències que han marcat l’acció cultural d’aquest països. L’objectiu és analitzar, en cada cas, com s’han desenvolupat els processos de democratització i institucionalització de la cultura, i la posada en marxa dels ministeris de cultura. També es contempla el paper d’altres agents cultural no públics i, en alguns països com França, el dels intel·lectuals. També es presta atenció a la funció de les polítiques d’educació i els mitjans de comunicació en la democratització, construcció i transmissió de cultural.

L’últim número 41 de la revista 'l’Observatoire' presenta el monogràfic 'Art, culture et philosophie: matière à penser' sobre el paper de l’art i la cultura davant el canvis que està experimentant la societat actual coordinat per Lisa Pignot i Jean-Pierre Saez. Des de diferents enfocaments, dotze reconeguts filòsofs i filòsofes, responen a qüestions concretes sobre el tema.

L’influent pensador francès Edgar Morin obre el número amb la primera qüestió: “La mondialisation est-elle une menace pour la culture?” on analitza la complexitat i les contradiccions de la globalització i es pregunta si aquesta pot ser una amenaça per a la cultura. De la segona qüestió: “Peut-on ne pas être cultivé?” se n’encarrega el professor Eric Corijn, director del Centre de Recherches Urbaines Cosmopolis, que es pregunta si una persona cultivada és aquella que s’integra millor en una cultura ja donada o bé aquella capaç de traspassar els límits establerts per les comunitats, les nacions o les tradicions; també explica les transformacions en la participació i el consum cultural. Destaquem també la tercera qüestió, abordada per Pierre Péju en format entrevista: “Tout le monde peut-il devenir artiste?” on aquest professor de filosofia i autor, entre d’altres llibres, de 'L’enfance obscure' (Gallimard, 2011), tracta de la relació entre art i infància i de les fronteres i diferències entre artistes i amateurs.