Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

Presentació del taller d'aplicacions per al mòbil adreçat a responsables d'equipaments i programadors culturals

Al document adjunt trobareu la presentació del taller d'aplicacions per al mòbil impartit per Manel Miró i Jordi Sans d'STOA el passat 9 de maig en el marc de les Jornades Interacció. 

1

Les presentacions de projectes a Interacció

A continuació trobareu les gravacions d'algunes de les presentacions de projecte que van tenir lloc a la Sala Raval del CCCB els passats 8 i 9 de maig en el marc de les Jornades Interacció.

Presentacions de dijous 9 de maig de 12 a 14h

Xarxa de Centres de Proximitat de Mollet del Vallès (XICEP); Redetejas & Entretejas, red de azoteas culturales. Sevilla; LaCol. Arquitectura horitzontal i social. Barcelona; FOMECC Fomento de Empresas Culturales y Creativas. Interarts; Banc de la Cultura. Ajuntament de Tarragona; Dinamització del patrimoni de Mataró a través de la realitat augmentada; Utopic_Us, usina de transformación creativa; L’Anella Cultural.

Els ciutadans del Regne Unit recolzen les retallades públiques en cultura

Segons una enquesta realitzada al Regne Unit, una majoria de ciutadans recolza la inversió pública en cultura més pels seus beneficis culturals i artístics que pels seus impactes econòmics, però només una minoria reclama que el sector cultural no pateixi més retallades. La publicació dels resultats d’aquesta enquesta, realitzada per la consultora YouGov, ha coincidit amb el primer discurs de Maria Miller com a Secretària de Cultura, on va aportar arguments economicistes per justificar la despesa pública en cultura.

L’enquesta revela que només un 21% dels enquestats recolza aquesta visió economicista, davant un 31% que justifiquen la despesa pública en cultura pels seus beneficis culturals i civilitzadors. El 37% pensen que la despesa en cultura no està justificada.

The Official Norwegian Report on cultural policy (NOU 2013:4) Summary

The Official Norwegian Report on cultural policy (NOU 2013:4) was compiled by a committee appointed by the Government in spring 2011 to review Norwegian cultural policy since 2005. The committee presented its report, Cultural Policy 2014, on 4 March 2013. In the report the committee assessed the relevance of the national cultural policy objectives and reviewed and evaluated the policy measures and instruments implemented at the central and local government levels during the period since 2005. It also identified today’s most important cultural challenges and on this basis made proposals for a new cultural policy.

Taller d'Interacció "Perspectives dels ajuts europeus 2014-2020 en l'àmbit de la cultura"


Al document adjunt trobareu la presentació del taller sobre ajuts europeus per a projectes culturals impartit per Josep Rodríguez de l'Oficina de Cooperació Europea de Diputació de Barcelona en el marc de les Jornades Interacció, el passat 9 de maig. 

1

National welfare and economic contribution of Australian public libraries

Un nou informe d’un grup independent d'economistes, SGS Economics and Planning Pty Ltd,  ha trobat que les biblioteques públiques d'Austràlia ofereixen beneficis que superen gairebé tres vegades el cost del seu funcionament.

Interacció: un punt ben viu de confluència

Interacció va convertir-se, del 8 al 10 de maig d’enguany, en el punt de trobada dels tècnics i gestors culturals, una trobada que va esdevenir el correlat presencial de la comunitat virtual, la qual continua ben viva i ha esdevingut una via fluïda de relacionar-nos i de compartir experiències i continguts entre totes les persones que ens dediquem a la gestió cultural.

Territoris,cultures, polítiques (V i últim)

Remarques sobre alguns àmbits i sectors

Per concloure aquesta sèrie us proposem un recull necessàriament incomplert de bones pràctiques, d’experiències i metodologies interessants en aquests territoris que sens dubte mereixen una exploració més detallada. Es tracta d’experiències com la promoció de les arts (i els artistes) visuals a Àustria, dels centres de producció i creació del Quebec, i de les arts escèniques –teatre, cançó, circ- en aquest país. Dels centres socioculturals a Flandes, de la conceptualització i promoció de l’arquitectura dins el sector cultural a Dinamarca i sobretot a Àustria, de l’organització i gestió dels grans equipaments nacionals en un “holding empresarial” en aquest mateix país i també de la gestió de les grans companyies i equipaments nacionals a Escòcia. De l’organització i de la governança de les institucions del patrimoni a Dinamarca (Agència de Castells i Bens Culturals) i a Escòcia, i de la polítiques educatives i de públics sobre patrimoni a Àustria. De la intersecció de institucions culturals i educatives en projectes compartits en aquest país i també a Escòcia on s’ha aconseguit que tots els alumnes d’educació reglada participin en alguna activitat artística...

Cultura Lliure. xip/tv

La societat avança més ràpidament que les lleis. Mentre els governs intenten lluiten contra la pirateria i persegueix les pàgines de descàrrega i intercanvi d’arxius, la xarxa produeix una nova cultura popular que es basa en la remescla. Podeu veure el reportatge «Cultura lliure» que el programa Tendències, del canal Creació de xip/tv, ha dedicat a aquest fenomen.

Museums and happiness. The value of participating in museums and the arts

Informe en què s’analitza quin impacte té en la salut i el benestar de les persones el fet de visitar museus i participar en les activitats que s’hi organitzen. L’encarrega l’Arts Council of England a l’economista de la London School of Economics i especialista en mètodes d’avaluació de béns no mercantils, Daniel Fujiwara. L’estudi forma part del Happy Museum Project, que pretén avaluar qualitativament l’experiència de visitar museus i demostrar amb evidències numèriques que la inversió en museus i cultura és fonamental per a la felicitat dels ciutadans. 

Fujiwara assenyala que els estudis sobre l’impacte de la participació en activitats artístiques i culturals acostumen a basar-se en enquestes on els participants especifiquen quin preu pagarien per un bé o servei cultural com assistir a una exposició, per exemple. Afegeix però, que aquest mètode requereix que els enquestats estiguin ben informats i disposin d’un conjunt de preferències ben definides per poder expressar les seves valoracions de manera acurada, unes condicions que, segons l’autor no solen donar-se en aquestes investigacions,