propietat intel·lectual

PÍNDOLA FORMATIVA SOBRE FORMES JURÍDIQUES A LES ARTS ESCÈNIQUES

Coneixes les societats que es constitueixen amb més freqüència en el sector de les arts en viu? Quina és la diferència entre l’Associació i la Fundació o entre la Societat Cooperativa de serveis i la de treball? Quina et convé més? D’altra banda, què implica ser autònom en les arts escèniques? Què és un fals autònom?

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.

David Márquez Martín de la Leona |  Real Instituto Elcano | ARI 68/2015 

La aceleración tecnológica de los últimos años necesita de una rápida respuesta institucional que cambie el marco normativo en el que los europeos nos relacionamos y comerciamos digitalmente.

Rethink Music | Berklee Institute for Creative Entrepreneurship’s

Informe que identifica els problemes de transparència que afecten a la indústria musical i les deficiències en els sistemes de pagament de drets d’autor. Proposa també solucions per simplificar els processos, accelerar les transaccions i fluxos d’efectiu, establir un sistema més just de repartició dels ingressos i reduir les ineficiències d’aquesta indústria global que genera actualment 45 bilions de dòlars, actuacions en directe incloses.

Institut de Govern i Polítiques Públiques (UAB) | Icària

Fins no fa gaire internet i les TIC es consideraven eines i mitjans útils per millorar les polítiques públiques i el model productiu vigent. Ara, però, internet i les TIC no són només instruments, van més enllà ja que generen un altre espai regit per noves regles i noves relacions. Aquestes tecnologies han modificat els costos de l’acció col·lectiva,  han afavorit el desenvolupament de lògiques organitzatives obertes i descentralitzades i han impulsat l’emergència d’un model productiu basat en la producció col·laborativa entre iguals. Són algunes de les tesis defensades per aquest llibre que analitza el fenomen de la cultura lliure i el procomú a Catalunya, la seva relació amb el moviment del 15M i les transformacions polítiques econòmiques que se’n deriven i que marquen un canvi d`època i un nou escenari on el procomú pren major centralitat com a model que trenca la dicotomia història entre Estat i mercat.

Bru Laín Escandell |  Política y Sociedad, Vol. 52, Núm. 1, p. 99-124.

Resumen: Este artículo discute la creciente importancia que están adoptando los llamados “bienes comunes” en el ámbito de la creación cultural. Para ello se discuten críticamente dos importantes analogías que han emergido en los últimos años: la primera, entre los “bienes comunes naturales” y los “digitales” y la segunda, entre los “viejos” y los “nuevos cercamientos digitales”.

En aquest vídeo, que correspon a la sessió del 9 de setembre de 2014 del Fòrum Indigestió, Rodrigo Laviña, membre del grup At-Versaris i Extraño Weys, ens parla del sàmpler com a socialització de la creació, de com l'oient passiu passa a ser actiu i de les vies per generar un discurs nou amb les paraules i les notes dels altres. Segons el seu parer la intel·ligència col·lectiva s'alça contra el dictat dels drets d'autor, perquè nosaltres, com a humans, "som el producte del sàmpling cromosòmic i el remix aleatori".