indicadors

Eduard Miralles i Ventimilla (dir.), Juana Escudero Méndez (coord.)  | Federación Española de Municipios y Provincias

El grup tècnic de la Comissió de Cultura de la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP) al maig de 2005 a Cadis va prendre l’acord de desenvolupar una proposta de disseny d’un sistema d’indicadors d’avaluació de les polítiques culturals locals en sintonia amb les propostes recollides a l’Agenda 21 de la Cultura aprovada a Porto Alegre/Barcelona l’any 2004 per més de 300 ciutats i governs locals.

Milagros Gascó Hernández  | Escola d'Administració Pública de Catalunya

Aquest estudi empíric s'estructura en quatre parts: la primera fixa el concepte d'avaluació de polítiques públiques; la segona explica l'objectiu d'aquesta avaluació; la tercera exposa els resultats i la quarta formula algunes propostes concretes de millora de la política cultural de la ciutat en general i de cada un dels programes en particular. 

Roland J. Kushner, Randy Cohen | Americans for the arts

The 2013 National Arts Index by Americans for the Arts delivers a 2011 score of the health and vitality of the arts in the U.S. This year’s report provides the fullest picture yet of the impact of the Great Recession on the arts—before, during, and after.

• The National Arts Index score effectively leveled-off in 2011 at 97.0, down just a fraction from a revised 2010 score of 97.2.
• The impact of the Great Recession of 2008-09 on the arts were swift and measurable: the two-year drop from 2007-09 far exceeded the five-year gains made between 2002 and 2007 (-5.4 percent vs. +3.6 percent, respectively).

Creative Communities Network (CCN) | Local Government Association (LGA) of South Australia

To develop a paper which demonstrates the case for the use of cultural indicators by SA Councils and includes an exploration of what cultural indicators are currently being used by Local Government and other relevant sectors.

Aquest número d’Arts Research Monitor analitza diversos informes nacionals i internacionals recents que proporcionen indicadors de benestar social i cultural. Els dos primers informes examinen els índexs que mesuren la vitalitat de les arts i la cultura als Estats Units i a Austràlia des d’un punt de vista cultural, financer, social, participatiu i de competitivitat. Els dos informes següents estudien de quina manera contemplen la cultura dos índexs internacionals de progrés i benestar social.

A review of the criteria for tracking the nation’s wellbeing sees arts participation included for the first time.

People’s engagement in the arts is for the first time to be recognised as one of the factors that contributes to wellbeing in the Office for National Statistics’ (ONS) Measuring National Wellbeing Programme. A new report reviewing the criteria used to measure wellbeing in the UK reveals that questions on arts, culture and sports participation have been the most commonly requested additions to the survey.

Aquest número de la revista «Culture and local governance» està dedicat a la interacció entre cultura i comunitats sostenibles. Com a pòrtic del número, les dues investigadores, Nancy Duxbury i  M. Sharon Jeannotte exploren els concepte de cultura, sostenibilitat i governança local. Obre el monogràfic l’article de Sacha Kaghani,  Julia Hahn, entorn la qüestionable sostenibilitat social de les classes creatives de les ciutats que han apostat per aquest model (ciutat creativa). Continua amb l’article de Meg O’Shea  centre les seves reflexions sobre  la importància de l’art i la cultura en els processos de governança, ella proposa que els governs integrin les consideracions i implicacions culturals en la política per fer front als objectius de sostenibilitat.

 John Hartley (Curtin University) & Jason Potts (RMIT University)

What makes a great city? This is the question that the construction of world city or global city indexes has sought to answer.

The CCI Creative City Index (CCI-CCI) is a new approach to the measurement and ranking of creative global cities. It is constructed over eight principal dimensions, each with multiple distinct elements. Some of these dimensions are familiar from other global city indexes, such as the MORI or GaWC indexes, which account for the size of creative industries, the scale of cultural amenities, or the flows of creative people and global connectedness. In addition to these indicators, the CCI-CCI contributes several new dimensions. These measure the demand side of creative participation, the attention economy, user-created content, and the productivity of socially networked consumers.

“L'enfocament actual per l'ús de dades en el sector cultural és inadequat i caduc. El sector en els seu conjunt està perdent l’oportunitat de treure el màxim profit tant en termes financers com operacionals que es podrien derivar d'una millor utilització de les dades. A més a més, millorant aquest ús, permetria comprendre millor i possiblement augmentar l'impacte cultural i social de la despesa pública”. Aquest tipus de diagnòstic es podria considerar un dels “llocs més comuns” de la gestió cultural. Però en aquest cas, sembla que el diagnòstic va acompanyat d’una clara oportunitat de millora. Aquesta oportunitat vindria segons l’autor de la introducció de la metodologia de “big data” que ja s’ha emprat amb èxit rotund en altres sectors.

Observatorio Vasco de la cultura

Las políticas culturales han adquirido un papel esencial en el desarrollo territorial que pretende integrar la economía del conocimiento con la cohesión social, la gobernanza y la sostenibilidad. Sin embargo, los sistemas de evaluación habituales incurren en la aplicación de criterios basados casi exclusivamente en el consumo y en las externalidades que genera la cultura, sin dejar espacio a herramientas que proporcionen información sobre el retorno social de esas medidas.