Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

Disturbios culturales

Uns presentem aquesta obra de gran interès per qui vulgui obtenir una panoràmica d’algunes de les tendències actuals més destacades en l'àmbit de la investigació cultural. Inclou tretze entrevistes realitzades a reconeguts investigadors que treballen per reformular la manera d’investigar i entendre la cultura i els processos culturals.

Els autors i autores entrevistats són: Jeffrey Alexander, Andrew Benjamin, Luc Boltanski, Sarah Franklin, Boris Groys, Antoine Hennion, Mtichael Huter, Scott Lash, Esther Leslie, Brian Massumi, Walter Mignolo, Bernard Stiegler i Trinh T. Minh-ha. Procedeixen de disciplines diverses i d’escoles de pensament i àrees geogràfiques diferents (la majoria són nord-americans i europeus), però tots presenten una noció de cultura que incideix en aspectes com la creativitat, la invenció i la diferència. Els seus treballs es caracteritzen per plantejar maneres de producció (i de ser) culturals que generen els seus propis espais, xarxes i canals de distribució. El terme ‘cultura’ pren el sentit de treball, invenció i transformació, més que de projecte o filiació.

Els museus locals creixen en públic, recursos propis i exposicions

Els museus adscrits a la Xarxa de Museus Locals (XML) de la Diputació de Barcelona continuen incrementant el seu públic: l'any 2012 van rebre 991.671 visitants, és a dir un 4,8% més que el 2011 (946.061 usuaris). Aquestes i altres dades es desprenen dels indicadors elaborats anualment per la Diputació a partir de les enquestes rebudes pels 64 museus –corresponents a 52 municipis de les comarques de Barcelona- que formen l'XML.

Síntomas mórbidos en el cubo blanco

Yaiza Hernández Velázquez | Futuro público. Campo para el análisis y la crítica cultural

Los espacios públicos y los espacios de la cultura [1]

Confieso que se me atragantó un poco el lema de este encuentro: “Recuperemos el espacio público a través de la cultura”. No porque sea mal plan, recuperar espacios comunes siempre está bien aunque haya que recurrir a la cultura entrecomillada para ello. Se me atragantó porque armoniza demasiado bien con la retórica que muchas instituciones han movilizado durante las últimas décadas para hacer justo lo contrario. La “cultura” se sobreentiende institucionalmente no como “toda una forma de vida” en el sentido que le daba Raymond Williams, sino como algo más selecto, restringido y, por tanto, “valioso”, algo que merece su propio espacio (el suyo, el de los suyos, no el del todo el mundo, no un espacio “público” en un sentido fuerte no meramente estatal). Si vamos a reivindicar que la cultura (en este sentido tan parcial como abstracto) puede ser un, o incluso el elemento más efectivo de procuración de este espacio público, haremos bien en atender a la multitud de ocasiones en que esta reivindicación ha resultado espuria. Por no ir muy lejos, pensemos en las tres últimas décadas, en las que hemos visto aumentar exponencialmente el número de museos, auditorios, centros de arte o incluso “ciudades” de la cultura en el estado español.

Població ocupada en el sector cultural. EPA. II/2013

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya se situa en 154.000 persones al segon trimestre del 2013, un 4,2% menys que al mateix trimestre del 2012 segons l'Enquesta de Població activa (EPA). La població ocupada en aquest sector representa un 5,5% del total de l'ocupació. Per situació professional, dos de cada tres ocupats d'aquest sector són assalariats. El sector cultural a Espanya dóna feina a un total de 790.200 persones, un 3,9% menys que fa un any, i representa el 4,7% del total de la població ocupada.

Joan Sala: “El crowdfunding no pot substituir el finançament tradicional”

Vàngelis Villar i Daniel Zapater. Barcelona. / 17.05.2013

Joan Sala és un dels membres fundadors de Verkami, la plataforma online de desenvolupament de projectes amb participació col·lectiva. No li agrada parlar de mecenatge, d’aportació econòmica o de relació comercial i, en canvi, sí que ho fa de la implicació en projectes creatius i culturals, tan per part de creadors com de les persones individuals que creuen en una proposta, s’hi senten identificats o simplement es mouen per la curiositat.

