Informe estadístic

ACN Barcelona | 3 novembre 2020

• Un terç no té concerts l'últim trimestre de l'any i només un quart tenen alguna actuació la primera meitat del 2021

Comitè Europeu de les Regions (CdR)
 

Una “generació perduda” per la COVID-19? Riscos identificats en el nou Baròmetre Regional i Local de la UE
 

La primera edició del Baròmetre Anual Regional i Local de la Unió Europea se centra en l’impacte de la pandèmia sobre els ens subestatals i identifica els principals riscs als que aquests últims hauran de fer front en els propers temps.

Quan escoltem un nou tipus de música a través de la ràdio pública podem, posteriorment, comprar-la, compartir-la o descarregar-la, cosa que suposa a la curta o a la llarga, un benefici pels mateixos artistes i per a la indústria musical en general. En aquest cas, i d’entrada, els més beneficiats son els segells musicals independents i els artistes més desconeguts. 

Aquest estudi avalua l’impacte en l’economia europea de les activitats de la ràdio musical d’organitzacions pertanyents a la Unió Europea de Radiodifusió (EBU), l’associació internacional de radiodifusors de serveis públics. Algunes de les dades a destacar és l'impacte total de les emissores de ràdio públiques a Europa que genera un total de 3.100 milions d’euros. Pel que fa a l’àmbit laboral, aquestes activitats musicals generen més de 17.000 llocs de treball directament, que representen el 19% del total dels llocs de treball, i més de 50.000 llocs de treball en total, inclosos els proveïdors i altres llocs indirectes a través de la cadena de valor. Això significa que per a cada treball en aquestes operacions de ràdio musical, es donen suport a dos posicions més en altres llocs de treball de l'economia europea. 

L’Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya presenta l’informe «Enquesta de participació cultural a Catalunya 2019. Museus i altres centres expositiu», samb els resultats relatius a les pràctiques culturals dels catalans en museus i altres centres expositius. L’informe ha utilitzat les dades de l’«Enquesta de Participació Cultural Catalunya 2019» (EPCC–2019), elaborada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

KEA (European Affairs), European Commission i Econcult

Hem viscut un Sant Jordi confinats i un altre sota el sol rabiós de juliol. Les mones de pasqua ens han arribat a través de les pantalles, i ara que podem sortir al carrer i reunir-nos amb mesura, en les hem empescat totes per apagar les espelmes dels pastissos d’aniversari sense escampar el virus entre tots els comensals. Sembla que portem així tota la vida, però encara no ha passat ni un any des que vam sentir a parlar per primera vegada de la covid-19.  

L’impacte econòmic, social i cultural ha estat tan immediat i brutal, que s’han generat informes pràcticament des del primer moment. La majoria de dades extretes fins ara no són comparables, però no per això deixen de ser impactants. El mateix passa amb les mesures sorgides per apaivagar els efectes d’aquesta crisi sense precedents: la forma no harmoniosa d’informar sobre les mesures, les diferents terminologies i les diverses competències administratives arreu de la Unió Europea dificulten les comparacions.

Fer-se preguntes és el primer pas per aconseguir respostes. Tradicionalment, les enquestes han estat el mètode per antonomàsia per interpel·lar a la ciutadania, escoltar-la i mirar d’entendre-la tant en l’àmbit cultural com en molts altres sectors. Però, amb això n’hi ha prou? En aquest canvi d’època que estem vivint, marcat per la digitalització i el Big Data, les enquestes segueixen tenint sentit?

La sessió ‘Mesurar la participació cultural? Com i per a què’, organitzada per l’Observatori de Dades Culturals de Barcelona de l’ICUB i el Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona (CERC), va reflexionar sobre la importància de les enquestes de participació cultural i els àmbits en què es poden utilitzar els resultats mitjançant la presentació de l’Enquesta de Participació i necessitats culturals de Barcelona (ICUB) i de l’Enquesta de participació i hàbits culturals (CERC). A banda de les intervencions dels respectius equips, també va comptar amb les de Joan Subirats (tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat) i Antonio Ariño (catedràtic de Sociologia a la Universitat de València).