Destacats

Cultura. Punto e accapo

Francesco Paolo Campione (ed.) ׀ FrancoAngeli

Llibre que presenta les línies bàsiques del programa ‘Cultura. Punto e accapo’ que vol ser una plataforma de debat i un punt de partida per a una renovació del sector cultural a Itàlia. Segons els experts que hi participen, l’actual sistema d’organització i gestió de la cultura a Itàlia ja no respon a la lògica de desenvolupament que demana la societat actual i, per corregir-ho, cal una reestructuració substancial del sector per tal que el país pugui activar els seus recursos culturals i convertir el patrimoni i la creativitat en un dels seus principals avantatges competitius.

Estrategias de supervivencia de las mujeres profesionales en las artes escénicas en un periodo de crisis

Asunción Bernárdez Rodal |  Anales de la literatura española contemporánea, ALEC, Vol. 39, Nº 2, 2014 

Resumen: En este texto hablaremos de industrias culturales, en concreto, de la industria teatral y cómo están viviendo las mujeres profesionales de las artes escénicas un momento de crisis económica, pero también un cambio de modelo respecto a lo que se consideran industrias culturales. Desde los años noventa, el término "industria cultural" ha adquirido un sentido nuevo, ya que, de ser pensado como algo negativo a principios del siglo XX se ha vuelto un concepto positivo e incuestionable para nuestros gobiernos liberales, que han determinado que la producción cultural puede ser un motor de desarrollo económico en el contexto europeo. Es evidente que las mujeres tienen un pujante papel en las estructuras culturales de nuestro país, y sobre todo en el teatro, en el que actúan como directoras, programadoras o dramaturgas, llegando a estar presentes en todas las fases de la producción de espectáculos escénicos. Sin embargo, su presencia en el sector no es todavía igualitaria

Festivalization as a Creative City Strategy

Nikolay Zherdev |  IN3 Working Paper Series (2014). IN3 (UOC) 

Resum: Mitjançant l'aplicació d'estratègies basades en la creativitat les ciutats intenten  destacar per tal d' atraure els ciutadans mòbils . En molts casos , s'aconsegueix a  través de la transformació de les ciutats i barris culturals en espais d'experiència. En aquest sentit, un dels instruments més populars d'implementació de la planificació cultural és la creació de la identitat de la ciutat i la seva promoció a través de festivals culturals. Aquests festivals s'han convertit en una política de " must -have " per als planificadors urbans de la Ciutat creativa que intenten galvanitzar la vida cultural local, construir una continuïtat del happening i així atraure persones creatives. Aquests factors converteixen l'espai urbà en un lloc de festival constant, un fenomen anomenat  festivalització de l'espai urbà. Discutint les connexions entre la teoria de les Ciutats Creatives i els estudis del festival, el treball té com a objectiu obrir un diàleg entre els dos, abordant la qüestió de com s'aplica la festivalització dins del paradigma de Ciutat Creativa. El document conclou que actualment els festivals penetren a diversos aspectes de les activitats culturals, socials i econòmics, passant de ser un instrument d'aplicació de l'estratègia en l'estratègia en ella mateixa.

Patrones regionales de consumo de servicios en tiempos de crisis: servicios de ocio y cultura ¿hay un cambio de tendencia?

Manuel Hernández Peinado, Mercedes Rodríguez Molina, José Antonio Camacho Ballesta | XXXIX Reunión de Estudios Regionales | Smart regions for a smarter growth strategy: new challenges of Regional Policy and potentials of cities to overcome a worldwide economic crisis

Resumen: El contexto de crisis económica ha llevado a un empeoramiento de las economías de los hogares, provocando desajustes notables en los presupuestos familiares. La fuerte caída del gasto en el consumo de los hogares en España ha afectado a casi todas las industrias, y el ocio y la cultura no es una excepción a esta tendencia, así el gasto de los hogares en servicios de ocio y cultura en 2010 fue inferior con respecto a 2006. El doble objetivo de este trabajo consiste en analizar desde una perspectiva microeconómica los cambios en los patrones de consumo de los hogares españoles que gastan en servicios de ocio y cultura, e identificar los principales factores explicativos de dichos gastos durante el periodo 2006-2010 tanto a nivel nacional como regional. 

Informe de la Encuesta sobre Crowdfunding en 2013

Asociación Española de Crowdfunding

La Asociación Española de Crowdfunding lanzó durante el mes de abril de 2014 una encuesta online para todas las plataformas españolas de crowdfunding con el fin de elaborar un estudio sobre la situación del mercado de crowdfunding en España en el año 2013.

