Destacats

Martí Manen «És un contrasentit la idea de museu com a màquina econòmica»

El dilluns 4 de gener, a la secció de cultura del diari El Punt Avui, es va publicar una interessant entrevista de Maria Palau a Martí Manen, membre d'Interacció. En l'entrevista, Manen reflexiona sobre art, covid, institucions, Barcelona, Manifesta....

El crític i comissari Martí Manen (Barcelona, 1976) ja fa molts anys que viu a Suècia, però mai ha trencat el vincle amb el context artístic català. De fet, des del centre que dirigeix, Index, ha bastit un pont de relacions. Ara han acordat amb el Macba portar-hi, el 2022, l’exposició de Fina Miralles. Amb ell parlem de la situació de l’art aquí i allà, travessada per la crisi actual i alhora per sensibilitats diferents per afrontar-la.
 

Experts en història de l'art demanen "respecte" a les col·leccions i avisen que el cas Sixena estableix un precedent

ACN Barcelona | 16 gener 2021

Creuen que obre una via per a reclamar peces a altres museus però que la interlocutòria obliga a analitzar "cada cas".
  

Experts de diverses universitats coincideixen en assenyalar a l’ACN la rellevància de la sentència del Tribunal Suprem sobre els bens de Sixena. El medievalista i professor d’Història de l’Art de la UB, Carles Mancho, reconeix que la sentència “posa en discussió” la gènesi de les col·leccions museístiques del món, configurades històricament amb procediments poc regulats. Per al professor emèrit d’Història de l’Art de la UdL, Francesc Fité, es fixa un precedent per a "reclamacions diverses" i demana respectar la unitat de les col·leccions, mentre que per al professor de Legislació i Tutela del Patrimoni Artístic de la UdL, Alberto Velasco, la sentència està formulada de manera "intel·ligent" per haver d’analitzar, cas a cas, futures reclamacions.

Cultura i ruralitat. La cultura contemporània a i des del territori

La Comissió Europea estableix que les zones rurals són aquells nuclis amb menys de 5.000 habitants. D’acord amb aquesta definició, el 85% el territori espanyol es considera rural i gairebé la meitat dels municipis compta amb 12 habitants o menys per km2. Els processos de despoblació dels petits pobles fa anys que són constants. De fet, les generacions més grans porten dècades veient morir els pobles.

El Cercle de Cultura demana a la Generalitat i l'Estat que el sector sigui una "prioritat real" dels fons europeus

ACN Barcelona | 13 gener 2021
 

L'entitat recorda que "mai" en els 200 anys d'història s'havia produït una "aturada total" similar a l'actual.  

El Cercle de Cultura ha demanat que el sector de la cultura sigui una "prioritat real" en la gestió que les administracions catalana i estatal facin dels fons europeus de recuperació. El Cercle assegura que l’efecte de la pandèmia en la cultura ha estat "catastròfic" i que "mai" en els darrers 200 anys d’història s’ha produït una "aturada total de l’activitat cultural" com la de la primavera passada. Les restriccions posteriors i actuals allarguen “l’agonia” d’empreses, institucions, entitats, artistes i creadors i professionals de la cultura fent que els efectes esdevinguin "devastadors", asseguren en un comunicat. Per això, reclamen incorporar la cultura a l’agenda del Pla de recuperació.

Art i cultura després de la Covid-19, nous públics digitals i els museus del futur davant la crisi climàtica

El Facebook d’Interacció, durant el mes de desembre, va traçar un mapa pel 2021 amb articles que d’alguna manera conjuguen alguns dels temes que han donat de si l’any 2020.

Art i cultura després de la Covid-19. El primer dels articles que vam compartir al desembre, ens pregunta quin ha de ser el paper de la cultura en un estat i una societat post-neoliberals i si el que li cal és més finançament. I és que s’ha acabat la festa. Bé, no del tot, és el títol d’un article de Vicenç Batalla, que parteix del tancament de festivals i sales de concerts per abordar el que anomena amputació pressupostària de la cultura, una despesa per habitant per sota la mitjana europea i el finançament i ajudes insuficients pels sectors. Esdevé d’alguna manera, un relat de l'any en blanc dels concerts per ballar amb algunes experiències a França i arreu d’Europa. 