Quan l’art entra a l’empresa: innovació, canvi i nous models de suport


  
Dos informes europeus analitzen com les intervencions artístiques dins les organitzacions generen creativitat, transformació interna i oportunitats de política pública.
  

Cada vegada més empreses i institucions reconeixen que la presència d’artistes en entorns de treball no només té valor simbòlic o comunicatiu. El projecte europeu Creative Clash ho documenta en dos informes que cartografien aquest fenomen emergent i els seus mecanismes de suport.

Crowdfunding, mecenazgo y colaboración en red

 JJ Velasco | Think Big

Tradicionalmente se conoce como mecenazgo al patrocinio que se otorga a artistas, literatos o científicos con el fin que puedan desempeñar su trabajo o realizar su obra. Esta fórmula de financiación es casi tan antigua como el propio arte y, a finales del siglo I a.C, en la Antigua Roma Cayo Cilnio Mecenas se encargaría de patrocinar a artistas y poetas y de su apellido surgió, precisamente, esta palabra. El mecenazgo hoy en día sigue existiendo y, en pleno siglo XXI, ha dado pie a nuevas fórmulas de financiación de proyectos e ideas apoyándose en Internet como canal de comunicación y, por supuesto, como canal para recolectar fondos.

Las huchas en los museos

Las huchas culturales son un elemento progresista de corresponsabilidad por cuanto que contribuyen, de manera voluntaria y solidaria, a sufragar con una cuantía mínima los servicios de instituciones y museos

Hace unos meses, con motivo de la instalación de Un Belén Napolitano del XVIII, decidí instalar unas huchas culturales a la entrada y salida de la exposición para testar la disponibilidad de madrileños y visitantes a aportar una cantidad de dinero como contribución por los gastos que genera. Era un experimento de política cultural y de innovación social en la línea de lo que se hace en casi todos los espacios culturales anglosajones y en otros ámbitos. Y muy propio en un espacio como este que se llama CentroCentro Cibeles de Cultura y Ciudadanía.

Me gustaría compartir los resultados ahora que se ha suscitado una interesante polémica en algunos foros de opinión política. Antes debo aclarar que esta medida, como otras que afectan al espacio, pertenece al plan de gestión que defendí al recibir la responsabilidad de sacar adelante, como primer director, esta imponente fábrica cultural.

El mecenatge dels petits

Un interessant i imprescindible article de Toni González sobre la necessitat que el mecenatge s'adreci també a les petites organitzacions, empreses creatives i artistes, i no només als grans equipaments culturals.

Toni González és un consultor independent i gestor cultural que participarà en el curs "A la recerca de nous recursos: del mecenatge clàssic al crowdfunding".

Anuari de la música 2013

Enderrock , Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC)

L'Anuari  ofereix les últimes dades sobre el consum musical a Catalunya elaborades pel Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, i analitza l’evolució de la inversió pública i la facturació del sector privat en la indústria de la música en directe, les vendes digitals i físiques de la indústria discogràfica, i l’exportació i el comportament de fires i mercats. Finalment, analitza l’estat de la qüestió en el pop-rock, la cançó d'autor, el folk, el jazz, la clàssica, les orquestres i conjunts i la música infantil i espectacles per a públic familiar.

Hi inclou articles de Jordi Gratacòs, president de l'ARC; Ferran Mascarell, conseller de Cultura; Carles Duarte, president del CoNCA; Esteve León, gestor cultural; el batlle de Girona, Carles Puigdemont; i reflexions de músics i experts de tots els àmbits de la cultura musical. També recull entrevistes a Jaume Ciurana, tinent de batlle de Cultura de Barcelona i president de l'ICUB; Jordi Sellas, director general de Creació i Empreses Cuturals de la Generalitat; i Joan Albert Amargós, conseller de la junta directiva de la SGAE.