L’Òpera del segle XXI
Òpera, diversitat d’audiències i integració cultural i lingüística. Pot ser que molts de nosaltres no hàgim concebut aquests tres conceptes escrits l’un rere l’altre fins ara. I no pas perquè considerem de manera conscient que les vinculacions entre ells siguin forassenyades sinó perquè, simplement, mai abans se’ns havia passat pel cap pensar en això. A dia d’avui, però, i gràcies a la tasca de Get Close to Opera, ara aquests conceptes es poden trobar en una mateixa frase.
Les sales d’òpera i els projectes basats en l’òpera poden esdevenir espais per a la innovació social, la inclusió i el diàleg intercultural.
Aquesta és la visió de Get Close to Opera (GCTO), una associació internacional que treballa per a la integració cultural i lingüística d’immigrants a Europa a través de l’educació operística. En data d’avui l’associació ja ha dut a terme 10 projectes pilot en 8 països europeus diferents (França, Bèlgica, Suècia, Noruega, Grècia, Itàlia, el Regne Unit i Espanya). Desenvolupats entre els anys 2017 i 2019, son projectes artístics que es basen en la teoria de la intel·ligència múltiple de Howard Gardner, segons la qual no existeix una intel·ligència única sinó 8. De la mateixa manera, 8 són els punts que componen el 'Get Close to Opera Manifesto', nascut fruit de l’experiència viscuda en cadascun dels projectes pilot.
En cadascun d’ells s’hi inclouen els exemples dels projectes pilot que més s’hi relacionen, així com recursos i recomanacions al respecte (eines per a la planificació i avaluació de projectes; consells i recomanacions per augmentar l’afluència de públic; i exemples d’activitats per trencar el gel i crear confiança entre els participants i els educadors, entre molts altres.)
1.- Crear una oferta clara:
És d’una importància crucial tenir ben clar per què una organització en concret vol adoptar un compromís amb uns grups o col·lectius determinats. Així mateix, cal saber què se’ls pot oferir i explicar-ho amb claredat.
2.- Construir col·laboracions fortes:
Cal trobar els socis adequats amb els quals col·laborar i construir relacions fortes, que contribueixin a crear la base de projectes existosos. A més, aquestes col·laboracions aportaran noves perspectives als projectes.
L’Òpera de Lió, a França, va col·laborar amb l’associació francesa ERIS, que dirigeix un centre de benvinguda per refugiats i demandants d’assil.
3.- Utilizar les eines i mètodes adequades:
Per tal d’aconseguir crear projectes exitosos, és de vital importància assegurar-se que l’equip de treball tingui experiència i estigui equipat amb els recursos necessaris. És per aquest motiu que el present manifest recomana fermament invertir en la formació dels treballadors.
4.- Obertura d’espais:
Les institucions culturals públiques tenen la responsabilitat d’obrir els espais a una audiència el més àmplia possible. Malgrat tractar-se d’un clar repte per les sales d’òpera, percebudes per molts com espais selectius i poc acollidors, cal treballar per trencar aquestes estigmatitzacions.
5.- Construir confiança, confiança en Europa:
Construir confiança entre els participants i l’equip d’educadors i treballadors és fonamental, ja que sense confiança tampoc hi haurà diàleg ni col·laboració. S’ha de creure en les oportunitats i iniciatives inspiradores presents arreu d’Europa; s’hi ha de confiar perquè puguin tirar endavant.
L’Òpera de Malmo, a Suècia, va organitzar un joc de Kahoot com a estratègia per trencar el gel entre els participants.
6.- Trencar barreres:
Per tal d’aconseguir un intercanvi obert d’idees i sensacions entre els participants cal primer trencar barreres. Quines? La barrera del llenguatge si els participants provenen de països diferents o la de saber gestionar possibles traumes dels participants durant les sessions. Segons el Manifesto, una de les millors maneres d’aconseguir-ho és treballar amb la co-creació.
D’altra banda, i per bé que aquests projectes, basats en les arts, poden ser una oportunitat per relaxar-se, experimentar i desconnectar dels problemes del dia a dia, és important deixar clar que no són una forma de teràpia.
7.- Ser accessible i inclusiu:
Malgrat tractar-se d’una utopia, a l’hora de dissenyar els projectes cal pensar en involucrar a tothom, i especialment a aquells grups i col·lectius que normalment no tenen l’art i la música tant al seu abast. Cada projecte s’ha de crear tenint en compte i respectant les cultures dels individus i/o col·lectius als quals es dirigeixen.
8.- Crear llegat:
Cal preveure quin serà el llegat de cada projecte, quins seran els propers passos dels participants un cop el projecte arribi a la seva fi. No es pot tallar tot d’arrel, ja que aleshores la llavor no podria seguir creixent. Una opció és involucrar els participants en altres projectes impulsats per les mateixes organitzacions.
El manifest finalitza amb una breu presentació dels 10 projectes pilot, en els quals hi ha participat al voltant de 300 persones, i amb un recull de reflexions i comentaris dels propis participants, que valoren especialment els objectius d’accessibilitat, la confiança forjada i el sentiment d’encoratjament viscut.
Si una cosa queda clara amb aquest manifest i els projectes pilot és que la suma d’una bona planificació amb valors com el respecte, la confiança i la col·laboració fan possible que els conceptes d’òpera, diversitat d’audiències i integració cultural i lingüística tinguin molt a veure els uns al costat dels altres.
Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris
- blog de Interacció
- 2174 lectures
