comunicació

Quan ningú ens busca. Cultura, comunicació i sentit en temps d’algoritmes

 
 

«Nos queda la voz. Nos queda la decisión de seguir escribiendo incluso cuando nadie nos busca

— Ángel L. Fernández Recuero

 
 

Durant anys, una part important del treball cultural —també des de l’àmbit públic— ha consistit a fer-se visible: arribar a nous públics, generar impacte, fer créixer les audiències, guanyar presència digital, sumar seguidors. Ens vam acostumar a pensar que el valor del que fèiem es podia mesurar en clics, reproduccions i interaccions. I potser, en part, era cert. Però el context ha canviat.

Els meus millors consells, de Marta Puigderrajols Argemí


Aquest mes de juny ens arriben els millors consells de la mà de Marta Puigderrajols, gestora cultural amb experiència en comunicació cultural i consultoria.

Ha treballat a la Fundació Pau Casals i a Apropa Cultura i a partir d’aquesta experiència professional va poder conscienciar-se -encara més- de la importància de que tothom tingui accés a la cultura.

Col·labora amb Bissap Lab, on ha contribuït en projectes pel Consell Nacional de la Cultura i les Arts de Catalunya (CoNCA) i del Cercle de Cultura, del qual també en forma part, entre d’altres.

Actualment, viu a Brussel·les amb una Beca Culturex de Gestió Cultural del Ministeri de Cultura.


 

El llenguatge museogràfic- The museographic language


L'experiència intel·lectual singular que es viu en visitar una bona exposició es fonamenta en l'efecte comunicatiu d'un llenguatge propi: el llenguatge museogràfic.

Un mateix contingut és susceptible de ser comunicat fent servir diversos llenguatges. Si es fa servir el llenguatge cinematogràfic, el resultat és una pel·lícula. Si es fa servir el llenguatge escrit, el resultat és un llibre. I si es fa servir el llenguatge musical, el resultat és una cançó. Les característiques pròpies de cadascun dels llenguatges fan que els seus productes siguin complementaris, significatius i no redundants entre si.

"L’impacte comunicatiu l’hem de començar a pensar en el moment en què treballem la programació". Entrevista a Oriol Burgada

Tot coincidint amb el curs “La relació comunicativa. Com podem fer que els mitjans de comunicació es facin ressò de les nostres programacions municipals”, que ha tingut lloc en format online els dies 28 i 30 de març, hem entrevistat Oriol Burgada, gerent de Mataró Audiovisual i director de Mataró Ràdio i tvmataró, i el qual n’ha estat el docent.

“En comunicació cultural, ara prima molt més la qualitat que la quantitat”. Entrevista a Pilar Delgado

 
El curs "La importància de la comunicació cultural", el qual ha tingut lloc al Centre d’Estudis i Recursos Culturals el 29 de setembre d’enguany, ha estat el primer de tipus presencial que hem fet després de la pandèmia. Hem entrevistat Pilar Delgado, directora de comunicació de la Casa Vicens Gaudí de Barcelona i docent del curs, perquè ens expliqui com veu la comunicació cultural en aquests moments de canvis incessants.


 
 

Nou llibre: El lenguaje museográfico


Recentment ha estat publicat el segon llibre de Guillermo Fernández: El lenguaje museográfico. Un breve manual de introducción al conocimiento y uso del fascinante lenguaje del siglo XXI. 

Amb pròleg de Ferran Adrià, aquest llibre es pot adquirir a través del seu web, a on també es possible llegir-ho íntegrament on line.

Xarxes socials i comunicació cultural. La necessitat d’una estratègia global en els municipis


Les Àrees de Cultura dels diferents ens municipals generen anualment una gran quantitat d’activitats i una extensa programació cultural És important, en aquest sentit, conèixer el context comunicatiu d’avui dia i conèixer els recursos que ofereix el món digital per tal de comunicar-les i, finalment, arribar als públics adequats.

La governança des de la cultura i el món local: tot repensant la participació ciutadana

Vine i participa-hi! Pot ser un lema que de vegades buit de contingut i de participació real. A què ens referim quan parlem de participació ciutadana? L’objectiu d’aquest curs del CERC realitzat el 9 i l’11 de febrer, és definir la governança des de la cultura i el món local, a partir de bones pràctiques en el camp de la participació ciutadana en les decisions i programacions culturals.

La participació cultural, també el seu fracàs


 Projectes, espais i èxits i fracassos de la participació cultural i la seva comunicació. Us presentem dues eines per poder millorar la participació cultural. D'una banda, un dels documents, proposa analitzar allò que no ha funcionat en projectes i espais de participació per així poder millorar i d'altra banda, la guia de la Diputació de Barcelona, proposa estratègies per poder comunicar millor els projectes de participació ciutadana al nostre municipi.

Tres títols pel present


Aquests són els llibres que han arribat al Centre d'Informació i Documentació (CIDOC) del CERC el mes d'octubre.
 
Recordeu que també podeu consultar totes les novetats a CERCLES,  el catàleg del CIDOC.