ciutadania

Lionel Arnaud, Vincent Guillon, Cécile Martin | Observatoire des politiques culturelles (OPC)

En aquest estudi es realitza una anàlisi exploratòria d’una vintena d’iniciatives i experiències d’èxit en matèria d’accés i participació en l’art i la cultura de França, Alemanya, Espanya, Gran Bretanya, Noruega, Brasil i els Estats Units, amb l’objectiu d’aportar pistes cap a la creació d’unes polítiques en matèria de democratització cultural realment inclusives al territori.

Oriol Martí Sambola | Núvol

Els passats dies 5 i 6 de novembre es van celebrar a Madrid les primeres jornades sobre Cultura local y Construcción de ciudadanía. Una iniciativa del Ministeri de Cultura a través de la Direcció General de Polítiques i Indústries Culturals i amb la producció tècnica i de continguts de Transit Projectes. 10 eixos temàtics i 30 (micro)projectes culturals conformaven el programa de taules i debats.

En aquestes alçades no es cap sorpresa afirmar que Internet ha sigut la clau que ens ha obert la porta al s. XXI. Una clau que ha trastocat quasi tots els estrats de la nostra societat, no només en l’àmbit comunicatiu, sinó també productiu o organitzatiu, entre d’altres... Ens veiem resignificant cada dia paraules com política, oci, relacions, intimitat, amistat , llibertat, afecte... i ho  fem amb una velocitat i capacitat d’acceptació insòlita a la història de l’ésser humà. Els grans invents de la nostra història com la impremta, la penicil·lina o la bombeta han fet girar la roda del progrés (d’un cert progrés), acompanyant avenços i transformacions socials que normalment hem llegit com a positives. Internet és i serà un d’aquests avenços dels quals parlaran els llibres d’història. Molt del que diran, si més no la part que interessa destacar en aquest text, dependrà de la nostra capacitat com a societat d’empoderar-se de les eines, entenent les seves lògiques per construir una societat més equitativa i igualitària.

Krytyka Polityczna ,  European Cultural Foundation

Publicació resultat de la compilació d’articles, estudis, materials visuals i entrevistes d’autors de procedència geogràfica i professional ben variada, amb l’objectiu de mostrar l’ampli espectre de projectes i pràctiques culturals participatives que es duen a terme en les diverses regions europees i contribuir així a comprendre i construir unes ciutats més humanes; d’impulsar un major debat entre els ciutadans, professionals de la cultura, i altres agents interessats en el comú, la Cultura i el futur de les ciutats.

Eclectis (European citizens' laboratory for empowerment: cities shared) | Idensitat

Informe que presenta els resultats del projecte Eclectis de laboratoris d’apoderament de la ciutadania europea i que treballa en el foment de la participació de la ciutadania en el desenvolupament urbà i en la realització de projectes creatius inspirats en enfocaments artístics i inclusius. Hi han participat onze socis europeus entre els quals hi figura el projecte artístic ‘Idensitat’, ubicat a diverses ciutats catalanes i que experimenta mitjançant processos creatius diverses formes d’incidir en el territori en les seves dimensions espacial, temporal i social.

Daniel Fujiwara, George MacKerron ׀ Arts Council England

Recerca que analitza com afecta al benestar de les persones assistir a equipaments culturals o practicar activitats artístiques. La investigació examina les dades d’una aplicació per a iPhone anomenada Mappiness que proposar les 40 activitats diàries més comunes i mesura el grau de felicitat, de relaxació o d’activació que ens proporciona cada una. Els resultats mostren que les activitats artístiques i culturals obtenen puntuacions molt altes en termes d’efectes positius en la felicitat i la relaxació, per sobre d’altres activitats com viatjar, cuinar, comprar, veure la televisió o beure alcohol. Anar al teatre, dansa i concerts es situa en el segon lloc d’activitats que proporcionen més felicitat, només per sobre d’estar al llit. Anar a exposicions, museus i biblioteques són les terceres activitats més relaxants.

David Márquez Martín de la Leona | Zeitgeist

Está en ciernes, organizándose, laII Conferencia de la cultura. Impulsada por la Federación Estatal de Asociaciones de Gestores Culturales (FEAGC), intenta recuperar el nivel alcanzado en aquella ya lejana primera Conferencia de la cultura del 2010 e intentando avanzar lo máximo que se pueda el terreno perdido durante todos estos últimos años. En ambas iniciativas, los gestores culturales organizados en sus estructuras representativas han sido los bueyes que tiraban lentamente de un pesado y desvencijado carro. Los procedimientos y las metodologías seguidos e implementados para desarrollar ambas conferencias son muy diferentes, pero en ambos casos trabajan con una dificultad aparentemente insalvable: proponer un pacto compa(r)tible entre todos los sectores y discursos que componen la cultura con el objetivo de identificar objetivos comunes y trasladarlos a la sociedad/política. Ardua tarea!

Susan Chun, Yvonne Lee, Kate Haley Goldman ׀ Project Audience, Audience Viewpoints ׀ iSchools iConference 2014   

Estudi que incideix en la necessitat d’investigar i sistematitzar la recollida i anàlisi d’informació sobre l’impacte dels esdeveniments culturals en la ciutadania i els territoris. Les autores constaten l’existència de molta literatura sobre el mesurament d’aspectes relatius al finançament o l’ocupació en el sector de la cultura però, en canvi, troben a faltar anàlisis més profundes sobre com la ciutadania experimenta la cultura i com aquesta incideix en el desenvolupament dels territoris.

David Márquez Martín de la Leona | Zeitgeist

Sin mucho ruido y pasando desapercibido, el barómetro de diciembre del Centro de Investigaciones Sociológicas publicado hace unos días nos revelaba datos muy asombrosos, esta vez sobre cultura y no sobre intención de voto, como nos tiene acostumbrados últimamente. Sin embargo de estos datos poco se ha filtrado y menos se ha analizado pese al interés que tienen para los que queremos entender mejor el “hecho cultural” del país en el que vivimos.

Killing Architects

Document on s'analitza com finançar i gestionar millor els projectes d’ús temporal en espais desocupats a les ciutats. Segons els autors, aquest tipus de projectes tenen un gran potencial per revitalitzar zones deprimides, oferir bones oportunitats a ciutadans que vulguin participar en projectes artístics comunitaris, o desenvolupar-hi les seves pròpies iniciatives, proporcionar serveis als residents locals i fer dels carrers i places llocs més vius i atractius. Assenyalen, però, que el veritable repte per aquest tipus de projectes és el finançament. L’estudi té per objectiu orientar a totes les parts interessades i agents que hi participen sobre com gestionar i organitzar millor aquestes iniciatives, com localitzar fonts de finançament sostenibles i a llarg termini i, finalment, insta als urbanistes a que les tinguin en compte en les seves estratègies.