Apunts

Capitals culturals i ciutat viscuda



Quan la política cultural es mesura no només en transformacions urbanes, sinó en relacions socials, pràctiques quotidianes i diversitat cultural real.
  

Aquesta investigació analitza com les ciutats de Marsella i Liverpool han integrat les polítiques culturals dins els seus processos de regeneració urbana i en les dinàmiques socials i artístiques que estructuren la vida quotidiana.

Construir ponts entre educació i cultura a Europa


Quan l’aprenentatge permanent i l’accés a la cultura deixen de caminar en paral·lel i passen a formar part d’una mateixa estratègia de cohesió social.
  

L’any 2013, la Plataforma Europea de la Societat Civil sobre l’Aprenentatge Permanent (EUCIS-LLL), la Plataforma per l’Accés a la Cultura (ACP) i Culture Action Europe (CAE) van impulsar conjuntament la iniciativa Building synergies between education and culture. Es tracta d’organitzacions que comparteixen una visió comuna en els àmbits de l’educació i la cultura, amb objectius com l’ampliació de l’accés a la cultura i a l’educació, el foment de la inclusió social i l’acostament entre l’aprenentatge formal, no formal i informal.

Beyond price : value in culture, economics, and the arts

Els professors d’economia Michael Huttera la Universität Witten-Herdecke (Witten, Alemanya) i David Throsby a la Macquarie University (Sydney, Austràlia) editen aquest recull de setze articles d’investigadors de diferents disciplines sobre el valor de la cultura i les arts. Des d’economistes a historiadors de l’art, passant per la filosofia de l’estètica o l’antropologia, el llibre que es presenta és una bona mostra de les diferents teories del valor entorn a les manifestacions artístiques i culturals, que es produeixen de la tensió existent entre les teories del valor d’arrel econòmica i les teories del valor d’arrel humanística associades a l’art i la cultura.

Territoris, cultures, polítiques (II)

Us heu preguntat mai: que en sé jo de la cultura danesa? O encara més,  i de la política cultural de Dinamarca? I com ho tenim amb Finlàndia, amb Àustria, i amb Flandes? Feu ara l'exercici al revés: que en saben de la cultura catalana? 

Sis tendències que apunten cap al museu que ve



Un informe del Center for the Future of Museums identifica els canvis que marcaran les decisions estratègiques del sector
  

El segon informe anual del Center for the Future of Museums (CFM) de l’American Alliance of Museums ofereix una lectura sintètica dels moviments que han definit l’últim any en el camp museístic. L’objectiu és clar: facilitar als equips directius i tècnics una visió operativa dels factors que convé tenir presents quan es planifiquen estratègies i línies d’acció.

La biblioteca pública vista pels seus usuaris

El passat any 2012 es va dur a terme la tercera edició dels Estudis d'usuaris de biblioteca pública dels municipis de la província de més de 30.000 habitants. Aquests estudis, promoguts pel Servei de Planificació i Avaluació conjuntament amb la Gerència de Serveis de Biblioteques (GSB) de la Diputació de Barcelona, s'emmarquen en els diversos processos i projectes d'avaluació que s'impulsen en l'àmbit de la biblioteca pública des de la GSB.

1

Counting What Counts: What big data can do for the cultural sector


 
Com el “big data” pot transformar decisions, impactes i relats en el sector cultural
  

“L'enfocament actual en l’ús de dades en el sector cultural és inadequat i caduc. El sector, en conjunt, està perdent l’oportunitat d’obtenir el màxim rendiment financer i operatiu que derivaria d’una millor utilització de les dades.

Cultura a Catalunya 2013: un sistema tensionat que reclama reformes estructurals


  
L’informe anual del CoNCA alerta d’un sector sotmès a pressions econòmiques i institucionals i proposa noves vies per garantir-ne la sostenibilitat.
  

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts ha presentat l’Informe anual sobre l’estat de la cultura i de les arts 2013, que dibuixa un escenari crític per al sector cultural.

Evaluación del retorno social de las ayudas públicas en cultura

Observatorio Vasco de la cultura

Las políticas culturales han adquirido un papel esencial en el desarrollo territorial que pretende integrar la economía del conocimiento con la cohesión social, la gobernanza y la sostenibilidad. Sin embargo, los sistemas de evaluación habituales incurren en la aplicación de criterios basados casi exclusivamente en el consumo y en las externalidades que genera la cultura, sin dejar espacio a herramientas que proporcionen información sobre el retorno social de esas medidas.

Modelos de externalización y cogestión de los equipamientos culturales (I)

 Observatorio Vasco de la Cultura

En los últimos años se han dado muchos cambios en el entorno que muestran la necesidad de replantearse la manera de funcionar y organizar la gestión cultural pública. El nuevo contexto necesita de nuevas estructuras de organización y apoyo públicas en la medida en que los sistemas tradicionales encuentran dificultades para responder a las necesidades actuales, muy marcadas por la crisis económica, la búsqueda de eficiencia y la priorización en las políticas y programas públicos. Nuevos retos que demandan nuevos instrumentos o la adaptación de los actuales.