Destacats

Crowdsourcing For Dummies. Noves formas de participació del públic

David Alan Grier | For Dummies

Aquest llibre és una guia que dóna consells pas a pas i ajuda a planificar, engegar i gestionar projectes de proveïment participatiu o 'crowdsourcing' que és, segons l’autor, una manera innovadora, flexible i enginyosa d’externalitzar tasques, problemes i fer peticions a través d’un grup, plataforma o comunitat en línia. Així doncs, per a David Alan Grier és una manera a través de la qual les empreses, els individus i les organitzacions no lucratives poden accedir a idees, talent i ajut extern a l’hora de desenvolupar tasques relacionades amb el seu negoci o amb el seu dia a dia. L’autor dóna pistes per identificar les tasques que se’n poden beneficiar; com escollir la modalitat de 'crowdsourcing' més adient; com atreure-hi al públic i a d’altres col·laboradors, o com completar projectes i començar-ne d’altres. Segons Grier, el proveïment participatiu es pot aplicar a tot tipus de tasques relacionades amb el disseny, desenvolupament i tasteig de productes, l’anàlisi de mercats, la recollida i anàlisi de dades o la recaptació de fons, entre d’altres.

Educació patrimonial i realitat augmentada en entorns patrimonials

Ja podeu consultar al Centre d’Informació i Documentació dos llibres que analitzen dos aspectes relacionats amb el patrimoni. El primer, «La educación patrimonial: del patrimonio a las personas» de David Ruiz Torres,  aborda el tema d’educació patrimonial des d’una perspectiva molt àmplia que inclou tant reflexions teòriques com experiències concretes de programes eductius representatius, singulars o únics tant a escala estatal com internacional. El segon, «La realidad aumentada y su aplicación en el patrimonio cultural» de Sofía Marín i Sara Pérez, i coordinat per Olaia Fontal, analitza un tema més concret, el de la realitat augmentada i la seva aplicació en el patrimoni cultural.

Cooperatives de músics. Un nou model de gestió

Antoni Mas i Bou | Musicat

Llibre presentat en el marc de l’última edició del Mercat de Música Viva de Vic i editat per Musicat (Associació Professional de Músics de Catalunya) en què l’autor, Antoni Mas, explica la seva experiència en l’organització i el desenvolupament de les cooperatives i les diferents entitats que configuren el grup de gestió Musicat. Així mateix explica com utilitzar correctament les cooperatives de músics per treure’n el màxim profit i facilita la comprensió dels temes legals que planteja l’exercici de la professió.

Le musée hybride

 Francois Mairesse | La Documentation française

François Mairesse aborda en aquesta obra la problemàtica del finançament dels museus i es pregunta com gestionar-los de manera eficaç i, a la vegada, garantir-ne la seva especificitat com a institució cultural. L’autor reconeix que la relació entre museus i l’economia no és gens fàcil però admet que tots dos àmbits estan obligats a conviure ja que les organitzacions museístiques necessiten recursos materials per sobreviure. Mairesse explora les tres principals fonts de finançament dels museus: la pública, la privada i les donacions. Alerta dels riscos dels dos primers models, afirma que el primer pot provocar en els museus una forta dependència dels recursos públics i el segon pot suposar una mercantilització de la cultura. Per tant, aposta per un model híbrid que inclogui una tercera via, les donacions, que garanteixi i respecti la missió dels museus i la seva autonomia.

La tragedia del copyright. Bien común, propiedad intelectual y crisis de la industria cultural

Els representants de les grans corporacions i de les indústries culturals parlen del model comercial, que durant l’últim segle ha hegemonitzat les formes de producció intel·lectual i creació cultural, com si es tractés d’un ecosistema tancat que hauria arribat als nostres dies de forma harmònica i desconflictivizada. Segons aquesta lectura, aquest suposat ordre natural, basat en els títols de propietat sobre obres fruit de processos creatius i d’investigació, es veuria avui amenaçat per la irrupció d’internet i de la cultura de la descàrrega i l’intercanvi.

Políticas culturales: ¿qué medimos? ¿cómo evaluamos?

