divulgació

Projecte Perform: claus per investigar l’ensenyament de la ciència a través de les arts escèniques

'Perform' (Participatory Engagement with Scientific and Technological Research through Performance) és un projecte d’investigació que va néixer el novembre de 2015 amb l’objectiu de fer créixer l’interès dels joves per la ciència, la tecnologia, les matemàtiques i les enginyeries a través de les arts escèniques. Aquesta aproximació a les ciències des d’una perspectiva humanística busca trencar estereotips de gènere i fer més fàcil l’accés dels joves de col·lectius desafavorits a les carreres científiques.

Museus, interdisciplinarietat i... intrusisme?

Jorge Wagensberg | Tusquets

El pensador intrús, aquell que gosa traspassar les fronteres del contingut, llenguatge o mètode de la seva disciplina original, és el protagonista d’aquesta obra que va molt més enllà. L’art, la ciència i les tradicions culturals coexisteixen cada vegada més – i millor – en llibres, revistes, conferències, programes formatius... Amb tot, tant els museus de ciència com els d’art, bona part dels quals estan encara ancorats en models i idees pròpies del segle XIX, prenen direccions ben diverses. La tecnologia permet accedir a nous continguts i el llenguatge dels museus ha d’aprofitar una finestra d’oportunitat que s’hi presenta en aquesta nova era per a la divulgació i la creació de coneixement.

Wagensberg, expert en museologia científica que ens acompanyarà en Interacció17, recupera al llarg de les pàgines de «El pensador intruso» nombroses reflexions crítiques al voltant del paper del museu en l’actualitat, des de la interdisciplinarietat.

El CSTI francès, un model de cultura científica

A. Brandt-Grau, T. Claerr i P. Smith | Ministère de la Culture et de la Communication

La cultura científica, tècnica i industrial és la protagonista d’aquest número de "Culture et Recherche", una revista editada pel ministeri de cultura francès que divulga les diverses línies de recerca d’aquesta institució, com el patrimoni, la creació, les indústries culturals i el desenvolupament tecnològic aplicat a la cultura.

Aquesta publicació s’endinsa en el model francès de l’anomenada «CSTI» (cultura científica, tècnica i industrial), es nodreix de les aportacions d’investigadors, representants d’institucions i de centres de cultura científica i tècnica, i mostra la diversitat de punts de vista i de pràctiques que posen en relleu el discurs cultural entre la ciència i la societat.

Exposicions de ciències: curadoria i disseny, comunicació i avaluació

A. Filippoupoliti | MuseumsEtc

«Science Exhibitions» es tracta d’una obra composada per dos volums que inclou reflexions teòriques i casos pràctics per millorar la divulgació de la ciència entre el gran públic a través de mitjans nous i tradicionals. L’objectiu és proporcionar experiències d’èxit en la concepció, disseny, comunicació i avaluació d’exposicions de divulgació científica, activitats educatives i recursos d’aprenentatge.

En l’obra, s’hi plantegen qüestions clau que han de superar els museus a l’hora d’explicar la ciència, com què cal tenir en compte a l’hora de transformar els fets científics en exposicions o com aquestes poden esdevenir una eina més efectiva a l’hora de narrar la ciència.

La divulgació científica al segle XXI

Vladimir Semir | Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona

Gràcies a la revolució digital, el desenvolupament de l’escenari mediàtic, a través de les múltiples opcions d’accés al coneixement i el creixement exponencial de les fonts d’informació i del volum de dades, ha convertit els comunicadors en agents socials de gran influència. No obstant això, el periodisme tradicional avui dia és gairebé obsolet, i la ruptura de la intermediació informativa entre el coneixement i el públic fa que els professionals del sector s’enfrontin a un canvi de paradigma que satisfaci les necessitats actuals de la divulgació. Però, què està passant en l’àmbit de la comunicació de la cultura científica?

La divulgación como mediación

Hemos creado una serie de fronteras para delimitar las diferentes formas de conocimiento. Estereotípicamente las agrupamos en ciencias y humanidades, o tal y como las llamó C.P. Snow, las dos culturas. Estas fronteras nos resultan útiles a la hora de organizar los saberes, compartirlos, enseñarlos, demarcar tareas profesionales, etc.

Emoji Table of Experiments

Coincidint amb la celebració del Dia Mundial de l’Emoji, que va tenir lloc dilluns passat, avui ens fem ressò de la campanya #EmojiScience i l’”Emoji Table of Experiments” de General Electric, una original recreació amb emoticones de la taula periòdica de Mendeléiev que conté imatges, vídeos i tuits que volen acostar la ciència a la societat.

L’art de les bombolles ens explica la història del cosmos

Jorge Wagensberg | El Periódico

L’art fa visible el raonament científic en forma d’exemples o metàfores que ens fan entendre la complexitat de la realitat on vivim. Jorge Wagensberg ho sap molt bé, i per això li va dedicar recentment l’article següent a l’artista Pep Bou. Feu-hi una ullada mentre ens preparem per Interacció 17, on podrem gaudir d'una conferència del mateix Wagensberg sobre la Teoria de la creativitat.

La setmana a Facebook: gestió cultural, museus, divulgació científica i molt més

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?... Feu-vos un favor i llegiu els articles!

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.


Política, burocracia y gestión cultural | Santiago Eraso 

«La creciente burocratización de las instituciones culturales es un poder que se extiende no sólo obstaculizando, sino también, y esto es muy importante, justificando la falta de acción e implementación de nuevas políticas culturales» 

Efectos a largo plazo de los museos y ferias de la ciencia en España

Los museos y ferias de ciencia tienen claros efectos positivos a largo plazo, tanto en sus visitantes como en las ciudades en las que se ubican. Esta es la principal conclusión de un estudio realizado en 6 ciudades españolas en el que se han analizado 9 iniciativas de cultura científica (museos de ciencia, planetarios, ferias de ciencia, etc.), y cuya lectura recomendamos mientras nos preparamos para Interacció 17. La investigación ha sido dirigida por Gema Revuelta, directora del Centro de Estudios de Ciencia, Comunicación y Sociedad de la Universidad Pompeu Fabra (CCS-UPF) y en ella han participado Núria Saladié, Mari Carmen Cebrián y Héctor Rodríguez, colaboradores de dicho centro. El estudio ha recibido la financiación de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología – Ministerio de Economía y Competitividad.