Desenvolupament sostenible

La Nova Bauhaus Europea i l’aposta per la cultura en la lluita contra el canvi climàtic


Fa més de cent anys, l’escola de la Bauhaus va revolucionar el món de l’arquitectura, l’art i el disseny del segle XX i es va convertir en una de les institucions docents d’innovació europea més emblemàtiques (1919-1933). Aquest moviment d’entreguerres, liderat per Walter Gropius, va conformar una nova relació forma-funció en què la imaginació, l’estètica i el sentit pràctic aplicats a la vida quotidiana van combinar-se per millorar la vida de les persones en el trànsit cap a la modernitat.

Els set sabers d’Edgar Morin i l’Agenda 2030


Unesco
 

No hi ha democràcia sense tenir en compte qüestions ètiques, no hi ha desenvolupament sostenible sense pensar en el nostre lloc al planeta i no hi ha una perspectiva conscient dels drets humans si no aconseguim entendre’ns els uns als altres. La vinculació dels set sabers necessaris per a l’educació del futur del filòsof Edgar Morin amb l'Agenda 2030 és clara.

Repensar el patrimoni a través els béns comuns i el "commoning"


Ministère de la Culture - DG Patrimoines
 

Quines eines teòriques del procomú ens ajudarien a pensar i definir millor el patrimoni? Fins a quin punt els béns comuns ens permetrien empènyer la noció més estesa de patrimoni, anar més enllà i, fins i tot, fer-la obsoleta?

La qüestió dels béns comuns està cada vegada més present als projectes de recerca, a les polítiques públiques i el discurs polític, als moviments ciutadans i a les demandes col·lectives.

Què poden fer l’art i la cultura per a la transformació ecològica?


Istanbul Foundation for Culture and Arts (İKSV)
 

Reflexionar i trobar solucions per reduir l’impacte de la crisi climàtica és – no cal dir-ho a aquestes alçades – una qüestió que ha de ser central per a les arts i la cultura.

Guia per integrar l’Agenda 2030 en el sector cultural


Red Española para el Desarrollo Sostenible (REDS)


Aterrar l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) a la cultura no és sempre una tasca fàcil, sobretot si tenim en compte que, malgrat els esforços del sector, no existeix un ODS específic per a la cultura i les arts.

Cultura CGLU. Declaració d’Esmirna


 

Sota el títol «La cultura defineix el futur», la ciutat d’Esmirna (Turquia) ha acollit aquest setembre la 4a Cimera de la Cultura de CGLU, que va comptar amb la intervenció d'autoritats de l’àmbit de la cultura i de les relacions internacionals de la província de Barcelona.

La Cimera s’ha fonamentat en el treball sobre cultura i ciutats sostenibles, i a través de xerrades i sessions ha promogut l’intercanvi d’experiències, innovacions i polítiques de ciutats i territoris de tot el món. La cultura té el poder per ampliar els drets i les llibertats de totes les persones, millorar el seu benestar, construir comunitats més sanes i resilients que no deixin ningú enrere, i oferir una dimensió essencial del desenvolupament sostenible.

Ciutats, cultura i creativitat: recepta per a la sostenibilitat i el creixement inclusiu


UnescoBanc Mundial
 

Sobre el potencial de les indústries cultures i creatives com a transformadores de les economies urbanes i els seus beneficis socials i econòmics no és la primera vegada que n’hem sentit parlar, especialment arran dels diversos estudis que presenten les seves estratègies com a recurs inestimable per a la recuperació de la pandèmia de la Covid-19 i la construcció d’entorns més resilients a escala local.

Combatre la crisi climàtica des de les arts escèniques i la música


IETM - Center for Music Ecosystems
 

La lluita contra el canvi climàtic és una qüestió que concerneix també a les arts i que la crisi ocasionada per la Covid-19 no ha fet més que accentuar, definint les pautes dels plans de recuperació. En aquesta ocasió, us portem un parell de publicacions que reflexionen al voltant de l’acció climàtica des de les arts escèniques i la música, que guien els actors d’aquests sectors cap a unes produccions més sostenibles i conseqüents amb la sostenibilitat mediambiental. És l’hora d’actuar.

Cap a una nova generació de polítiques culturals basades en els drets


Vivim un intens període de transformació i incertesa. Aquesta afirmació era vàlida abans de la pandèmia, i ara, quan afrontem l’impacte de la crisi i busquem respostes als enormes reptes de futur, es constata encara més en el si de les polítiques a escala local i regional, i en les agendes internacionals. A la bretxa digital i de gènere s’hi afegeix la bretxa cultural: l’agreujament de les profundes desigualtats en matèria de participació cultural i la precarietat dels treballadors de la cultura, en tots els sectors, fa que sigui urgent l’establiment d’un marc polític que asseguri les condicions per a desenvolupar la vida democràtica als entorns urbans fent atenció als reptes de participació, desigualtat i cohesió en l’àmbit cultural i assegurant l’autonomia crítica de les persones.

Petits espais a prop de casa. Els museus i els drets humans


La consultoria per a museus i patrimoni Curating Tomorrow va publicar el desembre de 2020 la guia «Museums and Human Rights. Human rights as a basis for public service», que pretén oferir una visió general dels drets humans en relació amb els museus i vol ser un punt de referència i una eina de planificació per ajudar als museus a integrar els drets humans en tots els aspectes de la seva feina.