Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

Cultura y políticas urbanas. Dinámicas y efectos de la acción del tercer sector cultural en Barcelona

Nicolás Barbieri, Xavier Fina, Joan Subirats |  Métropoles, 11, (2012) , p. 2-18

Resumen  Este artículo aborda tres cuestiones relacionadas e ntre sí que consideramos relevantes en el debate actual sobre el futuro de las ciudades. ¿Qué es una política urbana y cuáles son las variables principales que la caracterizan? ¿En qué grado las políticas culturales han tendido a asumir las características nucleares de una política urbana? Y principalmente, ¿qué rol ocupa el tercer sector en el proceso de cambio de las categorías de organización social vinculadas a las políticas urbanas y culturales?

Informe de les programacions dels espais escènics municipals de la província de Barcelona Resultats any 2012

Circuit de la Xarxa d’espais escènics municipals l Oficina de Difusió Artística (ODA)

Aquest informe és una actualització de les medicions del Circuit de la Xarxa d’espais escènics municipals que publica anualment l'Oficina de Difusió Artística (ODA) de Diputació de Barcelona.

Els principals resultats observats són:

Les propostes escèniques incloses al Circuit s’adrecen a gairebé 3 milions de persones de la província de Barcelona (el 75,5% del total), tot i que es redueixen un 11% els ens locals participants (85 en total).

Durant el 2012, el Circuit de l’ODA ha programat 1.429 funcions (un 4% menys que l’any anterior), 586 companyies (un 0,5% més) i 722 espectacles (un 3,3% més).

Barcelona, Metròpoli Creativa Informe i mapes urbans de coneixement i innovació de Barcelona

JoanTrullén, Rafa Boix, Vittorio Galletto, l Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona

L’estudi «Barcelona, metròpoli creativa» és una actualització de les medicions i diagnosis principals sobre l’economia del coneixement i les tecnologies de la informació i la comunicació a la ciutat de Barcelona, amb dues novetats significatives:

• en primer lloc, la inclusió de l’apartat d’economia creativa, amb medicions de les indústries creatives i la classe creativa a Barcelona.

• la segona novetat són els Mapes Urbans de Coneixement i Innovació (MUCI), que per primera vegada integren una visió espacial detallada i  exhaustiva de la localització de l’economia del coneixement, lesTIC, la innovació i les indústries creatives a la ciutat.

Branches of opportunity

David Giles. Editors Jonathan Bowles, Gail Robinson l Center for an Urban Future

Les biblioteques públiques han de tenir un paper clau en les societats actuals perquè són les institucions millor posicionades per ajudar als ciutadans que han quedat al marge de la societat digital a assolir les competències necessàries per incorporar-s’hi. Aquesta és una de les principals conclusions d’aquest estudi que analitza el paper de les biblioteques en les societats actuals i de quina manera poden contribuir a millorar la situació econòmica i la qualitat de vida dels ciutadans. L’informe es basa en dades estadístiques dels tres sistemes de lectura pública de la ciutat de Nova York i en entrevistes als seus bibliotecaris i usuaris. 

Bibliotecaris amb ritme i música. Playlists personalitzades

És divendres i ens ve de gust començar el cap de setmana amb bona música. Per això us presentem el servei que ofereixen dos bibliotecaris de la Jacksonville Library de Florida que consisteix a proposar recomanacions musicals basant-se en els hàbits de lectura de cada usuari i en les preferències exposades en un breu formulari que cal omplir per sol·licitar el servei. 

See video
   

La principal diferència amb els serveis de recomanació en línia és que aquests es basen en logaritmes fixes que recomanen la música més comercial i escoltada, amb la qual cosa tendeixen a uniformitzar els gustos musicals de la població. 

¿Ciudad creativa y ciudad sostenible?: Un análisis crítico del “modelo Barcelona” de políticas culturales

Ma. Victoria Sánchez Belando, Joaquim Rius Ulldemolins, Matías I. Zarlenga  l  Revista Crítica de Ciências Sociais, 99,  2012, p. 31-50.

La cultura se ha convertido en uno de los elementos decisivos en el desarrollo económico, social y de la identidad de las ciudades. En este sentido, las políticas culturales han efectuado un giro local y emprendedor, lo que se ha descrito como la ciudad creativa. No obstante, de forma creciente han aparecido voces que propugnan nuevos paradigmas en el que la cultura contribuya a un desarrollo más sostenible. En este contexto, Barcelona ha desarrollado un modelo de política cultural que se ha presentado como una síntesis equilibrada del modelo de ciudad creativa y ciudad sostenible. En este sentido, el gobierno local ha liderando el movimiento de ciudades a favor de una política cultural sostenible y participativa. No obstante, algunas medidas de la política cultural en la planificación de los equipamientos culturales, la participación cultural o la generación de grandes eventos nos indican que la estrategia implementada se enfrenta con grandes contradicciones y limitaciones en cuanto a la participación de la comunidad artística y la comunidad local.

Quan l’art entra a l’organització: innovació, canvi i nous imaginaris laborals


  
Un informe europeu analitza què passa quan artistes i pràctiques creatives s’integren dins empreses i institucions.
  

El tercer informe final del projecte europeu Creative Clash, elaborat per Ariane Berthoin i Anke Strauß des del WZB Berlin, examina l’impacte real de les intervencions artístiques en entorns organitzatius.

Tornada a la feina.....!

   
See video

Tots som Hamlet

Al web de Jordi Pascual podeu trobar un seguit d'idees i reflexions sorgides de la seva participació a la taula rodona dedicada a Sostenibilitat i Cultura de les darreres Jornades Interacció. Trobareu el video amb la gravació completa de la sessió aquí

A "Tots som Hamlet", Pascual fa un repàs del concepte sostenibilitat, de la seva relació amb la cultura i del seu espai en el debat del desenvolupament, de les competències culturals i de la cultura com a quart pilar de la sostenibilitat. També incorpora al debat  un element complementari: el dels drets culturals. 

Divertides similituds entre ballet i futbol

«Ballet» espot publicitari de Moviestar  que va aconseguir un Sol de plata al  prestigiós Festival Iberoamericà de la Comunicació Publicitària 'el Sol' que es va celebrar del 30 de juny a l'1 de juliol a Bilbao. Divertides similituds entre ballet i futbol.

See video