Sota el títol «Polítiques culturals» aquest número extraordinari de Revista de Catalunya vol contribuir a reflexionar sobre la cultura com a factor definidor i com a factor de cohesió; la cultura i els seus mecanismes de producció i difusió; els agents culturals avui i les noves estratègies de futur; la cultura vista de cara endins i la seva necessària projecció exterior
El número, que conté vint-i-un articles, s’estructura en quatre seccions: «Referents històrics», un recorregut per la Mancomunitat i Prat de la Riba i la Generalitat Republicana amb Ventura Gassol, que van modernitzar i institucionalitzar la cultura catalana, amb les aportacions dels historiadors Albert Balcells i Enric Ucelay-Da Cal; «Des del Govern», on alguns dels diferents consellers de Cultura de la Generalitat de Catalunya –des de la transició fins ara, encara que lamentem alguna absència– fan un balanç de la seva acció de govern durant els seus mandats. ; «Des del Territori» inclou una valoració de les polítiques culturals que impulsen els diferents territoris de parla catalana. Així es constata que al País Valencià, les Illes, la Franja... hi ha un context molt més positiu i entusiasta en l’àmbit popular que no pas el que es manifesta oficialment; tanca el volum, la secció «Visions i Perspectives» amb un recull d’articles sobre diversos aspectes que contribueixen a fixar el mapa cultural del país.
Menos industrias y más cultura. Marta Ardiaca, Rafa Milán, Jordi Oliveras
Traducción del articulo publicado originalmente en el Setmanari Directa, y después un poco más ampliado aquí y en Temptatives.
Por Marta Ardiaca, Rafa Milán y Jordi Oliveras
En las diversas asambleas y plataformas de cultura en las que hemos ido participando en los dos últimos años intentando plantar cara a las situaciones que vivimos, nos hemos encontrado el mismo dilema con el que se encuentran otras luchas del momento. Por una parte, hay gente que piensa en cómo recuperar aquello que estamos perdiendo, cómo volver a la vida en la que confiaba. Por otra, hay gente que pensamos que sólo podemos salir de esta crisis yendo a buscar una organización social nueva.