innovació

Open Method of Coordination (OMC) ׀ European Agenda for Culture

Informe que presenta bones pràctiques en matèria de col·laboracions en el sector de la cultura i fa incidència en el seu impacte positiu. Elaborat pel Grup de Treball per a la promoció dels partenariats creatius, s’hi fan suggeriments concrets sobre com gestionar-los i recomana als polítics de totes les escales administratives donar-los suport com a instruments estratègics per a la innovació en els àmbits social i econòmic.

Què us semblaria agafar el mòbil o la tablet, escanejar el pijama i poder llegir un conte?

Observatorio Vasco de la Cultura

Hoy las Industrias Culturales y Creativas ocupan un lugar central en las políticas de crecimiento económico en aquellos territorios que han realizado una apuesta por el valor añadido, la creatividad y la innovación. En un contexto económico globalizado, las economías con mayor crecimiento están desarrollando estrategias en este sentido.

El presente informe ofrece una panorámica sintética del marco conceptual de las Industrias Culturales y Creativas, de las políticas de fomento impulsadas por la Unión Europea y de las políticas de la  Comunidad Autónoma de Euskadi (CAE) que inciden en estos sectores. 

Artur Serra | CTS: Revista iberoamericana de ciencia, tecnología y sociedad, Vol. 8, Núm. 23, 2013, p. 283-298

Resumen | Después de una primera ola de Living Labs, estos nuevos ecosistemas de innovación abierta parecen enfrentarse a un conjunto de nuevos problemas que podríamos resumir en los siguientes: ¿Qué papel pueden jugar los Living Labs en relación con la perspectiva de la Sociedad del Conocimiento y qué cambios pueden producir en los actuales sistemas de innovación? ¿Cómo se puede visualizar su escalabilidad y universalización? ¿Cómo serán adaptados por diferentes países y culturas?

Un informe coordinat per Ann Nicholls, Manuela Pereira i Margherita Sani traça el mapa dels canvis estructurals que marquen l’evolució dels museus al segle XXI.

Aquest estudi, impulsat per Istituto per i Beni Artistici Culturali e Naturali en el marc del grup europeu LEM (Learning Museum), reuneix set assaigs que analitzen les transformacions clau en la gestió museística contemporània.

Post de Juan Insua, Cap de projectes del CCCB LAB.

Fa poc més de cinc anys, les tecnologies digitals col·laboratives nascudes en el si d’aquest univers en expansió que coneixem com a Internet (o La Xarxa), eren encara una terra incognita per a la gestió cultural. La resposta inicial davant l’adveniment de les anomenades «xarxes socials» va ser la indiferència, com si es tractés d’un fenomen passatger que només afectava el món virtual. La primera reacció va tenir lloc als departaments de premsa i comunicació, que van incorporar una generació de joves professionals coneixedors de les noves eines. Myspace, Twitter, Facebook, You Tube, Flickr, Vimeo, Pinterest, Google Plus, etc., van començar a incloure’s en els llocs web de les institucions culturals, alhora que es produïa una fase de resistència pròpia de qualsevol procés de canvi que amenaci el modus operandi establert.

Richard Evans | GIA Reader, Vol 24, No 3 (Fall 2013) 

Article  interessant on Richard Evans reflexiona sobre la innovació a les organitzacions i tracta d’aportar idees perquè les donacions i subvencions puguin afavorir-la de manera més efectiva. Defensa que la innovació és un conjunt de capacitats que les organitzacions han d’aprendre i implementar-les, així com la disciplina més poderosa que ha irromput en el sector cultural des de l’aparició de la planificació estratègica en els anys 70. Destaquem algunes de les idees que aporta l’autor, com per exemple, perquè les organitzacions puguin actuar d’una manera innovadora de cara a l’exterior cal primer que renovin la seva gestió i funcionament intern; que les subvencions i ajuts tradicionals no garanteixen ni faciliten l’aprenentatge adaptatiu ni el canvi organitzatiu, o que cal assumir que la innovació és un procés en el qual l'experimentació i l’error constructiu són essencials per aprendre i avançar.   

Brasil és un país en plena efervescència econòmica i cultural, amb unes perspectives de creixement molt grans, especialment en el comerç exterior i en sectors com el turisme, el medi ambient, l’energia, el transport o la indústria. L’economia brasilera representa el 40% del PIB de Llatinoamèrica i segons les previsions del Banc Mundial, en el decurs de les properes dècades es situarà entre les majors economies del món, juntament amb Xina, Estats Units, Índia i Mèxic. Aquesta vitalitat econòmica de Brasil coincideix amb la celebració de grans esdeveniments internacionals com els Jocs Olímpics de 2016 o el Mundial de Futbol l’any 2014. Aquest escenari ofereix interessants oportunitats a les empreses tecnificades i amb una alt grau d’experiència. Fer un salt a la internacionalització és una qüestió que ja no es discuteix avui dia. És un fet real i necessari per a la competitivitat empresarial.

Número especial de la revista «International journal of arts management» on s’hi analitza l’impacte de la revolució digital en les organitzacions culturals. Inclou cinc articles que aborden aspectes com la resistència al canvi, la complexitat dels processos d’innovació i els nous models de negoci basats en la tecnologia digital.

Així, Régis Dumoulin i Claire Cauzente analitzen en “The solid body guitar in the digital era: how persistent myths influence musicians’ evaluation criteria” com en els fòrums de músics a internet encara es prenen com a referència el so de les mítiques guitarres elèctriques creades a la dècada dels 50 per valorar el mercat d’instruments actuals. L’article de François Moreau “The disruptive nature of digitization: the case of the recorded music industry” descriu una altre exemple de resistència al canvi. Es recolza en la teoria de les tecnologies disruptives per explicar el retard de la indústria discogràfica a l’hora d’adaptar el seu model de negoci als arxius de música digital; també es pregunta per què va rebre aquesta nova tecnologia més com una amenaça que com una oportunitat.