òpera

Get Close to Opera

Òpera, diversitat d’audiències i integració cultural i lingüística. Pot ser que molts de nosaltres no hàgim concebut aquests tres conceptes escrits l’un rere l’altre fins ara. I no pas perquè considerem de manera conscient que les vinculacions entre ells siguin forassenyades sinó perquè, simplement, mai abans se’ns havia passat pel cap pensar en això. A dia d’avui, però, i gràcies a la tasca de Get Close to Opera, ara aquests conceptes es poden trobar en una mateixa frase.
 

Les sales d’òpera i els projectes basats en l’òpera poden esdevenir espais per a la innovació social, la inclusió i el diàleg intercultural.

CoNCA

En la seva missió d’assessorar el Govern en política cultural, el CoNCA realitza avaluacions estratègiques dels grans equipaments culturals de Catalunya. En aquest cas, s’acaba de publicar el document corresponent al Gran Teatre del Liceu.

D’aquesta avaluació, que abasta les temporades entre 2012-2016, destaquem les recomanacions que fa l’equip del CoNCA en matèria d’estratègia de preus (s’aconsella una formulació de caràcter públic que potenciï l’accessibilitat), d’oferta pedagògica i immersió de públics en el llenguatge operístic, de la seva vessant més social (garantint la cohesió social a través del desenvolupament de polítiques específiques) o la funció pública del Liceu, que inclogui un suport a la creació i l’encabiment de propostes innovadores i artistes emergents.

Jordi López-Sintes (ed.) | OmniaScience

Llibre que presenta nou investigacions sobre l’experiència del consumidor de cultura durant el seu temps d’oci. Els estudis seleccionats s’han realitzat a partir de diferents metodologies qualitatives (una etnografia de l’experiència de jugar en comunitats virtuals, narracions de persones que realitzen activitats d’oci digital, teories fonamentades en les dades proporcionades per aficionats de l’òpera, per consumidors de música contemporània i per visitants de museus, i també interpretacions de l’essència de l’experiència de veure pel·lícules cinematogràfiques en sales de cinema i en les llars.  

Kevin O’Hora | Arts Management and Technology Laboratory

Informe que presenta bones pràctiques en matèria d’anàlisi de dades de públics en el sector operístic. S’hi presenten quatre estudis de cas que il·lustren com els departaments de màrqueting d’importants companyies d’òpera dels Estats Units recopilen i analitzen les dades d’usuaris extretes de les seves pàgines web i xarxes socials.S’hi expliquen les estratègies desenvolupades per aquestes companyies s’hi fan també recomanacions de programari. L’autor considera que invertir temps i diners en plataformes digitals però ignorar les oportunitats que ofereixen per a l’anàlisi de dades és perdre informació molt valuosa.

CES (Center for Economic Studies) IFO Institute

Segons aquest estudi recent sobre el retorn social de la cultura a Alemanya, institucions culturals com els teatres d’òpera atreuen a més treballadors qualificats i els seus ingressos elevats repercuteixen de manera positiva en el conjunt de l’economia regional. L’informe assenyala que un increment de l’1% en el nombre de persones altament qualificades contribueix a l’augment de l’1,4% en els ingressos de les persones amb baixa qualificació i de l’1,6% en el de les persones qualificades. Els autors, Oliver Falck, Michael Fritsch, Stephan Heblich i Anne Otto asseguren que quan una ciutat atreu companyies innovadores amb els seus empleats, la seva economia local canvia i es fa més atractiva a l’hora d’atreure altres persones innovadores.

Hasan Bakhshi, Juan Mateos-García, David Throsby | Brighton Business School. Centre for Research in Innovation Management

Estudi que analitza el potencial de les retransmissions d’obres de teatre en viu als cinemes per captar nous públics. S’hi analitza el cas concret de dues obres del Teatre Nacional britànic retransmeses la temporada passada a diversos cinemes del Regne Unit. La investigació demostra que amb aquesta estratègia el National Theatre va aconseguir atreure noves audiències gràcies, en part, a les estretes relacions establertes entre els cinemes i els seus clients a tot el país. L’estudi ressalta la centralitat del ‘fet experiencial’ – difícil de traduir en el context digital – i la importància del component ‘en viu’ tant per a les audiències de teatre com de cinema. Es fa referència també a la necessitat que té el públic de viure experiències culturals en viu i que contrasta amb la lògica de consum sota demanda, on els individus poden triar el lloc i el moment per accedir als continguts però no experimenten aquesta emoció única que es produeix el primer cop que es representa una obra.

