Destacats

El lugar de la cultura

Judit Carrera | El País (Ed. Catalunya), 22 juny 2015

El cambio en el gobierno de Barcelona es un momento idóneo para preguntarse por el papel de la cultura en la ciudad. La incertidumbre sobre el rol de la cultura en el nuevo organigrama municipal ha suscitado preocupación en un sector que teme ser relegado en la lista de prioridades del nuevo gobierno local. Más allá de la forma concreta de organizar la política cultural, el vacío de la transición actual ofrece un buen escenario para exigir ambición y cartografiar los temas de fondo del debate cultural en la ciudad.

Art, Recerca, Innovació i Societat

Gerald Bast; Elias G. Carayannis  |  ARIS (Arts, Research, Innovation and Society) | Springer

La creativitat, les arts i la cultura són motors d’innovació i desenvolupament cultural, econòmic, polític, social i científic. La recerca artística i la innovació basada en els arts són grans transformadors i disruptors de dinàmiques socials, econòmiques i polítiques. El llibre que aquí us presentem parteix d’aquestes premisses àmpliament acceptades i explora les noves teories, polítiques i pràctiques al voltant dels nous rols i funcions de la recerca i la innovació artística a l’hora de definir i produir noves formes de coneixement i facilitar-ne la seva difusió, absorció i ús. El llibre planteja, entre d’altres, les qüestions següents: els artistes poden i han de ser investigadors?; estan els sistemes artístics i científics connectats i, en cas afirmatiu,  quins són aquests punts de connexió?; quin és l’impacte de les arts en el desenvolupament de la societat?; com s’interrelacionen les arts amb els mecanisme de generació d’innovació social, científica i econòmica?

Polítiques culturals i biblioteques

Polítiques culturals i Biblioteques

Sovint em plantejo el rol que s’atorga a  les biblioteques en la implementació de polítiques culturals tant locals com governamentals. Darrerament proliferen els estudis que avalen i donen valor a aquest servei públic com a bé social i cultural, com a espais de cohesió i integració social i en defineixen la seva funció com una institució que garanteix un accés igualitari a la informació. Funcions socials que han contribuït a una major justícia social al llarg de la història i que no pretenc qüestionar, però si matissar en alguns aspectes i provocar reaccions que vagin més enllà de les intencions i dels anàlisis teòrics. En l’àmbit que ens ocupa, els canvis són constants i mantenir els paràmetres d’anàlisi de foment a la lectura i accés universal, potser es queda a mig camí entre les funcions que ens son pròpies i les necessitats de la societat actual. De fet ens estem apropiant dels beneficis de la lectura, en les nostres anàlisis, com a valors proporcionats per les biblioteques pel sol fet d’exercir com a servei públic.

Estadística de galeries d’art 2013

Sergi Mosteiro | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Les galeries d’art no s’han d’entendre només com a agents intermediaris entre oferta i demanda en el mercat de l’art, sinó també com a espais on es porta a terme una tasca important de creació i difusió artística.  En aquest sentit, l’any 2013 es van exposar obres de 3.629 artistes en les 144 galeries d’art de Catalunya. Així ho recull l’Estadística de galeries d’art 2013, que també determina que el 84,7 % de la facturació prové de la venda directa d’obres d’art, la majoria d’art contemporani.

Entrevista Santiago Eraso

Entrevista realitzada per 'La aventura del saber' de TVE a Santiago Eraso sobre el sentit social de la cultura i el paper dels museus. (16 de juny de 2015)
 

"El museo es, por tanto, además de un espacio para la memoria, un lugar de puesta en circulación de las obras de arte destinadas a ampliar nuestra sensibilidad, desarrollar el valor estético y ético y, en consecuencia, el debate público."


