dansa

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies? 

Aquí teniu el  recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu

Jill Homan

Aquest blog de la ballarina estatunidenca Jill Homan parla de dansa contemporània, fent-se ressò de la vessant més professional i acadèmica dels agents, tot i posant en relleu la figura de ballarins, coreògrafs, formadors i dels seus projectes.

A primera vista, pot semblar un blog sense més pretensions, però si fem una ullada a través de les categories, trobareu recursos molt interessants per a aquells que estigueu interessats en la dansa contemporània.

Oficina de Difusió Artística (ODA)

L’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona presenta l’informe anual del curs 2015/2016 del programa 'Anem al teatre' de suport a la programació de teatre música i dansa per a educació infantil, primària i secundària, batxillerat i cicles formatius.

Els objectius d’aquest programa són: donar suport a les polítiques educatives i culturals dels ajuntaments; la creació de nous públics de teatre, música i dansa i l’educació de la sensibilitat artística; articular programacions artístiques de qualitat, adequades a cada nivell educatiu; garantir la igualtat d’oportunitats d’accés dels alumnes a l’oferta artística sigui quina sigui la seva procedència geogràfica; afavorir la coneixença i identificació dels espais escènics del municipi i/o de l’entorn.

Acomodadors dansant al pati de butaques, venedors de crispetes amb tutús... Què va passar al desembre en un cinema francès? Amb motiu de l’estrena de la pel·lícula ‘Ballerina’, els ballarins de l’Atelier d’Art Chorégraphic (LAAC), dirigits per Nicolas Le Riche i Clairemarie Osta i caracteritzats com a treballadors de la sala, van envair un cinema davant la sorpresa dels assistents. Avui, amb motiu de la imminent projecció d’aquesta pel·lícula al nostre país, us oferim el vídeo del que va passar: ‘Dance invasion at the movies’.

Conseil des Arts du Canada

Es tracta d’un exhaustiu estudi sobre l’impacte social de les entitats de la dansa al Canadà, que pretén aportar nous coneixements en aquest àmbit artístic i una comprensió profunda de les repercussions que té en el benestar físic, afectiu i psicològic dels individus i de les comunitats.

Més enllà de tractar-se d’un informe molt complet sobre l’impacte de la dansa, ens aporta eines imprescindibles per a tot aquell professional interessat en desenvolupar estudis sobre l’impacte social, oferint una profunda descripció dels objectius i la metodologia emprada, així com les referències utilitzades per al desenvolupament d’aquest estudi.

Dansàneu

El passat estiu, ‘Dansàneu’ va celebrar el seu 25è aniversari amb unes xifres d’assistència molt meritòries (3.000 persones) per a un esdeveniment que tot just havia reformat la seva proposta cultural l’any anterior i intentava superar la pèrdua, l’any 2013, del seu fundador, el ballarí i coreògraf Joan Serra i Vilamitjana.

‘Dansàneu’ va néixer com una escola de dansa d’estiu promoguda pel Centre de Cultura Popular i Tradicional Catalana (CCPTC) del Departament de Cultura, l’Ajuntament d’Esterri d’Àneu i el Consell Cultural de les Valls d’Àneu, del qual ja us vam parlar quan us vam presentar l’‘Ecomuseu’ i ha programat activitats al voltant de la dansa tradicional durant més de dues dècades

Ésdansa

Pot un municipi de menys de 1.500 habitants acollir un dels festivals de dansa d'arrel tradicional més destacats del panorama actual  i continuar creixent des del llunyà 1983? La resposta és sí.

El festival “Ésdansa” és una demostració de com és possible tirar endavant una proposta cultural complexa en un municipi petit. Per aconseguir-ho hi ha una sèrie de factors que afavoreixen que els projectes creixin de forma robusta i continuada. Molt sovint, darrere el projecte hi ha una entitat del tercer sector forta, organitzada i amb les coses clares. Cal, també, que aquesta associació estigui recolzada per les institucions públiques que l’envolten: ajuntaments, consells comarcals, diputacions i administracions més grans. I, finalment, és necessari que el festival, en aquest cas, vagi evolucionant, adaptant-se als canvis socials, tecnològics i culturals.

l’Animal a l’esquena

Aquest és un esquema que ja hem vist en alguns dels casos que hem anat presentant en les darreres setmanes. La llavor de l’Animal a l’esquena és una joint venture de dos creadors, la ballarina i coreògrafa valenciana Maria Muñoz i l’autor català Pep Ramis, que al 1988 van fundar la companyia de dansa Mal Pelo, guanyadora l’any 2002 amb el Premi Nacional de Dansa i el 2009 el Premio Nacional de Danza. Després d’uns anys de treball conjunt, l’any 1997 inicien la restauració d’un mas (el Mas Espolla) situat a la localitat on residien, Celrà[1] que serà la seu de l’Animal a l’Esquena, un centre de creació, investigació, debat i exhibició en l’àmbit de les arts escèniques i visuals.