Oberta la convocatòria per renovar la direcció de la Virreina Centre de la Imatge (Barcelona)

ACN Barcelona | 11 gener 2021
 

S’hi podran presentar candidatures fins al proper 25 de gener del 2021. 
 

L’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) ha obert la convocatòria per renovar la direcció de la Virreina Centre de la Imatge. Fins al proper 25 de gener es podran presentar les candidatures per optar a dirigir el centre, un procés obert des del passat 23 de desembre. Durant els últims quatre anys, Valentín Roma ha dirigit aquest espai expositiu ubicat a les Rambles. Com ha informat l'ICUB a través d'un comunicat, durant els darrers sis mesos del 2020, no només no ha perdut visitants sinó que, en comparació al mateix període del 2019, ha incrementat més d’un 32% les visites en plena crisi per la covid-19.

Nadal 2020. Ai, 2020!

Ai, 2020! Què et podem dir que no et soni redundant? Bé que sabem que no has fet res, però és segur que et recordarem per a la història com l’any de la pandèmia, un any de sotrac que ha canviat moltes coses, per ara. Gens fàcil ens ho has posat. Per això, des d’Interacció, els propers dies d'aquest tombant d’any, farem una breu mirada enrere per posar en valor les idees que han sorgit de les persones entrevistades pel CERC i que volem preservar de camí al 2021.

Blanca Llum Vidal «Es parla poc dels càrrecs públics de la cultura nomenats a dit»

Quan no treballa d’educadora social a la Zona Franca, Blanca Llum Vidal (Barcelona, 1986) escriu, edita i tradueix. Fa 11 anys de la publicació del seu primer llibre de poemes en solitari i la seva veu literària ha crescut exponencialment: ja té vuit llibres de poesia a l’esquena (l’últim 'Amor a la brega'), ha editat obres d’autors tan diferents com Àngel Carmona o Víctor Català i ha cotraduït l’autora francesa Marguerite Duras. A l’hora de parlar de cultura, no s’estalvia cap crítica: a la política, per no considerar la cultura com a bé essencial; a les direccions d’algunes grans institucions culturals i a pensadors i artistes que etiqueten tota la cultura catalana com a “identitària” i “folklòrica”. Parlem del món cultural postpandèmia, de l’explosió de l’independentisme i de les idees feministes que l’han influenciat.

Cultura a l’altura. El xoc causat per la covid-19 i com sortir-se'n

Avui s’estrena l’obra i els nervis no t’han deixat dormir. Vas estar a punt de deixar-ho córrer fins i tot abans de començar, però finalment has aconseguit refer el trencaclosques que és la teva vida laboral des de que vas acabar els estudis sis anys enrere. Has deixat el bar i has trobat feina en una cafeteria que tanca a les vuit del vespre. Hauràs de córrer una mica però arribaràs a temps al teatre. Pel que fa a la feina dels caps de setmana, has fet un tracte amb la teva companya i ella farà les últimes visites guiades al museu. A ella les hores extra li aniran bé, així que tothom hi surt guanyant. Ho has pogut encaixar tot i et reafirmes en l’opinió que ha valgut la pena embrancar-se en aquesta aventura. Potser serà la porta que et permetrà dedicar-te exclusivament al que realment t’agrada. I guanyar-te la vida, és clar.

Educar en la pràctica artística, un dret irrenunciable

La pràctica cultural i artística ha de formar part, de manera irrenunciable, del procés d’aprenentatge de qualsevol persona. En un context com l’actual on les desigualtats lluny de disminuir van en augment, és més necessari que mai reclamar que les polítiques públiques facin una aposta clara i decidida per garantir que la pràctica artística i cultural en general formi part de les trajectòries formatives de tots els infants i joves, sense excepcions. En aquesta publicació hi trobareu reflexions i propostes al voltant de diverses qüestions fetes per un grup de treball format per diversos professionals de l’àmbit de la música i les arts. El document vol ser útil per a la revisió de projectes ja existents, per a la posada en marxa de noves iniciatives, per a la intervenció sobre l’esfera política i, en general, per generar noves oportunitats que garanteixin el dret de tota la població a la pràctica de les arts com a part indispensable de la seva educació.