Bibliografia elaborada per el Centre d’Informació i Documentació per el taller 'Cocreation, distributed performances and alternative content for the big screen', que es va celebrar els dies 10 i 11 de novembre 2014 a l’Institut del Teatre de Barcelona. 

Aquesta bibliografia recull una selecció d'articles sobre les experiències que s’estan portant a terme en aquest sector emergent que barreja l’emissió en directe d’òperes, ballet i teatre als cinemes i on el públic està simultàniament a diferents escenaris. La progressiva adopció d’entorns tecnològics en les arts performatives i l’ampliació de l’ample de banda han fet emergir nous sectors de mercats per a pantalles de cinema i espais culturals, amb la distribució de continguts en alta definició.

El taller s’emmarcà dins el projecte europeu SPECIFI que és l’acrònim d’'Smart Platforms Enabling the Creative Industries for the Future Internet', pressupostat amb un total de 5,7 milions d’euros i que es desenvoluparà fins al juny de 2015. Aquest projecte pretén crear una Anella Creativa Europea de Ciutats i Regions intel·ligents que faciliti la personalització, lliurament i compartició de serveis innovadors en l’àmbit de les indústries creatives co-dissenyats amb els usuaris, a escala local, regional i Europeu. L’Anella Creativa proveirà d’aquests serveis a través de fibra òptica i d’infraestructures sense fils.

PDF  Bibliografia. Cocreation, distributed performances and alternative content for the big screen

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris

Karen Wise ׀ English Touring Opera ׀ Guildhall School of Music & Drama ׀ Barbican Cinema

Informe sobre les retransmissions d’òpera en viu als cinemes de Londres i la seva efectivitat a l’hora d’atreure nous públics cap a les representacions d’òpera en directe. L’estudi demostra que no hi ha un traspàs clar del públic assistent a les sessions d’òpera al cinema cap als teatres d’òpera. També es detecta que aquestes retransmissions atreuen a un públic de més edat i ja conscienciat que valora l’assequibilitat i l’accessibilitat d’aquestes sessions. L’informe analitza el tipus d’audiència que assisteix a les retransmissions d’òpera al cinema, les seves motivacions, els factors que més valoren i les similituds i diferències amb els espectadors de l’òpera en viu.

Bob Harlow | Wallace Foundation

Informe que inclou deu casos de bones pràctiques en matèria de desenvolupament de públics de teatre, música, òpera, dansa, museus i patrimoni. Les anàlisis i avaluacions dels projectes revelen nou actituds, per part de les institucions, que contribueixen al seu èxit i són les següents:

1. Reconèixer i reaccionar davant els canvis, assumir reptes i aprofitar les oportunitats;
2. Canviar certes pràctiques, fer esforços addicionals i ampliar coneixements per assegurar el desenvolupament dels seus públics a llarg termini, sense deixar de banda els seus públics ja fidels;
3. Identificar els diferents tipus de públics, les seves afinitats, estendre-hi ponts i dialogar;
4. Eliminar obstacles, determinar allò que dificulta la participació dels públics objectius i aplicar les solucions necessàries;

Societat General d’Autors i Editors (SGAE)

Anuari que ofereix dades i  informació analitzada en termes quantitatius i estructurals sobre els sectors culturals següents: arts escèniques (teatre, dansa i òpera), música clàssica, música moderna, cinema, música enregistrada, televisió, vídeo, ràdio i noves tecnologies. Per a cada apartat, l’anuari presenta un informe que analitza les principals dades del sector, en destaca els seus aspectes característics al llarg de l’any 2013 i aporta elements per a la comparació amb l’exercici de 2012. Es pot dir que l’any 2013 s’observen els efectes acumulats de la crisi sobre el sector cultural. A continuació es mostra, per sectors, com han evolucionat els principals indicadors en els últims anys (es pren com a punt de partida l’any 2008, quan va començar la crisi econòmica).