Planificació, gestió i governança

Primera quinzena d’octubre, i el mapa cultural municipal bull d’activitat i reflexió. Els municipis mostren una cultura viva, compromesa amb els drets culturals, la inclusió, la creació comunitària i la preservació del patrimoni, però també amb la innovació, la participació juvenil i l’autogestió artística. Des de Sant Boi fins al Berguedà, la cultura apareix com a espai de transformació col·lectiva i de reapropiació dels territoris. A #Som311 recollim algunes de les experiències més rellevants d’aquest inici de tardor.

  

Fingir raíces: la identidad barrial en la ciudad contemporánea

Autor: El Antropólogo Perplejo (Jose Mansilla, dr. en Antropología Social)

Data: 19 d’octubre de 2025

Font: Recuperat de https://antroperplejo.wordpress.com/2025/10/19/fingir-raices-la-identidad-barrial-en-la-ciudad-contemporanea/
  

Context

L’article analitza com la identitat barrial a les ciutats contemporànies —especialment a Barcelona— es construeix com una posada en escena: un relat col·lectiu que sovint és més representació que memòria viva. L’autor explora com aquesta identitat esdevé un recurs per a la gentrificació o per a la comercialització simbòlica dels espais urbans, posant en qüestió la idea d’autenticitat i els discursos de pertinença.

Un nou informe del Consell de la Cultura de Barcelona analitza com el marc legal tracta —o ignora— les especificitats de la cultura. El resultat obre un debat necessari: fer del dret un aliat del valor públic de la cultura.
  
  

En els darrers anys, ha crescut la consciència que la cultura no pot ser tractada com una activitat qualsevol dins del marc normatiu general. No només perquè genera béns simbòlics, sinó perquè articula drets, identitats i formes d’organització singulars. Aquesta és la tesi de fons que recorre l’informe "Tractament normatiu de les especificitats de la cultura: diagnosi i propostes (2025), elaborat per Trànsit Projectes a iniciativa del Consell de la Cultura de Barcelona i de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB).

Autor: Eugènia Argimon, Juan Carlos Calvo i Xavi Gómez. Secció Tècnica del CERC - Programa d'Assessoraments

  
“Tres quartes parts de la població de Catalunya viu en el quinze per cent del territori. Mentre que el quart restant n’ocupa el vuitanta-cinc per cent. Aquesta dada constata que el repartiment demogràfic de Catalunya és desigual i descompensat.” Així s’obre el preàmbul de la Llei 8/2025, de 30 de juliol, de l’Estatut de municipis rurals, una llei que es fixa com a objectius: aconseguir l’equilibri territorial i la igualtat dels seus habitants; establir mesures transversals per garantir-ne l’aplicació i el manteniment; establir un sistema de finançament propi per garantir la prestació de serveis; i establir mesures adreçades a la població d’aquests municipis per afavorir l’arrelament i evitar el despoblament.

La segona quinzena de setembre ens deixa una agenda plena de moviments que connecten cultura, territori i comunitat. Des de plans locals de lectura fins a festivals que reimaginen espais industrials o naturals, passant per iniciatives que posen al centre la llengua, la identitat i el patrimoni, els municipis esdevenen laboratoris on la cultura es projecta com a motor de cohesió i transformació social.

El nou Pla d’Acció Cultural de Sant Just Desvern 2025-2030 vol convertir la metàfora del mapa en una eina real de planificació: identificar reptes, definir camins i fer de la cultura un motor de transformació local.

  
A l’article d’Interacció Del codi al carrer. Que la Declaració sigui un camí, no només una idea, es posava sobre la taula la necessitat de desplegar els drets culturals d’una manera real i realista, tot sincronitzant-los amb les necessitats concretes de cada territori. Més concretament, se’ns convidava a abordar la dimensió de la política cultural local com si fos un mapa obert, de manera que cada referent cultural pogués dibuixar-hi els seus propis recorreguts.

Què podem aprendre del Fonds d’Innovation Territoriale francès? Una altra manera de fer política cultural des del territori, sense convocatòries però amb criteri, proximitat i risc.
  

Parlar d’innovació cultural en l’àmbit local s’ha convertit en una expressió tan repetida que corre el risc d’esgotar-se abans de fer-se realitat. Però, què vol dir innovar des del territori i amb el territori? Quins dispositius poden fer possible aquesta voluntat de transformació, sovint expressada però difícil de sostenir en el temps?

Setembre arrenca amb intensitat cultural als municipis: festes majors que combinen tradició i debat sobre recursos, espais patrimonials que es recuperen per a nous usos comunitaris, festivals que reforcen la proximitat i propostes que connecten la creació amb circuits internacionals. El #Som311 d’aquesta primera quinzena recull projectes que mostren com ajuntaments i entitats fan de la cultura una eina per enfortir la vida col·lectiva i projectar el territori.

Amb aquest quart article, publicat des d’Interacció, donem continuïtat a la sèrie que Roser Mendoza ha dedicat a la futura Declaració de Barcelona. Els tres primers textos en van abordar el valor simbòlic, els reptes de concreció i governança i les preguntes obertes sobre la seva capacitat transformadora. Ara volem ampliar la mirada i posar en diàleg aquella reflexió amb una experiència internacional que pot resultar reveladora: Paideia, un procés col·lectiu desplegat a França que ha treballat els drets culturals sobre el terreny i que ens convida a repensar les nostres pròpies pràctiques.
  
  
  

El document «Typologies» sintetitza l’experiència Paideia i proposa deu tipologies d’acció per fer créixer els drets culturals en l’acció pública.

Després de la pausa estival, reprenem el pols cultural dels municipis amb un #Som311 dedicat a les iniciatives dutes a terme al juliol i l’agost. Des d’Esparreguera fins a Cubelles, passant per Manresa, Cardona o Sitges, el territori ha demostrat un cop més que la cultura és motor de cohesió, transformació i identitat compartida. Festivals inclusius, projectes de memòria històrica, residències artístiques i propostes comunitàries han posat en valor el paper clau d’ajuntaments, entitats i ciutadania en la construcció d’un estiu cultural obert i participatiu.