òpera

Joaquim Rius | Revista Española de Ciencia Política. Núm. 33, Noviembre 2013

Resumen Los teatros de ópera son organizaciones complejas por su misión de producir y exhibir espectáculos líricos de excelencia artística. Actualmente, la mayoría pertenecen al sector público y representan un instrumento central de la política cultural. Según las teorías de la nueva gestión pública, estos deberían poder ser gobernados como el resto de agencias públicas, no solo en el sentido económico, sino también en relación con su actividad, para poder establecer los resultados esperados a partir de los contratos programa. No obstante, estas teorías no siempre se corresponden con la práctica real. En este artículo se estudia el grado de cumplimiento de los contratos programa del Liceu y los condicionantes que dificultan avanzar en los objetivos de valor público.

La Fundació SGAE ha publicat l’Anuari SGAE 2013  que ofereix informació detallada sobre els principals sectors de les arts escèniques, musicals i audiovisuals del mercat cultural espanyol.

Aquest anuari presenta la informació analitzada en termes quantitatius i estructurals sobre els següents sectors del panorama cultural: arts escèniques (teatre, dansa i òpera), música clàssica, música moderna, cinema, música enregistrada, televisió, vídeo, ràdio i noves tecnologies. Per a cada apartat, presenta un informe que analitza les principals dades del sector, en destaca els aspectes característics al llarg de l’any 2012 i aporta elements per a la comparació amb l’exercici de 2011.

Us presentem Le Piano Vivant, una iniciativa del Festival d’Òpera del Quebec per apropar l’òpera a la gent del carrer i intentar atreure-la als seus recitals.   

A Younger Theatre és un web britànic per a la promoció de les arts escèniques (i del teatre en particular) que ha engegat una iniciativa per fomentar l’òpera entre els joves de 18 a 26 anys. Els interessats han d’omplir un qüestionari i explicar perquè volen participar en el projecte. Als joves escollits se’ls regala una entrada per a assistir a una representació d’òpera i a una trobada posterior amb artistes i altres joves participants en el projecte. També se’ls convida a formar part d’un vídeo promocional de l’espectacle.

Es tracta d’una bona pràctica a tenir en compte per totes aquelles organitzacions artístiques que vulguin ampliar i/o fidelitzar el seu públic jove i adolescent. Resulta d’especial interès perquè els participants tenen l’oportunitat de socialitzar la seva afició amb altres joves de la mateixa edat i ampliar la visió de la seva experiència teatral amb les impressions proporcionades pels propis artistes.

On 10 April, Mounir Mahmalat, a graduate of the Music and Media bachelor program, published a comparative study of the efficiency of German and American opera houses in the «Arts Management Newsletter» of the Arts Management Networks. He produced this study within the framework of the major Music and Media Management, and at the Northeastern University in Boston, USA, in 2010. The title of this work is, «The Efficiency Rumor - Do US-American Opera Houses Operate More Efficiently Than German Ones? - Economic Analysis and Comparison of Twelve German and American Opera Houses». The study attempts to answer the question of whether and in what areas German opera houses can learn from their American counterparts in relation to more efficient use of resources.

Òpera XXI,  l’Associación de Teatros, Festivales i Temporadas Estables de Ópera en España, és la responsable d’aquesta edició en castellà de l’estudi «La gestión de la opera» sobre la gestióde  companyies i teatres d’òpera a Europa i Estats Units, elaborat per Philippe Agid i Jean Claude Tarondeau i editat el 2010 en anglès i posteriorment en francès. Els autors, experts internacionals en la matèria, expliquen els models nord-americà i europeu – amb Alemanya com a referència – i desmunten algunes idees preconcebudes, errònies i molt esteses a casa nostra sobre els models de finançament en aquests països. Aquesta edició inclou un estudi específic sobre el panorama operístic a l’Estat espanyol, encarregat per Òpera XXI a Philippe Agid.