identitat

European museums in the 21st century

Luca Basso Peressut, Francesca Lanz, Gennaro Postiglione ׀  MeLa Project

Us presenten els resultats de la primera fase la recerca ‘Envisioning 21st Century Museums’ que té per objectiu recopilar models, pràctiques i instruments de treball innovadors que reforcin el paper dels museus europeus a l’hora de promoure noves formes de ciutadania europea més democràtiques i inclusives per tal de contribuir i fomentar el diàleg entre els diferents grups ètnics, religiosos, socials i generacionals, així com fomentar la consciència cívica i l’educació entre els nous ciutadans procedents d’altres continents i entre la gent jove. Aquesta primera fase recull les primeres investigacions del projecte dedicades a fer una cartografia del procés de transformació dels museus sobretot en termes de renovació arquitectònica i modernització de les tècniques museogràfiques i expositives.

Com explicar Catalunya a una llebre morta

 A*DESK  |   A*MAGAZINE #105 setembre de 2013

«A l’A*DESK tenim pocs principis. I aquests pocs principis en els que creiem són molt bàsics. Creiem en la capacitat transformadora i crítica dels individus. Creiem en una cultura lliure que traspassa fronteres. I ens agrada recordar aquell lema dadaista que proposava cagar-se en colors en les banderes de tots els consolats. Més enllà dels principis, no ens agrada pecar d’un excés d’ingenuïtat. Tampoc creiem que els processos culturals estiguin al marge de les realitats socials i polítiques. Dit d’una altra manera, si la pràctica artística i cultural té algun sentit, és aconseguint treure-la del seu capficament. Un capficament que en moltes ocasions és auto-protector, que malgrat els discursos benintencionats social i políticament busca un refugi en el qual trobar bon resguard. I és un capficament que amaga complicitat amb les dinàmiques del mercat en el tardo-capitalisme i amb les polítiques que regeixen l’actual neo-conservadurisme. Per això de vegades ens dóna per voler pensar des de la cultura i l’art alguns processos polítics i socials concrets, actuals, que afecten les nostres vides de manera explícita o que podem sentir en mitjans de comunicació i davant els quals la cultura sembla emmudida.» (Editorial)

Les politiques culturelles provinciales et territoriales du Canada

Obra col·lectiva sobre l’evolució històrica i situació actual de les polítiques culturals provincials al Canadà. Setze especialistes, sota la direcció de Monica Gattinger, professora a l’École d’études politiques de l’Université d’Ottawa i Diane Saint-Pierre, professora de l’Institut National de la Recherche Scientifique, analitzen els orígens, el fonaments, els objectius, les finalitats i els factors que han marcat l’evolució de les polítiques culturals de les províncies canadenques, així com els seus instruments i mecanismes d’intervenció.

Les editores adverteixen de la complexitat d’aquesta anàlisi per les diferències històriques, geogràfiques, demogràfiques, sociològiques i identitàries de les deu províncies i els tres territoris que conformen l’estat federal del Canadà, i el seu triple origen autòcton, francès i britànic.

International journal of heritage studies, Volume 19, Issue 3, 2013

La revista «International journal of heritage studies» presenta en aquest número sis articles que analitzen les aportacions que poden fer els museus i les organitzacions patrimonials al sector del benestar i la salut; les estratègies de protecció del patrimoni històric i desenvolupament urbà a les perifèries de Roma; la relació entre la ideologia de la República islàmica de l’Iran i la seva representació al seu museu nacional; els drets de la població indígena en els processos de nominació de Patrimoni Mundial de la Unesco; les estratègies per potenciar la imatge global de les ciutats creatives a través del patrimoni local, i el paper dels districtes històrics en el desenvolupament econòmic de les ciutats.

Economia della cultura: «Cosa si deve fare e cosa non si deve fare per la cultura?

