ciència

Descobert el primer sistema planetari musical

Inspirats per la descoberta del Trappist-1, un sistema planetari a 40 anys llum del nostre format per set planetes i una estrella, un grup d’astrofísics i músics va decidir aplicar música a la seva estructura harmònica i rítmica. El resultat és Trappist Sounds, una creació feta amb simulacions numèriques que imita el moviment de les òrbites, totes en ressonància (en el sistema solar, només Plutó està en ressonància amb Neptú).

La setmana a Facebook: art, ciència, micromecenatge, música, museus, DSI, política cultural, ideologia, dades, IA, dansa

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.

Efectos a largo plazo de los museos y ferias de la ciencia en España

Los museos y ferias de ciencia tienen claros efectos positivos a largo plazo, tanto en sus visitantes como en las ciudades en las que se ubican. Esta es la principal conclusión de un estudio realizado en 6 ciudades españolas en el que se han analizado 9 iniciativas de cultura científica (museos de ciencia, planetarios, ferias de ciencia, etc.), y cuya lectura recomendamos mientras nos preparamos para Interacció 17. La investigación ha sido dirigida por Gema Revuelta, directora del Centro de Estudios de Ciencia, Comunicación y Sociedad de la Universidad Pompeu Fabra (CCS-UPF) y en ella han participado Núria Saladié, Mari Carmen Cebrián y Héctor Rodríguez, colaboradores de dicho centro. El estudio ha recibido la financiación de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología – Ministerio de Economía y Competitividad.

Tuit de la setmana

Mejor salir a la calle con la ciencia de la mano de los artistas @josperello y @maradierssen @RESET_cultura

Björk: restablim la connexió entre ciència i cultura

Mentre restablim la connexió entre ciència i cultura, acomiadem la setmana amb un vídeo de Björk. Ningú millor que ella per il·lustrar el tema d'Interacció 17.
 

Deuwatts: artistes i científics, connexions possibles

No hi ha una única manera d’entendre el món. L’art i la ciència són dues de les formes de coneixement que intenten donar resposta a la curiositat humana, i sempre han estat una parella de fet, malgrat que des de fa temps conviuen clandestinament. El desenvolupament de les TIC ha fet que la seva relació sigui més visible, però una altra cosa es que visquin sota el mateix sostre.

‘Art i ciència’, un dels capítols del ‘Deuwatts’ ―programa setmanal de ciència, salut i medi ambient de Betevé―, entrevista investigadors artistes i científics per aprofundir en les actuals formes d’interacció entre aquestes dues disciplines, art i ciència, i per donar a conèixer projectes que fan possible espais d’encontre i col·laboració mútua.

Ciències i lletres: la falsa divisió de la Cultura

Laura Paús | espiantdimonis

El 1959 Charles Percy Snow, físic i novel·lista anglès, va ser l’encarregat de pronunciar una de les conferències anuals més prestigioses de la Universitat de Cambridge, la Rede Lecture. El títol de la conferència va ser «The Two Cultures and the Scientific Revolution» («Les dues cultures i la revolució científica»). L’expressió «les dues cultures» va ser la manera de Snow de referir-se als dos pols en què veia que es dividia —cada cop més profundament— la vida intel·lectual a Occident: en un pol, hi havia els intel·lectuals literaris (que, diu Snow, «per casualitat, mentre ningú no mirava, van prendre el terme “intel·lectuals” per referir-se només a si mateixos, com si fossin els únics»), i en l’altre, els científics. I entre ells s’obria «un abisme de desconfiança i incomprensió». És a dir, Snow va parlar ja de la divisió en «ciències i lletres» que avui continua tan vigent.

12 coses que els policymakers haurien de saber sobre els públics

Roland Jackson | The Guardian

Recuperem l’article de l’especialista en política i educació científica Roland Jacksonm, publicat al periòdic britànic The Guardian, «12 things policy-makers and scientists should know about the public» (12 coses que els dissenyadors de polítiques i els científics haurien de saber sobre els públics),  un text que malgrat focalitzar la seva atenció al món de la ciència podria extrapolar-se a la gestió cultural.

L’article (en anglès) denuncia com la societat general por esdevenir fàcilment invisible per als dissenyadors de polítiques, ja que aquesta es pot veure com una barrera per a l’acceptació de nous corrents o decisions. 

PintofScience: La ciència aterra als bars

Assistir a una xerrada sobre ciència mentre prenem una cervesa? Aquesta és la proposta de Pint of Science, una iniciativa internacional formada per investigadors voluntaris que comparteixen els resultats de les seves recerques amb el públic dels bars.

El festival s’organitza de forma simultània, entre els propers 15 i 17 de maig, a diversos països de tot el món (com el Japó, Canadà o Brasil) i permet acostar la ciència a la gent d’una forma distesa i debatre directament amb els investigadors sobre els seus estudis. A Barcelona es duran a terme una vintena de conferències, sobre els darrers descobriments en camps com la neurociència, el VIH, el canvi climàtic o la nanotecnologia i, fins i tot, algun experiment.

Universitat = Humanitats + Ciències + Agents culturals locals + Indústries creatives

Martinus Buekers i Bas Nugteren | League of European Research Universities (LERU)

Quin hauria de ser el rol de les universitats pel que fa a la integració de la cultura i les arts en el món acadèmic? Per què és necessària, aquesta integració? I quin paper hi tenen les indústries creatives i els agents culturals locals, com ara els museus? Martinus Buekers i Bas Nugteren, investigadors en centres membres de la Lliga d’Universitats Europees de Recerca (LERU), plantegen una xarxa de col·laboracions dirigida a ressituar les universitats com a institucions culturals de primer ordre, a partir de la identificació dels processos d’aprenentatge científics amb els artístics.