Destacats

Hacia un enfoque integrado del patrimonio cultural de Europa

Comissió europea

Según un nuevo informe de la Comisión Europea, las organizaciones encargadas del patrimonio cultural deberían aprovechar las oportunidades que brindan las políticas y los programas de financiación de la Unión Europea para hacer frente a los retos a los que se enfrenta el sector. El documento estratégico, titulado «Hacia un enfoque integrado del patrimonio cultural de Europa», afirma que el sector se encuentra en una «encrucijada» entre unos presupuestos públicos reducidos, un descenso de la participación en actividades culturales tradicionales y una diversificación de los públicos potenciales a causa de la urbanización, la globalización y el cambio tecnológico. Pero también pone de manifiesto las oportunidades para que los Estados miembros y los organismos cooperen más allá de sus fronteras para garantizar que el patrimonio cultural contribuya en mayor medida a un crecimiento y una creación de empleo sostenibles.

Adjust your view: Developing multicultural audiences for the arts - a toolkit

The Australia Council for the Arts

This toolkit is divided into four sections and each section can be used as a stand-alone component or be integrated to assist in attracting multicultural audiences to arts and cultural events.

This toolkit outlines clear steps and potential strategies for developing a multicultural marketing strategy. Case studies are included to illustrate specific examples and cite key challenges and lessons learned. The case studies are useful in terms of sharing strategy and in demonstrating that multicultural audience development is a long term process requiring serious commitment and a comprehensive approach.

The contextual information in the first section of the toolkit is specific to Australia, so reader awareness of the demographics and psychographics of the community and target audiences for their own organization(s) is necessary or would need to be secured from another source to provide similar context.

La Xarxa de Museus Locals supera el milió de visitants

Els museus adscrits a la Xarxa de Museus Locals (XML) de la Diputació de Barcelona van incrementar l’any 2013 un 3,8% el seu públic, sobrepassant per primera vegada la xifra del milió de visitants. Concretament, 1.029.637 persones van visitar al llarg de 2013 els museus de la XML, xifra que representa un 39% del total de la població dels municipis adherits.

El públic de les exposicions temporals i els usuaris d’activitats són els segments que més han crescut en el darrer any, amb un 18,8% i un 24%, respectivament. Per la seva part, els visitants de l'exposició permanent va créixer un 1,7% en contraposició al públic escolar de les exposicions permanents, que ha mostrat un lleu retrocés —un 3,2% menys respecte a l’any anterior.

Articles sobre economia de la cultura

Journal of cultural economy


Nou número amb articles que analitzen polítiques, estratègies i accions concretes en matèria de política econòmica dins el sector de la cultura i les indústries culturals, tant des d’una perspectiva general com en països concrets com Rússia o Dinamarca. S’hi analitzen, entre d’altres qüestions, les dinàmiques de formació dels mercats digitals de béns culturals i els mecanismes complexos que determinen i condicionen els sistemes de preus dels productes culturals. S’hi presenta un estudi sobre el desequilibri existent en la Teoria actor-xarxa en relació a un predomini dels aspectes econòmics per sobre dels culturals.

Neix la Plataforma Arts de Carrer

El passat divendres 4 de juliol es va presentar la plataforma Arts de Carrer, una proposta que reuneix sota un mateix sostre festivals, fires i mostres de Catalunya que tenen aquesta les arts de carrer com a principal eix conductor de la seva programació. La proposta es va fer pública a Viladecans, dins el marc de les jornades professionals del festival Al Carrer.

Gratuité dans les musées le premier dimanche du mois: résultats d'enquête sur la fréquentation et la composition du public

Isabelle Paindavoine | Fédération Wallonie-Bruxelles. Observatoire des politiques culturelles

Cette étude a été confiée à SONECOM et a permis d’interroger 1.446 visiteurs. Elle n’aurait pas pu être menée sans la collaboration des 36 musées participants.

La première partie de cette publication est consacrée au dispositif méthodologique qui a été mis en place. La prise en compte de la fréquentation et de la composition du public dominical implique deux types de questionnements ; l’un pour les musées (gratuits ou payants le premier dimanche du mois), à travers un questionnaire en ligne, et l’autre auprès des visiteurs, via des entretiens in situ en face à face.

El barómetro cultural local (báculo): una herramienta para el seguimiento y la evaluación de las políticas culturales locales

Vicente Coll-Serrano, Luis Vila-Lladosa, Olga Blasco-Blasco, Salvador Carrasco-Arroyo |Sociedade e Cultura v. 16, no. 1 (2013) 

Resumen: El Barómetro Cultural Local (Báculo) es una herramienta que proporciona información a los gobiernos locales para apoyar tanto los procesos de planificación y toma de decisiones como el seguimiento y evaluación de las políticas culturales. A partir de los datos contenidos en el Sistema de Indicadores Culturales Local (SICLO), la información que ofrece Báculo a los usuarios se sintetiza en tres indicadores multidimensionales:Sintonía, Acción e Impulso-Respuesta. En este trabajo se describen las principales características de Báculo, es decir, cómo se obtienen los indicadores que lo integran y cómo se muestra la información a los gobiernos locales.

Les Services publics culturels

Jacques Léger (dir.), Jean-Marie Pontier (dir.) | Presses Universitaires d’Aix-Marseille

Obra que analitza, des d’un punt de vista jurídic, la situació dels serveis públics culturals i proposa elements per el debat i la reflexió sobre la seva essència, la seva legitimació davant la societat, els seus objectius i sobre las semblances i diferències entre equipaments de diferents sectors culturals i amb la resta de serveis públics. L’anàlisi fa referència a la realitat francesa i s’hi estudia també  l’evolució de la nocions de dret a la cultura, drets culturals i polítiques culturals i la cooperació entre l’Estat i les col·lectivitats territorials.

El consumo cultural en España. Una aproximación al análisis de la estratificación social de los consumos culturales

Manuel Herrera-Usagre | Empiria. Revista de metodología de ciencias sociales. Número 22 (julio-diciembre, 2011) 

Resumen : La Sociología ha acudido con frecuencia al estudio de las clases sociales y del estatus social para explicar las diferencias en los hábitos y las prácticas culturales. Con el presente artículo hemos pretendido acotar las características sociales que tienen mayor influencia sobre los hábitos de consumo cultural. Para ello, hemos utilizado el marco que nos proporciona el conjunto de teorías más importantes sobre la estratificación social en el consumo cultural, a saber: el argumento de la homología; el argumento de la individualización; y el argumento de la omnivoridad. Paralelamente, expondremos las dificultades metodológicas que plantean diferentes técnicas estadísticas con las que la tradición sociológica reciente ha estudiado la estratificación social del consumo cultural. Tras nuestros análisis hemos comprobado cómo los consumos culturales siguen presentando características de estratificación social en la sociedad española contemporánea. 

Nous números de revistes de patrimoni i museus

International journal of heritage studies ׀ Museum management and curatorship

Ja podeu consultar aquestes dues revistes que, entre d’altres temes, analitzen els significats i valors canviants de la música popular com a pràctica cultural i patrimonial; la tasca de sensibilització cap a la natura i el medi ambient que es pot fer des dels museus d’història natural i des dels parcs naturals; els efectes de les tècniques curatorials en els visitants de museus; l’aparició de nous models per a l’activació d’interaccions socioculturals sòlides entre la ciutadania i el museu o com fer un millor ús de les xarxes socials en les tasques de màrqueting i comunicació dels museus.