públic

Visitem prou els museus? Resultats de participació a Catalunya

Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural - ICRPC

Aquest informe, elaborat per l’Observatori de Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya, presenta els resultats relatius a les pràctiques culturals dels catalans als museus durant el 2015, que destaquen que un 60% dels catalans majors de 14 anys no va visitar cap museu o exposició en aquest any.

El panorama cultural a Espanya segons l’«Anuario de Estadísticas Culturales 2016»

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte | Secretaría General Técnica

El sector cultural representava el 2,9% del total de l’ocupació a Espanya el 2015; unes 515.000 persones, de les quals la majoria, el 59,9%, eren homes, segons dades de l’«Anuario de Estadísticas Culturales 2016». El 69,2% dels ocupats eren assalariats, mentre que la resta, el 30,8%, figuren a les estadístiques com a no assalariats. Aquest percentatge ha pujat gairebé 1 punt des del 2014, i segueix la tendència dels darrers anys, la qual confirma el creixement del nombre d’autònoms i la davallada de nombre de joves (del 3,9% al 3,5%) que treballen en el sector. El desglossament de les dades, però, no permet conèixer les característiques de la situació professional d’aquests autònoms, ni quins altres tipus de treballadors no assalariats es contemplen.

Informe sobre las tareas de evaluación y análisis en Cosmocaixa

Guillermo Fernández , Ana Salazar | Obra Social ”la Caixa”

CosmoCaixa, el museu de les ciències de l’Obra Social “La Caixa”, ha desenvolupat un programa d’avaluació per conèixer l’impacte que produeixen les exposicions programades en aquest espai, els resultats del qual es recullen en aquest document.

L’informe, que compta amb un marc teòric extensament desenvolupat per a l’avaluació d’exposicions, es tracta, si més no, d’una eina útil aplicable a d’altres processos de desenvolupament de projectes expositius que tinguin un focus en la interacció i l’aprenentatge dels usuaris.

Implica a tu público: una eina bàsica per fer-lo partícip

Alan Brown, Rebecca Ratzkin | Asimétrica

Amb l’objectiu d‘ajudar estudiants i gestors culturals hispanoparlants a connectar millor amb els seus públics, l’equip d’Asimétrica acaba de traduir al castellà l’obra «Making sense of audience engagement», una obra que revisa els esforços de les organitzacions sense ànim de lucre per implicar el seu públic en experiències artístiques amb un impacte més gran.

Malgrat haver estat publicada originalment el 2011 en un àmbit que avança i canvia ràpidament, aquesta publicació esdevé encara una eina bàsica per organitzar un programa d’accions coherent, a través de bases teòriques, per la inclusió del públic de les organitzacions artístiques.

Audience Explorations: Guidebook for hopefully seeking the audience

IETM International Network for Contemporary Performing Arts

El desenvolupament de públics és un concepte de difícil definició, depenent de l’òptica de les persones i de contextos diferents, fins i tot dins d’una mateixa organització. Molts artistes i professionals de l’esfera cultural, a més, miren aquest terme amb recel, com si es tractés d’un sinònim de retorn de la inversió.

L’IETM publica aquesta guia per convidar el sector a aprofundir en el món dels públics, què signifiquen i repensar el seu desenvolupament d’una forma propera amb la ciutadania, tot i evitant aportar solucions màgiques per augmentar la presència de públics, però oferint eines i suggerint accions a dur a terme per connectar millor amb ells, en relació als valors i missions de cada projecte.

Taking Charge – Evaluating the Evidence: The Impact of Charging or Not for Admissions on Museums

Association of Independent Museums (AiM)  | DCResearch

L’etern debat sobre la gratuïtat d’accés als museus, sobre la taula en aquest estudi britànic que demostra que les entrades que cobren alguns museus per accedir a les seves col·leccions i exposicions no serien una barrera d’accés, contràriament a la suposició generalitzada.

Can you measure "great" art?

Simon Mellor | Arts Council England

Les experiències personals i la percepció que tenim sobre les diverses manifestacions artístiques es presenten de manera ben diferent entre individus, el que dificulta la tasca de definició de la qualitat i l’excel·lència en l’àmbit cultural.

Un innovador sistema de mesura de la qualitat de les experiències del públics de la cultura s’ha posat en marxa a Anglaterra, després d’un període de prova dut a terme en 150 institucions i museus nacionals. Segons Simon Mellor, director executiu d’arts i cultura de l’Arts Council, la venda d’entrades o les opinions dels crítics són poc representatives per analitzar la qualitat ja que no donen resposta a qüestions com la percepció dels espectadors i la seva experiència.

El Quality Metrics

El projecte 'Quality Metrics', desenvolupat per responsables de la creació i exhibició i recolzat per l’Arts Council, reuneix valoracions pròpies (dels artistes i curadors), d’ altres professionals i opinions del públic per construir un mapa d’allò que hom pensa de la qualitat de les arts i de les experiències culturals.

Tuit de la setmana

La evaluación en los museo es una cuestión de cambio de mentalidad más que de recursos. Miquel Asensio. #museuslocals @ARTImetria

Informe de les programacions dels espais escènics municipals de la província de Barcelona Resultats any 2015

Circuit de la Xarxa d’espais escènics municipals l Oficina de Difusió Artística (ODA)

Aquest informe és una actualització de les medicions del Circuit de la Xarxa d’espais escènics municipals que publica anualment l'Oficina de Difusió Artística (ODA) de Diputació de Barcelona.

Els principals resultats observats són:

Durant el 2015 els espais escènics municipals han destinat 8,3 milions d'euros a la contractació d'espectacles professionals, un 12% més que l'any anterior. Com a símbol de la recuperació, ha augmentat per primer cop des de l'any 2010 el caixet, situant-se en 4.686 euros de mitjana.

La construcció social de l’experiència d’oci cultural

Jordi López-Sintes (ed.) | OmniaScience

Llibre que presenta nou investigacions sobre l’experiència del consumidor de cultura durant el seu temps d’oci. Els estudis seleccionats s’han realitzat a partir de diferents metodologies qualitatives (una etnografia de l’experiència de jugar en comunitats virtuals, narracions de persones que realitzen activitats d’oci digital, teories fonamentades en les dades proporcionades per aficionats de l’òpera, per consumidors de música contemporània i per visitants de museus, i també interpretacions de l’essència de l’experiència de veure pel·lícules cinematogràfiques en sales de cinema i en les llars.