ciència

La paciència és la mare de la ciència? Probablement la mare de la ciència i de la paciència, siguin les humanitats, perquè és a partir de les preguntes i de la raó que desfilen totes les ciències que expliquen la vida, o ho procuren. D’entre elles, les humanitats s’han relegat de certs àmbits per la seva aparent manca d’utilitarisme dins la societat de consum, o això ens han volgut fet creure?

Mirant a un horitzó proper, avui es generen en les societats globals tota mena de debats i discussions sobre els reptes i el potencial impacte de la intel·ligència artificial, l’aprenentatge automàtic i la automatització accelerada dels sectors públics i privats.
 

El CoNCA va presentar ahir la seva avaluació sobre el mNACTEC a Terrassa, com aparadigma del museu capçalera, el qual té atorgat una funció de dinamitzador delseu sistema territorial de museus sobre una temàtica concreta com és la ciència i la tècnica, en el seu cas a més, descentralitzat. Així el mNACTEC ens pot il·lustrar quines son les necessitats que tenen aquests equipaments que funcionen com a nexe principal d'una xarxa específica de museus i espais patrimonials d'arreu del país.

La majoria de coneixements sobre ciència de ben segur que els hem après a l'escola, amb els llibres de text i les explicacions del professorat. Però potser altres coneixements els hem adquirit d'una manera més lliure, amb la lectura d'una novel·la o veient un programa educatiu de televisió. Però no hi ha res com l'experiència que dispara una experiència en directe, on s'estreny la distància entre el pati de butaques i l'escenari, com qui veu un espectacle de màgia, descobrint amb els focus de l'escena la màgia de la ciència.

Totes ballem. Cada cultura balla i tant a la seva manera que balla! Precisament aquest fet demostra que moure el nostre cos al ritme de la música és omnipresent arreu i ho ha sigut durant tota la història de la humanitat.

Aleshores, per què aquest acte aparentment frívol és tan fonamental per l’ésser humà?

ELS CAMINS DE LA DOCÈNCIA: LA HUMANITAT DELS HUMANS.

DEL PLURAL AL SINGULAR.

DE GENERACIÓ EN GENERACIÓ: LA IDEA MATEIXA DEL LLEGAT

El territori com a font d’aprenentatge cultural

amb Itziar González
 

"Actuar en el territori implica mostrar allò amagat"

Itziar González és arquitecta, però no per construir grans edificis que es mengen la costa de les ciutats, ni per enderrocar arbres i partir les muntanyes. Per González, la idea de l'arquitectura està lligada al dibuix, i el dibuix a l'origen mateix que ens fa humans.

Si, plana. Tan plana com la nostra pantalla del mòbil, o no és així com la solem tenir a l'abast? El terraplanisme, que promou The flat earth society, és un corrent que reivindica que el nostre planeta és pla i no esfèric, tal com s’afirmava abans que Galileu morís en nom de la ciència. Justament, la ciència que ha arribat a demostrar que la terra és un astre esfèric, malgrat que la seva representació sovint és sobre el pla, abans de paper i ara sobretot en pantalles.

Lliçó inaugural a tres veus:

La cultura com a guia de viatgers.

El viatge com a font d’aprenentatge


Les històries humanes són interminables i totes ens ajuden a comprendre l’ésser des de dimensions diferents, convertint-se en una de les formes que té la humanitat per entendre i transmetre la seva complexitat. Precisament sobre aquestes volia pivotar Eulàlia Bosch, responsable de continguts de les jornades Interacció18, a l’hora de programar l’esdeveniment organitzat pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) de la Diputació de Barcelona. El títol escollit? Sobre la humanitat dels humans.

S’acosta el Sónar. La cita ineludible dels fans de la música electrònica i l’experimentació celebrarà una nova edició entre el 14 i el 16 de juny en diversos espais de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat. No cal recordar-ho: el festival reuneix gent de tot el món. Gràcies al seu impacte internacional, la ciutat s’omple d’habitants d’arreu, com si els convoqués una assamblea de l’ONU.