Según señala el informe, las campañas de crowdfunding de inversión son las que consiguen una recaudación mayor, seguidas por las de préstamo. De media, los inversores españoles invierten 4.853€ por proyecto, y los prestamistas prestan una media de 2.025 €. Sin embargo, la aportación media por persona en donaciones y recompensas no llega a los 40€. Como media, los proyectos de recompensa y donación que tienen éxito solicitan cerca de 3.300€, y fracasan los que sobrepasan los 5.500€. Para préstamos e inversiones las cifras son superiores; tienen éxito los proyectos que solicitan alrededor de los 30.200€ y fracasan los que piden más de 200.000€.

Com mesurar el valor de la cultura: tendències nacionals

Cultural trends ׀ Carol Scott (coord.)

Número especial que analitza com mesuren països com Austràlia, Nova Zelanda, Canadà i el Regne Unit el concepte de valor cultural. S’hi comparen els sistemes de mesura i avaluació implementats per cada país i n’assenyalen les similituds i les diferències. Mentre que els models aplicats per Austràlia i Nova Zelanda posen l’èmfasi en els beneficis socials i identitaris de la cultura, el Canadà incideix en el seu valor econòmic. El sistema adoptat pel Regne Unit va més enllà i avalua no només les activitats promogudes des del sector públic sinó que incorpora també activitats promogudes des del sectors empresarials, amateurs i del tercer sector. Aquest model té molt en compte, a part de les externalitats socials i econòmiques, els beneficis que la cultura genera en les persones. En tots els casos s’assenyala que la cultura pot aportar tant a les societats com als individus uns beneficis que no es poden aconseguir a través de cap altre via. Tots els autors remarquen la importància de facilitar una comprensió clara del veritable significat i valor únic de la cultura.

Arte y museos del siglo XXI : entre los nuevos ámbitos y las inserciones tecnológicas

Ma Luisa Bellido Gant (ed.) ׀ Editorial UOC

Llibre amb reflexions i casos pràctics sobre la relació entre art, museus i noves tecnologies. S’hi analitzen les repercussions de les TICs en l’art i els museus i es presenten noves fórmules i tipologies museístiques alternatives a l’hora d’exposar els béns patrimonials i artístics. L’obra inclou experiències pràctiques i aportacions d’acadèmics, investigadors i professionals de la museologia de Catalunya i de la resta de l’estat espanyol. Alguns autors consideren que la revolució digital del museu és més lenta del que sembla ja què les TICs hi són però encara no estan veritablement integrades dins el museu i molts  continguts encara son tractats d’una manera analògica.

La modernización de la gestión pública de la cultura. Los equipamientos culturales de las comunidades de Cataluña y Madrid

Juan Arturo Rubio Arostegui; Joaquim Rius Ulldemolins | Revista Gestión y Análisis de Políticas Públicas nº 8, julio-diciembre 2012

Resumen:  En el marco de la actual reducción de los presupuestos públicos dedicados a cultura, ha surgido el debate en torno a la necesidad de aumentar la sostenibilidad de los equipamientos culturales. No obstante, los autores plantean que ello requiere una modernización del modelo de gestión de los equipamientos culturales: la agencialización, la contractualización de las relaciones entre las administraciones públicas y los equipamientos culturales y la evaluación de sus resultados e impactos. 

Culturas políticas y políticas culturales

Alejandro Grimson (comp.) ׀ Instituto de Altos Estudios Sociales de la Universidad Nacional de San Martín ׀ Fundación Heinrich Böll

La cultura és una condició, un mitjà i una finalitat del desenvolupament. Els dirigents tenen un coneixement clar de les restriccions econòmiques i polítiques que afecten a la seva acció, saben que no poden gastar més diners dels que disposen i no poden actuar sense tenir en compte les relacions de força i els interessos dels diferents col·lectius. Però existeix una tercera restricció que els actors socials no poden controlar de la mateixa manera, és la restricció cultural. Així com els límits econòmics i polítics es coneixen i es poden establir les mesures necessàries per resoldre situacions diferents, en el cas de la restricció cultural passa el contrari, no es coneix prou bé i la cultura acaba influint més en els dirigents que no pas els dirigents en la cultura.

El museo en aforismos

Jorge Wagensberg | Babelia. EL País 20 JUN 2014 

Un museo es un espacio de encuentro para la inspiración: museo de musa, como música, como mosaico. Los museos contienen, producen y transfieren conocimiento: arte, ciencia, tecnología, historia, antropología, arqueología…, pero ¿con qué lenguaje lo hacen? Existe cine mudo, pero no cine ciego. Hablar con la palabra escrita es la manera más eficaz para dormir a la audiencia presente en una conferencia, escribir con palabra hablada no es menos perdonable. En los museos encontramos palabra escrita, palabra hablada, algoritmos, sonidos, imágenes, simulaciones, pero ¿cuál es la palabra propia y prioritaria del lenguaje museográfico? ¿Cuál es la palabra de museo que no puede no estar en un museo?