Destacats

L’anàlisi del temps en els nous models de creació interactiva

L’era digital d’Internet ha capgirat la nostra relació amb el rellotge. Les xarxes han estès una configuració temporal lineal globalitzada que conté, però, múltiples contextos sincrònics i asincrònics que ens condicionen i defineixen. I és que la representació i la vivència del temps en una societat és una de les característiques que millor la determinen, perquè està fixada pel seu context cultural i especialment pel grau de desenvolupament de la seva tecnologia comunicativa.

És per això que, tot i que la nostra mesura temporal està constreta per l’obsessió per l’aprofitament del temps en les estructures de producció arran de la revolució industrial, les possibilitats que avui dia ofereixen les TIC estan expandint els límits de les realitats temporals quotidianes d’una manera tan complexa que es fa difícil predir l’evolució dels nostres codis temporals. «Temporalidades digitales. Análisis del tiempo en los new media y las narrativas interactivas» tracta aquesta qüestió en relació amb l’àmbit audiovisual per albirar futurs models de creació interactiva, i és una de les primeres investigacions que s’atribueix aquesta complexa i interessant tasca.

Ciències i lletres: la falsa divisió de la Cultura

Laura Paús | espiantdimonis

El 1959 Charles Percy Snow, físic i novel·lista anglès, va ser l’encarregat de pronunciar una de les conferències anuals més prestigioses de la Universitat de Cambridge, la Rede Lecture. El títol de la conferència va ser «The Two Cultures and the Scientific Revolution» («Les dues cultures i la revolució científica»). L’expressió «les dues cultures» va ser la manera de Snow de referir-se als dos pols en què veia que es dividia —cada cop més profundament— la vida intel·lectual a Occident: en un pol, hi havia els intel·lectuals literaris (que, diu Snow, «per casualitat, mentre ningú no mirava, van prendre el terme “intel·lectuals” per referir-se només a si mateixos, com si fossin els únics»), i en l’altre, els científics. I entre ells s’obria «un abisme de desconfiança i incomprensió». És a dir, Snow va parlar ja de la divisió en «ciències i lletres» que avui continua tan vigent.

Treballadors de la cultura i la comunicació s’alien per reclamar els seus drets laborals

Pascale Charhon i Dearbhal Murphy (coord.)

Els principis fonamentals i els drets dels treballadors de la cultura i la comunicació sovint es violen a causa de la naturalesa contractual del seu treball. Aquests sectors es caracteritzen per abastar un ampli espectre de relacions laborals i mercantils que no s’encabeixen en el model tradicional d’assalariat amb contracte indefinit: se’ls designa sota la categoria de «treball atípic» (de l’anglès «atypical work»).

L’informe «The Future of Work in the Media, Arts & Entertainment Sector. Meeting the Challenge of Atypical Working», finançat per la Comissió Europea, és un treball fruit de l’esforç de diversos agents, l’International Federation of Actors (FIA), l’International Federation of Musicians (FIM), la Global Union for the Media and Entertainment Sector (UNI MEI) i l’European Federation of Journalists (EFJ), que presenta els reptes en la regulació del mercat de treball europeu pel que fa a aquests sectors i busca establir un marc de treball comú per reforçar els seus drets de lliure associació i de conveni col·lectiu a través dels mecanismes de legislació i jurisprudència nacionals, europeus i internacionals.

Tuit de la setmana

O potser sigui cosa del baix nivell del debat cultural a Barcelona @AdriPujol

Óscar Abril Ascaso: «La separació entre ciències i humanitats és un error»

Óscar Abril Ascaso és llicenciat en Història de l’Art. En la seva trajectòria professional ha produït i gestionat projectes culturals en els àmbits de les arts visuals, els nous mitjans tecnològics, l’art sonor o el pensament contemporani. Actualment és director d’Innovació, Coneixement i Arts Visuals a l’Ajuntament de Barcelona, el departament que impulsa la ciència ciutadana a la ciutat.

12 coses que els policymakers haurien de saber sobre els públics

Roland Jackson | The Guardian

Recuperem l’article de l’especialista en política i educació científica Roland Jacksonm, publicat al periòdic britànic The Guardian, «12 things policy-makers and scientists should know about the public» (12 coses que els dissenyadors de polítiques i els científics haurien de saber sobre els públics),  un text que malgrat focalitzar la seva atenció al món de la ciència podria extrapolar-se a la gestió cultural.

L’article (en anglès) denuncia com la societat general por esdevenir fàcilment invisible per als dissenyadors de polítiques, ja que aquesta es pot veure com una barrera per a l’acceptació de nous corrents o decisions. 

El cinema revela el que amaguen les imatges

Les imatges, i encara més les imatges en moviment, tenen un pes important en la nostra vida. A les xarxes socials són el mitjà principal amb què rebem informació i ens comuniquem, però el seu flux continu sovint impedeix que eduquem la mirada per identificar-ne el discurs subjacent, a través de la semiòtica dels fotogrames.

«First and final frames» és un vídeo de Jacob T. Swinney que juxtaposa a la pantalla els inicis i els finals de 55 pel·lícules de cine. Aquest muntatge, a través de grans obres com «Solaris», «2001: Una odissea de l’espai», «Taxi driver» o «Her», mostra el valuós significat de les imatges en la construcció d’una història, més enllà del seu impacte visual, i ens interpel·la com a productors i receptors de la iconografia del nostre temps, alhora que reivindica el paper del cinema en la cultura contemporània.

La xarxa EUNIC i la UE signen un acord per ampliar la seva cooperació en projectes culturals

La Unió Europea i la xarxa EUNIC (‘EU National Institutes for Culture’) han fet un pas endavant significatiu per millorar les estratègies de cooperació en projectes d’àmbit cultural.

El passat 16 de maig, ambdues organitzacions van signar un acord amb els principis, valors i objectius a aconseguir, així com les àrees principals de cooperació, junt amb els aspectes pràctics per a implementar-lo.

La cooperació cultural amb els països membres en qüestió s’enfoca en les tres àrees temàtiques següents:

Els museus Smithsonian: una història de compromís cultural, polític i social

Kylie Message| Routledge

Quan es parla de museus inclusius sovint es tendeix a pensar en qüestions relacionades amb l’accessibilitat física als equipaments. Però el seu paper va molt més enllà; la responsabilitat dels museus va lligada a l’apoderament de col·lectius desafavorits, al foment de la interculturalitat i a l’impuls de polítiques de transformació social per al desenvolupament de les comunitats i el benestar de totes les persones.

Els museus poden i han de fer activisme social. La cultura i la política no s’han d’entendre com a sectors aïllats. Aquest és el principal missatge de «Museums and social activism. Engaged protest», un llibre que forma part de la col·lecció ‘Museum Meanings’, destinada a fer recerca al voltant del canvi de paradigma social, cultural i polític que estan experimentant els museus en els darrers temps.