Europa

Comissió Europea
 

Genets, equilibristes, saltadors, acròbates, malabaristes i pallassos mostrant diversos números l’un rere l’altre al so de la música.

El circ tal i com el coneixem avui en dia va néixer ara fa aproximadament 250 anys. Després de l’aturada obligada causada per les dues guerres mundials, el sector va ressorgir, trobant-se al seu pas amb una nova competència (com ara la dels cinemes, teatres i parcs d’atraccions) i amb el repte de tirar endavant la seva gestió diària, havent-se d’adaptar als contextos i normatives dels diferents països en el cas de les gires internacionals.

​Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Freemuse
 

Ofensa, blasfèmia, obscenitat, terrorisme o insults, especialment als símbols, són algunes de les premises amb les que alguns estats europeus censuren la llibertat d’expressió de molts artistes d’arreu del continent.
 

Mart Willegens, Jessy Siongers, Lucas Pissens i John Lievens | Federation of European Film Directors i Federation screenwriters Europe

La setmana passada acabava amb la Gala dels Premis Gaudí, posant en valor per dotzè any consecutiu la labor del cinema català. Des de la primera edició i fins ara la nostra dependència envers les pantalles ha crescut exponencialment, a la vegada que les possibilitats per accedir a pel·lícules, documentals i sèries s’han multiplicat. No podríem viure en un món sense pantalles, ni tampoc sense tots aquells i aquelles que les omplen de contingut.

Els Gaudí son la cita anual que homenatja a tots aquells professionals i experts que fan possible el cinema català, des dels actors fins als directors, guionistes i productors. Precisament, l’estudi que avui presentem es centra específicament en la part de l’engranatge que es situa rere les pantalles: els autors audiovisuals.

 KEA  | Parlament Europeu
 

Quins son els reptes de futur del sector cultural europeu? L'objectiu principal d'aquest document és presentar les possibles millores pel futur del programa anomenat Europa Creativa (Creative Europe). El document prèviament busca analitzar l’impacte del programa Europa Creativa, el qual es dedica a finançar projectes creatius nascuts a Europa. Fent un repàs per les seves principals línies d’actuació, l’informe determina quines poden les direccions que pot prendre el projecte cap a un futur. El programa Europa Creativa indica que Europa té la voluntat de fer un ús correcte del Mecanisme de Garantia del Sector Cultural i Creatiu gestionat pel Fons Europeu d'Inversions vigent des de l’any 2016. 

L’absència de la paraula Cultura a les noves Comissions de la Unió Europea fa saltar totes les alarmes. Clarament, aquest fet és resultat d’una redistribució i reestructuració de les Comissions, on ja no es veu necessari incloure la paraula Cultura en cap dels noms de les Comissions. Segons l’article ‘Culture: nowhere or everywhere?’ de KEA, es discuteix el nou paper que desenvolupa la Cultura, el qual tindrà un caràcter molt més transversal. Per tant passarà de ser una figura amb una denominació concreta a tenir una presència difuminada, distribuïda en múltiples Comissions. Aquest fet provoca que l’àmbit de la Cultura no esdevingui un valor com a tal, ja que no és mereixedor ni d’una Comissió, sinó que serà usat com a eina per tal d’impulsar altres polítiques on la Cultura pot fer servei. És a dir, la Cultura passa a estar al servei de les demés, instrumentalitzant-la. Un fet que ho demostra és l'interès per impulsar aspectes com ara la innovació i les noves tecnologies. És per aquest motiu que es cerca donar suport a indústries creatives com catalitzadores per a la innovació. Fixem-nos en que no s’anomenen indústries culturals sinó indústries creatives, elidint intencionadament el concepte cultural.

KEA European Affairs i PPMI

Cap a quin camí es dirigeix el sector cultural i creatiu (CCS)? Quins són els reptes i oportunitats actuals i quina serà la situació d’aquí 10 anys? El Comitè de Cultura del Parlament Europeu aquest estudi per radiografiar la situació actual dels CCS i donar resposta a aquestes preguntes. Així doncs, Research for CULT Committee – Culture and creative sectors in the European Union – Key future developments, challenges and opportunities avalua com, a escala europea, els CCS es veuen afectats a dia d’avui, i com probablement ho estaran en un futur, pels canvis socials, polítics i tecnològics.

La seva lectura pot suposar una bona oportunitat per tots aquells treballadors de la cultura que vulguin fer l’exercici d’aplicar l’estudi a l’àmbit local, fent una autoanàlisi i avaluació que tingui en compte les particularitats del sector a casa nostra.

Gijs de Vries | Institut für Auslandsbeziehungen

El que coneixem com a ordre mundial és cada vegada més canviant -i ho fa més de pressa- la qual cosa sovint fa perillar els sistemes democràtics a molts països del món, amb les nefastes conseqüències que això suposa pels drets humans. Tanmateix, la Unió Europea és encara un espai força ben considerat, per la seva projecció de cultura democràtica, de portes enfora. Però quina és la diplomàcia exterior en les polítiques culturals europees? Davant els nous reptes de la societat digital, la cultura i el desenvolupament sostenible haurien d’anar de la mà per blindar les llibertats de la ciutadania europea davant els populismes creixents avui dins la Unió Europea.

La nostra cultura és cada vegada més global. A això hi ha contribuit la tecnologia, però també un 'passat' colonitzador que ens va apropar a cultures llunyanes, massa sovint de la pitjor manera. Si bé es segueix treballant en el postcolonialisme, aquest és el llegat històric que tenim i son molts els reptes que s'encaren, com ara la restitució del patrimoni expoliat per part dels estats colonitzadors o la reconstrucció de la memòria de les cultures colonitzades. Sobretot, fer entendre com de perillós pot ser tocar aquelles coses que ens son alienes, sinó veieu-ho:

Any nou, agenda nova. Si, enguany tenim una Nova Agenda Europea per a la Cultura i ja tenim la seva versió en català, gràcies al Cercle de cultura i la Comissió europea, sumada a la Declaració de Davos 2018. La Comissió Europea la va proposar el maig passat per tal de dibuixar el marc estratègic de la propera fase de la cooperació cultural de la Unió Europea des d'aquest any 2019, que se centra en la contribució positiva de la cultura a la societat, l'economia i les relacions internacionals d'Europa, proposant millores en els mètodes de treball amb els Estats membres, la societat civil i els socis internacionals.