Destacats

Anna Subirats i Oriol Barba

En els últims anys,  Catalunya i en concret Barcelona ha viscut l'expansió de grups de consum, bancs del temps, horts urbans, centres de gestió comunitària, cooperatives de treball, grups de criança compartida, etc. Aquests espais s’han definit de diferents maneres: comuns urbans[1], espais d’innovació social[2] i propostes d’economia social i solidària[3]. Tot i no considerar-se nous quant a formes i pràctiques, s’han analitzat com a models emergents en el context actual de crisis econòmica i democràtica. Les esmentades experiències funcionen com a laboratoris que generen el que podríem definir com a marcs alternatius de democràcia urbana on la ciutadania participa directament en la producció d’espais, recursos i polítiques. 

Societat General d’Autors i Editors (SGAE)

Anuari que ofereix dades i informació analitzada en termes quantitatius i estructurals sobre els següents sectors culturals: arts escèniques (teatre, dansa i òpera), música clàssica, música moderna, cinema, música enregistrada, televisió, vídeo, ràdio i noves tecnologies (vídeo jocs). Per a cada apartat, l’anuari presenta un informe que analitza les principals dades del sector, en destaca els seus aspectes característics al llarg de l’any 2014 i aporta elements per a la comparació amb l’exercici anterior. Tot i la lleugera recuperació que semblen experimentar alguns dels indicadors, l’any 2014 s’hi observen encara els efectes acumulats de la crisi sobre el sector cultural. A continuació es mostra, per sectors, com han evolucionat els principals indicadors en els últims anys (es pren com a punt de partida l’any 2008, quan va començar la crisi econòmica).
 

La cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini.

Montserrat Roig

La gent, el poble, els veïns volien viure plenament la Festa, la cultura perduda, la plaça com espai ben viu on passa la vida, la festa, la cultura; volien veure com els fills i néts aprenien música, art, a escriure, a llegir, a explicar-se. Després de 40 anys de dictadura i repressió cultural volien un futur amb pessics de passat i la memòria no resolta de la seva joventut.

En aquells primers intensos i fugissers anys moltes iniciatives naixien i es desfeien. Mil iniciatives culturals, d’una gran diversitat, sorgien arreu. Catalunya era molt diferent a la Catalunya d’abans de la guerra del 1936. A Catalunya hi havia diferents expressions culturals, de folklore, i molta gent sense nocions sobre què rebre, sobre què interessar-se. Existia una certa elit cultural, i un cert poble assedegat però en cap cas la majoria de la població estava preparada per rebre tot el que li vam començar a ofertar.

Asociación PROTECTURI

En aquest informe es destaquen algunes de les dades més rellevants en matèria de protecció patrimoni cultural i l’impacte econòmic del sector a l’estat espanyol durant el període 2009-2013. A destacar:

• Només en el període 2009-2012, la inversió pública en matèria de patrimoni cultural cau un 43% (un 47% si es té en compte la inversió des de les comunitats autònomes).