L’Observatorio de Políticas Culturales (OPC) de Xile presenta aquesta publicació on catorze investigadors, autoritats del sector i especialistes de Xile, França i Gran Bretanya responen a preguntes com: Què significa mesurar la cultura?, És possible avaluar l’impacte de projectes de creació artística?, Què sabem sobre el sector cultural?, Sota quins judicis de valor es defineixen els criteris de mediació? o Quins reptes presenta la creació d’indicadors culturals? El llibre aborda, entre altres qüestions, els problemes que susciten les enquestes de medició del consum cultural, el desenvolupament de les polítiques públiques o la participació de la ciutadania en la cultura. Els textos inclosos són producte del procés iniciat en el Seminari de Políticas Culturales que, sota el mateix títol que el llibre, va organitzar l’OPC el 2011 a Santiago de Xile.

Creative industries and innovation in Europe

Luciana Lazzeretti  | Routledge

En aquest llibre s'analitza l’estat de la creativitat i de les indústries creatives i culturals (ICCs) a Europa, així com dels processos d’innovació que s’hi generen al seu voltant. Els autors plantegen les qüestions següents: Com identificar, mapejar, definir i mesurar les ICCs a Europa? De quina manera contribueixen a la innovació i el creixement? Quins factors condicionen la seva agrupació geogràfica? I quines implicacions tenen en la creativitat rural i urbana? Els autors alerten que cal parar atenció a la cara fosca de la creativitat i analitzar els riscos de les ICCs i dels clústers creatius. Així mateix, afirmen que cal reflexionar-ne  i extreure’n conclusions que poden obligar-nos a revisar els models de desenvolupament social i econòmic actuals.

El debat sobre l’educació artística i cultural a França

En un moment de molta polèmica sobre la reforma educativa del govern espanyol, us presentem dos llibres de gran actualitat sobre les polítiques d’educació artística i cultural a França, país que es troba també immers en un intens debat sobre l’Educació nacional. Tots dos aporten elements clau per al debat i per a l’establiment de nous canals d’acció. Els autors, reconeguts especialistes en aquest àmbit, aposten per dissenyar un sistema públic d’educació artística i cultural sòlid i ambiciós i destaquen el paper de coordinació que hi haurien d’assumir els governs locals. Ambdues obres aporten tant arguments teòrics com instruments pràctics i fan un repàs ampli a la història institucional i associativa de l’educació artística a França. L’objectiu és oferir idees i instruments al servei dels projectes col·lectius per tal que els centres educatius, els docents, els artistes, els agents i serveis públics i les associacions culturals treballin de manera col·laborativa.   

Evaluación de la eficiencia de instituciones culturales

Luis César Herrero Prieto (coord.)  | Fundación del Patrimonio Histórico de Castilla y León

Us presentem aquesta obra on destacats experts en la gestió d’institucions culturals reflexionen sobre com avaluar-ne la seva eficiència. Tots els autors i autores consideren imprescindible mesurar i millorar el comportament i l’eficàcia de les organitzacions culturals per poder garantir-ne la seva supervivència. Així mateix, la majoria coincideixen en què una bona estratègia de qualitat depèn, en gran mesura, de l’equip humà; tothom ha de saber en tot moment què ha de fer i quins objectius ha d’assolir.

La Cultura en el mundo de la modernidad líquida. Zygmunt Bauman

El reconegut sociòleg polonès Zygmunt Bauman analitza en el seu últim llibre l’evolució del concepte de cultura i reflexiona sobre el present i el futur d’aquest terme en la societat actual marcada per la globalització, les migracions i la interacció entre poblacions. Afirma que si bé en un principi la cultura era un agent de canvi i tenia la missió d’educar a les masses i refinar les seves costums, ara, en aquests temps de modernitat líquida, la cultura ja no busca il·lustrar i il·luminar al poble, sinó seduir-lo. Fa un repàs per les contribucions d’alguns dels pensadors destacats del segle passat. Pel que fa al present, reclama un diàleg constructiu i enriquidor entre les diverses comunitats i cultures per assolir una humanitat comuna més igualitària, així mateix, aposta perquè l’estat cultural i les seves elits facilitin la trobada entre l’artista i els públics.