Destacats

La culture contre la violence ?

Guillaume Pfister (coord.)| Arfuyen

Que la cultura no sigui un tema candent en els debats polítics no és un mal endèmic de casa nostra. Aquest llibre, una obra col·lectiva concebuda per joves estudiants de la prestigiosa universitat Sciences Po de Paris i coordinada pel professor G. Pfister, aborda la cultura com un element indispensable per fer front a la violència política, social i econòmica.
 

Guía para diseñar y organizar eventos culturales accesibles e inclusivos

elkartu (Federación Coordinadora de Personas con Discapacidad Física de Guipúzcoa) i San Sebastián 2016

Què vol dir que un esdeveniment cultural sigui accessible i inclusiu, i com se n’organitza un? La guia que presentem, elaborada per l’entitat guipuscoana elkartu i San Sebastián 2016, fa una reflexió a partir de l’experiència de la Capitalitat Europea de la Cultura i recull una llista de pautes a tenir en compte en el disseny i l’execució de projectes culturals perquè es dirigeixin, verdaderament, a totes les persones.

Pla d’Equipaments Culturals de Castellterçol

Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC). Diputació de Barcelona

El Programa d’Assessorament Cultural del CERC de la Diputació de Barcelona ha lliurat a l’Ajuntament de Castellterçol el Pla d’Equipaments Culturals del municipi donant resposta a la petició feta des del consistori

L’objectiu d’aquest Pla és reordenar, racionalitzar i rendibilitzar els equipaments culturals de Castellterçol, pel que fa a possibles canvis d’ubicació dels usos, millores d’infraestructures, d’acció i gestió. A la vegada donar orientacions respecte a la programació per tal de reforçar els aspectes més febles i potenciar aquelles línies que siguin més significatives per acomplir els objectius culturals del municipi i incrementar la qualitat dels serveis culturals que ofereix al seus ciutadans.

Dia Internacional de la Dansa 2017

El dia 29 d’abril celebrem el Dia Internacional de la Dansa, «l’antídot als antidepressius» com defensen des de l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya al seu missatge en aquesta celebració.

Amb aquest motiu, volem compartir amb vosaltres el programa «La ciència en dansa», emès al programa de divulgació científica de Televisió de Catalunya «Quèquicom». A partir de les lleis de la física, el document analitza l’expressivitat de l’anatomia humana i permet conèixer millor el funcionament del cos a través de la disciplina de la dansa i de diversos experiments científics.


La setmana a Facebook: lectura, museus, ciència, CoNCA, filòsofs, empresa, polítiques culturals, agents públics, llibres

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.

Població ocupada en el sector cultural. EPA. I/2017

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya és de 164,6 milers de persones en el primer trimestre del 2017, xifra que es tradueix en una variació interanual del 16,3%. Per sexe, l'ocupació en aquest sector mostra un increment interanual del 18,6% en el cas dels homes i un 12,7% en el cas de les dones. Per situació professional, la població assalariada puja un 9,0% i la no assalariada puja un 30,7%. El sector cultural aplega el 5,1% de la població ocupada a Catalunya. Pel que fa a Espanya, la població ocupada en el sector cultural ha crescut un 5,6% respecte a un any enrere i el percentatge sobre la població ocupada total és del 4%.

Genealogías curatoriales: 26 comisarios/as en diálogo

Xavier Bassas (ed.) | Casimiro

Què és un comissari? Quina ha de ser la seva tasca, a mig camí entre les institucions, el mercat i el públic? Aquest llibre posa en diàleg a 26 comissàries i comissaris amb la intenció de respondre a aquestes preguntes, des de les diverses perspectives que hi plantegen, en primera persona, els experts convidats.

La missió dels museus del segle XXI

Jacqueline Eidelman (dir) | Ministère de la culture

Un museu obert a un públic divers i a les generacions més joves, més col·laboratiu i acollidor serien els fonaments del museu de l’avenir que ha detectat el ministeri francès de cultura i que publica en un informe, elaborat amb el suport d’un equip composat per una vintena de personalitats del món dels museus (directors, conservadors, acadèmics i observadors estrangers), que té com a objectiu marcar les directrius en política i gestió museística de cara als propers decennis.

"Una cosmovisió ha de tenir la capacitat d’integrar dretes i esquerres"

Qui sap el que és un intel·lectual? El segle XX en va anar ple, d’ells: Jean-Paul Sartre, Simone de Beauvoir, Émile Zola (aquest darrer, del segle XIX), Thomas Mann, Ortega y Gasset, Elias Canetti, Joan Fuster… La seva importància i el debat intel·lectual que propiciaven és potser una mica més difícil d’entendre avui en una societat que ha fragmentat l’ensenyament fins a uns límits gairebé ridículs i ha encimbellat a l'”expert” i al tertulià. Gris és el panorama en què ens trobem; igual de gris que el dia en què vàrem entrevistar al catedràtic Jordi Casasses, un dels pocs que pot parlar amb autoritat sobre aquesta figura i un dels pocs que es pot considerar hereu d’aquesta tradició.

El Cercle de Cultura pren la paraula en el debat sobre el projecte del llei del futur CoNCA

Cercle de Cultura

En ple procés de reforma de la llei del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA), la junta de govern del Cercle de Cultura ha fet públic el document «Consideracions del Cercle de Cultura sobre la Proposta de nova llei del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts», en què expressa el seu posicionament envers els que haurien de ser els fonaments del futur CoNCA, parant atenció a la seva missió, les funcions i les pautes d’organització; una proposta «molt més propera» al «Document per a l'establiment del Consell de la Cultura i de les Arts a la Generalitat de Catalunya», elaborat pel comissionat per al Consell de la Cultura i de les Arts el 2005, que a la proposta de nova llei elaborada recentment pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Els aspectes principals de desavinença amb la proposta presentada al Parlament són els següents: