Destacats

La indústria audiovisual de Catalunya. Radiografia econòmica

Associació Clúster Audiovisual Catalunya | Departament de Cultura

Informe acurat i detallat on es presenten les dades del sector audiovisual a Catalunya i el seu valor en xifres durant el període 2008-2013, tot fent una actualització de les dades econòmiques presentades anteriorment. Per tal de corregir la dispersió d’estadístiques sobre el sector, s’agrupen també algunes de les més rellevants presentades en publicacions com l’Estadística de l’audiovisual de Catalunya i Estadístiques culturals de Catalunya.

Tot prenent com a referència els indicadors de valor afegit brut (VAB) del sector, ocupació i el total d’empreses, a continuació es presenten les dades més rellevants atenen al seu valor comparativament en el còmput general de Catalunya, respecte el global estatal espanyol, així com el pes que representa el sector audiovisual català en el sí europeu.

La pregunta en l’acte de mediació : bibliografia comentada

Office de Coopération et d’Information Muséales (OCIM)

La pregunta és una part fonamental en l’acte de mediació. La pregunta participa en la construcció de la relació entre la medicació i els públics. I en qualsevol acte de medicació cal plantejar-se com planificar i formular les preguntes als públics. Per orientar-nos en aquest procés, el Servei d’informació i documentació de l’Ocim presenta aquesta nova bibliografia comentada amb llibres, articles i recursos en línia per reflexionar sobre els principis fonamentals de la mediació i trobar respostes concretes i pràctiques sobre tècniques d’animació o comportaments dels visitants.

Quant es gasta el vostre municipi en festes?

Com d'importants són les festes majors en un pressupsot municipal? Aquesta és la pregunta que es fa el web Gobierto, que analitza els pressupostos municipals de tots els municipis de l'Estat. Des del web, s'ha elaborat un mapa interactiu que permet consultar la despesa de cada municipi, també "per càpita". En una gamma que va del groc al vermell més intens, podreu veure la quantitat de despesa de cada poble en les seves festes.

Els lectors de revistes culturals o quan els estudis tenen mancances metodològiques

Asociación de Revistas Culturales de España (ARCE)

A través dels resultats d’una enquesta efectuada a un total de 943 persones, aquest estudi busca realitzar una fotografia del perfil de lector de revistes culturals i de com aquesta ha anat evolucionant en l’entorn digital i els nous hàbits de lectura detectats i quines són les oportunitats i reptes que se’ls presenta a les revistes culturals davant d’aquests resultats palpats.

Segons l’informe, el perfil de lector de revistes culturals detectat és el d’un home (75%), adult (40% té entre 46 i 60 anys i 28% té entre 31 i 45 anys), amb estudis superiors (88%) i està en actiu (74,1% treballa).

Pel que fa als hàbits de lectura, les dades mostren un marcat perfil de grans lectors (7 de cada 10 llegeixen més d’1 hora al dia) i 9 de cada 10 han llegit un llibre en el darrer mes.

Els reptes de la literatura digital. Com llegirem en el futur? (Article publicat al setmanari digital LlavorCultural.cat)

El paradigma comunicatiu i la perpetuació de coneixement i difusió artística i literària canvien i es transformen constantment. Ara bé, el pas de la literatura impresa a la literatura digital genera diversos debats sobre les seves bondats i problemàtiques: hi ha reptes, hi ha obstacles, hi ha pors, trobem prejudicis. “Canvien els formats, els suports, però el coneixement i l’art -el contingut- no se n’ha de ressentir”, afirma una de les comissàries de l’exposició “Paraules pixelades” que aquests dies es pot veure a l’Arts Santa Mònica de Barcelona, la Dra. Laura Borràs, Directora de la Institució de les Lletres Catalanes i del Grup de Recerca Hermeneia, especialitzat en literatura digital. La setmana passada Borràs va fer una conferència per parlar dels llibres del futur i va guiar una visita a través de l’exposició “Paraules pixelades”, comissariada per Giovanna di Rosario i la mateixa Laura Borràs.

Vídeo promocional de l'oficina Europa Creativa- Subprograma Cultura

Un vídeo molt útil per entendre les convocatòries d'ajuts del programa Europa Creativa de la Comissió Europea per al suport als sectors de la cultura 


 

 

Balanç de trenta anys de polítiques culturals a Espanya

Joaquim Rius-Ulldemolins, Juan Arturo Rubio Arostegui (eds.) | PUV Universitat de València

Elaborat amb la participació d’investigadors i experts reconeguts en el sector de les polítiques i gestió culturals, aquest volum té per missió elaborar una anàlisi crítica de la política cultural del global del territori estatal espanyol tot fent-ne balanç dels més de trenta anys d’existència.

Estructurat en quatre grans blocs, la radiografia que elabora aquest estudi permet captar les tendències i característiques principals que defineixen el sistema de polítiques culturals en el seu conjunt i diagnosticar les virtuts, febleses i reptes de futur.

Cultura i desigualtat a través de la producció i consum culturals

Kate Oakleya i Dave O'Brien | Social Identities

Basant-se en el cas del Regne Unit, l’article analitza la relació entre producció i consum culturals i la reproducció de desigualtats socials que es generen. Tot prenent d’exemple l’educció superior, i a través de diversos estudi multidisciplinaris, el document esbossa com el consum cultural és un factor estructural determinant en la producció cultural: tant des del punt de vista de educatiu com en el sí de la pròpia força de treball.

Cultura en tensió

Jordi Oliveras (ed.), Nando Cruz, Ramon Faura, Marina Garcés, Joan Miquel Gual, Lucía Lijtmaer, César Rendueles | Raig Verd

De caire multidisciplinari i defugint de qualsevol rigidesa formal, aquest és un assaig pensat, elaborat i dirigit per gent que participa al portal Nativa.  Constituït per sis aportacions diferents, es busca reconèixer les dinàmiques i disjuntives que composen l’espai de la cultura, les tensions que es generen, així com les oportunitats i línies d’acció que aquest permet.

Els Problemes de la Cultura

Començo explpicant experiències personals...

Ja ha passat gairebé un mes després de muntar la festa i encara no estic recuperada, no és cansament físic, sinó mental, una barreja de decepció i esgotament per haver-ho donat tot i no veure els resultats desitjats, per una part el fet de no obtenir cap recompensació i per l'altre no saber o no volgué creure en el poc interès que té la gent en veure i viure experiències noves.

És decebedor veure com la majoria de la gent busca les coses fàcils i no s'interessa per escoltar, veure i viure noves coses, tot són versions d'altres temps o temes coneguts o actors coneguts... no hi ha cap tipus d'interès en experimentar... Si no és perquè queda bé, simple aparença.
En general, el sector de la cultura és incomprès per la gran part de la població. Quan un és músic, actor, pintor, programador cultural... la gran majoria de la gent pensa que és un passatemps. Sempre amb el típic comentari de: Ah sí! Però ara de veritat, a què et dediques?...