Destacats

Un nou espai de recursos en línia de Trans Europe Halles

La xarxa europea d'espais culturals independents Trans Europe Halles presenta una base de dades en línia de i per a operadors culturals independents que vulguin compartir experiències, recursos i coneixements. Tots els operadors poden proporcionar i obtenir informació útil accedint a la pàgina de recursos (Resource page) que inclou un motor de recerca i apartats temàtics: Com gestionar un centre cultural, Intercanvi i mobilitat, Sostenibilitat, Pràctica artística i Assessorament.

MIDAS. Museus e Estudos Interdisciplinares. Núm 2, 2013

Ja podeu consultar el segon número de la nova revista de museologia portuguesa «MIDAS. Museus e Estudos Interdisciplinares» que analitza els museus des del terreny de la recerca i la reflexió interdisciplinària. Publica articles en portuguès i en espanyol i vol fomentar el diàleg entre els països de l’àrea d’influència lusòfona i hispana.

MIDAS. Museus e Estudos Interdisciplinares. Núm 2, 2013

Alice Semedo, Paulo Simões Rodrigues, Pedro Casaleiro e Raquel Henriques da Silva Editorial

Presentació del programa de lectura de l’estiu 2013 de la Seatle Public Library

Vídeo que enregistra el record mundial de dominó amb llibres en l’impactant edifici de la Biblioteca Pública de Seatle. Després de set hores i cinc intents, una de les voluntàries aconsegueix recollir l’últim dels 2.131 llibres que conformaven aquest dominó literari. Sens dubte, una original manera de presentar el programa de lectura d’aquest estiu de la biblioteca.

Aprovada la Declaració de Hangzhou

El passat 15 i 17 d’abril es va celebrar a Hangzhou (Xina) el congrés internacional «Cultura clau per al desenvolupament sostenible» organitzat per la Unesco sobre el paper de la cultura en la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible. La cita va concloure amb l’aprovació de la « Declaració de Hangzhou», subscrita per tots els participants (governs nacionals i locals, experts, artistes i representants de la societat civil organitzada).

Aquesta declaració insta a reconèixer que la integració de la dimensió cultural en les accions encaminades a aconseguir un desenvolupament sostenible és fonamental per assolir els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.

Lectura i comunitat

(Text que recull la intervenció de Marina Garcés el passat 6 de maig a la  Vª Jornada de Foment de la Lectura a El Prat del Llobregat)

Lectura i desig de comunitat

És interessant veure com en un moment de destrucció de la vida col·lectiva i d’assetjament a les persones com el que estem vivint, la lectura i potser més encara l’escriptura, reapareixen com una pràctica que fa comunitat o, més aviat, que organitza i articula comunitats molt concretes: grups de lectura, biblioteques populars, col·leccions digitals, punts d’intercanvi de llibres, llibreries petites, especialitzades i alternatives, projectes editorials independents vinculats a grups d’aficionats a determinades corrents o pràctiques literàries, blogs, plataformes, etc. A l’hora, a les institucions tradicionals (escoles, universitats, espais familiars) cada cop es llegeix menys, o amb més dificultat.

Cultura i Euroregions: Catalunya en l'Arc Mediterrani

Nova publicació sobre l’acció cultural com a motor del desenvolupament euroregional en què s’explica l’exemple concret de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània on Catalunya té un paper actiu. «Cultura i Euroregions:  Catalunya en l'Arc Mediterrani» il·lustra el paper estratègic que poden tenir les polítiques culturals euroregionals en el context de la integració europea. L’autor, Thomas Perrin, és investigador de la Universitat de Grenoble i de l’Institut Universitari d’Estudis Europeus (IUEE) de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Conociendo a todos los públicos. ¿Qué imágenes se asocian a los museos?

El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport ha  presentat  aquest estudi elaborat per l’empresa ARTImetria per la Subdirección General de Museos Estatales, sobre la percepció que els ciutadans tenen sobre els museus i les barreres psicològiques que els dificulten la seva assistència. S’hi analitza què n’opinen, com els veuen, com o amb qui planifiquen la visita o què n’esperen obtenir. Es tracta d’una informació valuosa que permetrà als museus canviar les seves estratègies de comunicació per intentar atreure els públics potencials i fidelitzar els actuals.

El valor del arte. Dinero, poder, belleza

Ja podeu consultar el segon volum de la col·lecció «Arte, mercado y derecho» de la Fundació Gala-Salvador Dali titulat «El valor del arte. Dinero, poder, belleza» escrit  per Michael Findlay, marxant d’art de prestigi internacional i  director d’Acquavella Galleries de Nova York. Des d’un coneixement profund del mercat de l’art, Flindlay explica amb detall com comprar, com vendre, com mirar i com gaudir de l’art. Aborda qüestions relatives al valor econòmic i comercial de l’art però també al seu valor social, artístic i essencial.

Les biblioteques a Interacció

Per Enric Vilagrosa, cap de la Unitat de Programació i Innovació
Gerència de Serveis de Biblioteques

Els dies 8, 9 i 10 de maig van tenir lloc les jornades d'Interacció. Aquest any la trobada presentava dues grans novetats: un format més participatiu amb activitats simultànies i una plataforma virtual que des dels mesos previs ja anava fent boca. El tema, aquest any entorn a "El valor públic de la cultura i les eines per a gestionar-la", feia també que prestéssim especial atenció a l'esdeveniment. Responsables i professionals de la cultura així ho van creure també si considerem que en total van ser 600 els inscrits.

El tema de la convocatòria feia de l'ocasió l'escenari ideal per fer la presentació dels resultats de l'estudi "El valor social de les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona", que hem elaborat amb la Direcció d'Estudis i Prospectiva. Cal remarcar que hi ha pocs referents en estudis com el que hem portat a terme i que estem obrint via en l'àmbit de l'Estat espanyol en aquesta temàtica.

Museus gratis: lliçons de l'experiència britànica

Avui us recomanem aquest article que replanteja el debat sobre la gratuïtat en els museus públics i el situa en el context actual. Analitza en profunditat el model de tradicional britànic implementat el 1998 pel govern laborista i n’extreu algunes conclusions. Planteja també una sèrie d’arguments a favor i en contra d’aquesta mesura que, en aquell moment, es va plantejar com una estratègia de màrqueting i, a la vegada, de democratització cultural. L’autora defensa que la gratuïtat no és suficient i que calen altres accions i estratègies per lluitar contra les barreres – no només econòmiques sinó també psicològiques i cognitives – que dificulten als segments de població més desafavorits accedir als museus i col·leccions públiques.