Destacats

Jordi Oliveras |  Bloc de Jordi Oliveras

dimecres 8 de maig de 2013

El proper divendres 10 de maig participo a Interacció en una taula rodona, amb Lluís Pasqual, Jaume Antich, Jordi Pascual, Mercedes Giovinazzo, i moderada per Rita Marzoa, que porta per títol "La sostenibilitat de la cultura: recursos públics, recursos privats".

M'han dit que es buscarà respondre a preguntes com aquestes: "s'hi abordarà si la cultura és sostenible tal i com la concebem avui dia i quin ha de ser el paper del món local davant d'aquesta situació. Cal tendir cap a un model més ajustat? S'ha de refermar el paper central de la cultura en la societat? Dubtar de la sostenibilitat de la cultura implica dubtar del mateix concepte de cultura?Quin paper ha de jugar el sector privat en la cultura? Quins pros i contres té el mecenatge? Com es poden finançar els grans equipaments imprescindibles per al país? Quin ha de ser el paper de l'administració pública pel que fa al finançament de la cultura? La cultura ha de ser, per davant de qualsevol altra consideració, un bé i un valor públic?"

Informe interessant  elaborat per la Unitat d’Investigació en Economia de la Cultura i Turisme de la Universitat de València (Econcult), sota el títol «La cultura como factor de innovación económica y social»,  sobre la relació entre els sectors culturals i creatius i el creixement econòmic a les regions europees que constitueix el primer volum de la publicació final del projecte europeu Sostenuto. Coordinat per Pau Rausell Köster, la conclusió de l’estudi és contundent: la cultura és un element clau d’innovació econòmica i social i contribueix a la millora de la competitivitat.

El treball es divideix en quatre apartats i analitza els aspectes següents: la centralitat de les activitats culturals i creatives; les relacions entre innovació, creativitat i cultura; la funció de producció i els processos d’innovació de les organitzacions culturals, i les aportacions de les activitats culturals i creatives a la conformació de l’espai socioeconòmic europeu.

El Comité d’Història del Ministeri de Cultura francès posa al dia el recull «La politique culturelle en débat. Anthologie, 1955-2005» publicat el 2006 amb 45 textos essencials sobre els fonaments de les polítiques culturals franceses des de la creació del Ministeri de Cultura per André Malraux l’any 1955. Aquesta edició, coordinada també per Philippe Poirrier – professor d’Història a la Universitat de Bourgogne i vicepresident del Comitè d’Història – incorpora 15 textos nous que cobreixen aquest últim període de set anys.

El conjunt de textos, molt interessants i recomanables, pretén nodrir i fomentar el debat públic  i ser útils a l' hora de prendre decisions sobre futures polítiques  ja què, segons Poirrier, sense perspectiva històrica no es pot fer anàlisi prospectiva. Els textos provenen de fonts diverses (discursos polítics, memòries de gestors culturals, reflexions d’acadèmics, ...) i  aborden aspectes generals de les polítiques culturals des d’un punt de vista polític i intel·lectual.

L’especialista nord-americana en museus i estudis de folklore, Annette B. Fromm, proposa en aquest document breu algunes recomanacions pràctiques per millorar les relacions dels museus amb les seves comunitats. Es tracta de la conferència pronunciada per l’autora – que compta una àmplia experiència professional en museus etnogràfics dels Estats Units – en el marc del Seminari Museus, multiculturalisme i comunitat, organitzat per l’Insitut Català de Recerca en Patrimoni Cultural a CaixaForum Girona l’octubre de 2011.

A «Museus i representació: realitat, demagògia o fantasia?», Fromm, que és l’actual presidenta del Comitè Internacional de Museus d’Etnografia (ICME) de l’ICOM i coordinadora d’estudis museístics de la Universitat Internacional de Florida, argumenta que els museus del segle XXI han d’esdevenir veritables espais de construcció comunitària i fomentar el diàleg intercultural.