 

Informe de transparencia y buen gobierno de los museos de bellas artes y arte contemporáneo 2015

María Fernández Sabau, Javier Martín Cavanna, Pilar Gonzalo | Fundación Compromiso y Transparencia | Foro de Cultura y Buenas Prácticas

Segons aquest informe que analitza els webs de 60 museus de belles arts i art contemporani a l’estat espanyol, només es poden considerar com a institucions  transparents el Museu Guggenheim Bilbao, l’Artium de Vitoria i el Museu del Prado. De la resta, 42 museus es consideren opacs ja que publiquen informació sobre menys de 8 indicadors de transparència dels 24 plantejats per l’informe. I 15 museus es qualifiquen com a translúcids perquè proporcionen informació d’entre 8 i 15 d’aquests indicadors. L’informe apunta que els museus, en general, publiquen molta informació sobre les seves activitats educatives però, en canvi, aporten molt poques dades sobre les seves polítiques de funcionament i resultats obtinguts.

¿Crisis? ¿Qué crisis? ¿Y antes de la “crisis”? Financiación de la cultura en los municipios. 1

David Ruiz | Economía y Cultura

¿Existen problemas de financiación de proyectos e instituciones culturales? ¿En otro tiempo fue diferente? ¿Qué ha cambiado y hacia dónde nos dirigimos? Ante tales cuestiones, debemos repensar la financiación de la cultura y las implicaciones que pudiera tener el cambio de modelo en el que parece que estamos inmersos.

Ya en entradas anteriores del blog reflexionamos en torno a dos ideas:

  1. Cómo el sistema socio económico en el que nos encontramos instrumentaliza, cosifica y mercantiliza la cultura
  2. Cómo existe una tendencia hacia la privatización de la cultura que, hasta hace relativamente poco, era gestionada de manera eminentemente pública

Manual d’economia creativa digital

Ruth Towse, Christian Handke ׀ Edward Elgar

Les tecnologies digitals han transformat la manera de generar, difondre i distribuir continguts culturals i creatius, han desdibuixat els límits entre productors i consumidors, han acabat amb models de negoci establerts i han tingut un fort impacte en els sistemes de copyright. A partir d’aquesta realitat, aquest manual que us presentem aporta més d’una trentena de capítols que analitzen l’estat de la recerca acadèmica que estudia l’impacte de la digitalització en l’economia creativa. El volum s’estructura en cinc grans apartats: perspectives de la digitalització; com ha influït el desenvolupament tecnològic en l’economia creativa; les polítiques de copyright; la influència de la digitalització en el copyright i estudis sobre l’impacte de la digitalització en els diversos sectors de les indústries creatives.

Declaració del Cercle de Cultura als consistoris catalans constituïts el 13 de juny de 2015

Cercle de Cultura 

Amb motiu de les darreres eleccions municipals el Cercle de Cultura ha fet pública la declaració: Als consistoris catalans constituïts el 13 de juny de 2015.

--------------

Els resultats de les darreres eleccions municipals indiquen clarament una major exigència ciutadana per millorar l'assignació dels recursos públics.

Des del Cercle de Cultura valorem els efectes positius que aquest procés de renovació democràtica pot tenir sobre la governança pública.

El programa cultural de Barcelona en Comú, una oportunitat pel teixit associatiu

Oriol Cendra Planas, tècnic de cultura; Fotografia: 125 aniversari de la comparsa dels Nans nous, Berga, 2015

L'article ha estat publicat a Tornaveu. Associacionisme i cultura. En aquesta versió hi afegeixo unes Notes finals en què incorporo dos comentaris crítics rebuts rebuts arrel de la seva publicació i que considero interessants per ampliar el focus de debat.

En aquest article defenso que el programa en matèria de cultura de BCN en Comú hauria de generar bones expectatives a la cultura associativa i popular de la capital de Catalunya: desplegar i articular el potencial de les Comissions de carrer de les festes majors o bonificar el model ateneístic de gestió dels equipaments de proximitat són dues línies de treball plenament concordants amb aquest programa.