Abans de les últimes eleccions generals celebrades el passat mes de febrer a Itàlia, aquest número de la revista «Economia de la cultura» va plantejar a vint-i-cinc destacats especialistes italians del món de l'art i la cultura la qüestió següent: “Què cal fer i què no s’ha de fer per la cultura?”. Entre aquests especialistes de diferents sectors culturals i disciplines s’hi troben responsables d’organismes, institucions i empreses culturals, empresaris, gestors, comissaris d’art, editors, juristes, productors audiovisuals, acadèmics, directors de festivals, creadors, ... que, cadascú des de la seva disciplina, reflexiona i opina sobre aspectes relatius a la gestió i organització administrativa de la cultura i dels béns culturals, als recursos que s’hi dediquen i a les modalitats de finançament; a l’educació, la demanda i el consum cultural; al paper de la cultura com a instrument de construcció de la identitat nacional; als impactes socials de la cultura; a la creativitat i les indústries culturals; etc.

MIDAS. Museus e Estudos Interdisciplinares. Núm 2, 2013

Ja podeu consultar el segon número de la nova revista de museologia portuguesa «MIDAS. Museus e Estudos Interdisciplinares» que analitza els museus des del terreny de la recerca i la reflexió interdisciplinària. Publica articles en portuguès i en espanyol i vol fomentar el diàleg entre els països de l’àrea d’influència lusòfona i hispana.

MIDAS. Museus e Estudos Interdisciplinares. Núm 2, 2013

Alice Semedo, Paulo Simões Rodrigues, Pedro Casaleiro e Raquel Henriques da Silva Editorial

The Politics of culture : the case for universalism. Munira Mirza

Munira Mirza, doctora en sociologia de la Universitat de Kent (UK), assessora de cultura a l’alcaldia de Londres i autora del llibre «Culture vultures : is UK arts policy damaging the arts?»(2006), presenta aquesta obra fonamental per entendre quins són els valors i les idees globals que emmarquen les polítiques culturals contemporànies i quines contradiccions internes hi detecta.

En «The Politics of culture : the case for universalism», l’autora descriu l’evolució històrica del concepte de cultura i argumenta que a partir dels anys setanta es produeix un canvi en la consciència social que provoca que la cultura esdevingui objecte de l’acció política,

Informes d'Eunamus (European National Museus)

Eunamus (European National Museus)  és un projecte de la Comissió Europea i una plataforma d’investigació i recerca acadèmica que té per objectiu proporcionar coneixements, reflexions i experiències sobre les trajectòries històriques, la situació actual i els reptes de futur dels museus nacionals europeus, així com estudis comparatius entre països. La finalitat és arribar a conclusions comunes i consensuades sobre quin ha de ser el paper d’aquests museus i com poden contribuir al canvi social.

Aquest projecte triennal ha finalitzat aquest mes de gener i us presentem dues de les publicacions que ha generat. 

Entre en el museo como visitante, salga como ciudadano

Cómo mirar el museo”, de Jorge Luis Marzo. Fuente: Cultura/s, La Vanguardia (23-01-2013)

A mediados del siglo XIX, los principales museos europeos y americanos crearon normativas específicas de comportamiento para el público que visitara sus salas de exposición.

En 1918, el Museo de Guadalajara (México) imprimía en porcelana -aún presente en la entrada del museo- el perfecto resumen de todas ellas: “No se permite la entrada a menores de edad si no vienen acompañados de personas mayores”. “Se prohíbe entrar con bastones, cámaras fotográficas o perros”. “Se prohíbe tocar los objetos”. “No se permite fumar en las Galerías y se suplica quitarse el sombrero”. En la Catedral de Guadalajara, dos calles más arriba, figura otro letrero similar en el pórtico de acceso: “Vístase decorosamente. Favor de quitarse el sombrero. Prohibida la entrada a los animales. Evite hablar. Enseñe a los niños a comportarse. Aprenda cuando sentarse, arrodillarse y pararse”. Los podríamos intercambiar y nadie notaría la diferencia.