Destacats

Un capítol a part en el diàleg entre art i ciència: la matèria fosca

Arturo Rodríguez Morató i Álvaro Santana Acuña (ed.) | Gedisa

Sovint, en les aproximacions entre art i ciència, s’adjudiquen unes determinades característiques a cada camp que no permeten un diàleg en igualtat de condicions. Ni la imaginació i la intuïció són patrimoni exclusiu de la pràctica artística, ni el rigor experimental i les certeses ho són de la pràctica científica. Són, precisament, les incerteses, els enfrontaments amb els límits del llenguatge, els nexes que vinculen aquestes formes de coneixement en un mateix nivell, sense jerarquies.

Ciència ciutadana en la societat del coneixement: cap a la ciberdemocràcia i més enllà

Daniel Innerarity | Paidós

Antonio Lafuente, Andoni Alonso i Joaquín Rodríguez | Cátedra

Parlar de ciència, avui dia, suposa considerar dos aspectes fonamentals del context social actual: d’una banda, les exigències de democratització del saber enteses com a demandes de participació, consens i debat públic que s’han estès en el món occidental i, de l’altra, el sorgiment paral·lel de l’anomenada «societat del coneixement», alimentat pel desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Aquests dos factors han contribuït a la profunda alteració del paradigma modern de la ciència com a disciplina autònoma i autoregulada que avança aliena als interessos de la ciutadania. Si bé la comunitat científica va haver de conquerir la seva sobirania, fa segles, per deslligar-se del control polític que limitava la recerca de veritats empíriques, actualment el coneixement científic forma part de la capacitat d’acció de tots els actors socials, els quals han de poder incidir en la presa de decisions sobre qüestions com el medi ambient, l’alimentació, les malalties o la reproducció, a més de les importants repercussions ètiques de pràctiques com el biohacking, les quals se situen en el centre de l’agenda política i l’escenari públic del segle XXI.

Echosciences: com dinamitzar una xarxa territorial de cultura científica

Echosciences | CCSTI La Casemate

Una de les missions fonamentals dels centres de cultura científica, tècnica i industrial francesos (els CCSTI, dels quals ja us vam parlar en aquesta entrada) és la dinamització del territori amb el desenvolupament d’activitats d’aquests àmbits. Creada en 2012 a iniciativa del CCSTI La Casemate de Grenoble i seguint aquest ojectiu, Echosciences es va convertir en la primera xarxa social territorial d'aficionats i d'actors de les ciències i la tecnologia, una plataforma col·laborativa que ofereix als seus membres eines per a incentivar l’intercanvi d'experiències.

Un androide ens interpel·la per repensar la condició humana

Ja que tenim aquí l’estrena de la pel·lícula «Blade Runner 2049», us presentem una imatge controvertida: el retrat d’un androide finalista en el concurs internacional de fotografia Taylor Wessing Photographic Portrait Prize organitzat per la National Portrait Gallery de Londres.

Es tracta de la famosa Erica, l’androide construïda pel guru de la robòtica Hiroshi Ishiguro (Universitat d’Osaka), que té una extraordinària aparença humana. L’artista finesa Maija Tammi va presentar el seu retrat, anomenat ‘One of Them Is a Human #1’, al concurs, encara que les bases estableixen que les fotografies han de ser fetes a partir d’un model viu. Amb tot, els responsables han decidit no fer fora de la competició aquesta obra, i han afirmat que consideraran si cal canviar les regles en un futur pròxim.

El nou rumb de les biblioteques públiques i les disciplines STEAM

ALIA Australian Public Library Alliance | Australian Library and Information Association

Darrerament ens hem preguntat com ha d’evolucionar la gestió de les biblioteques públiques, uns espais culturals que han de garantir el desenvolupament de les persones d’acord amb les demandes i les necessitats canviants que caracteritzen els nous temps. Arran del centenari de la creació del sistema públic de biblioteques per part de la Mancomunitat de Catalunya, es va iniciar una reflexió sobre els reptes que cal abordar per posicionar aquests centres en els àmbits de referència internacional i, també, tenint presents les directrius que promou la Unió Europea d’acord amb la investigació i la innovació per a un creixement intel·ligent, sostenible i inclusiu, es van assenyalar mesures perquè les biblioteques se situïn al cor de les polítiques culturals del segle XXI.

Són objectius els museus de ciència? Reflexions sobre política, poder i coneixement

Els museus són part de la societat, la cultura i la política, i com a tals esdevenen escenaris d’interacció i conflicte entre aquests àmbits. A més, són organismes que defineixen el coneixement per a la ciutadania, i també legitimen relats sobre ciutadania, nacionalisme, raça, revolució i modernitat. És per això que les anàlisis teòriques sobre l’autoria i les tècniques curatorials de les exposicions han de ser objecte d’una revisió profunda que estableixi diverses línies d’aproximació enteses en cada context de producció i recepció.

Enquesta sobre la percepció social de la ciència i la tecnologia

Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT)

El 44,2% dels espanyols considera que el seu nivell d’educació en ciència i tecnologia és baix o molt baix, encara que aquest percentatge s’ha reduït progressivament si tenim en compte que el 2014 era del 47,1% i, 10 anys abans, el 2004, era del 65,5%. Són dades de la vuitena «Encuesta de Percepción Social de la Ciencia y la Tecnología» de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT), publicada i presentada recentment.

Projecte Perform: claus per investigar l’ensenyament de la ciència a través de les arts escèniques

'Perform' (Participatory Engagement with Scientific and Technological Research through Performance) és un projecte d’investigació que va néixer el novembre de 2015 amb l’objectiu de fer créixer l’interès dels joves per la ciència, la tecnologia, les matemàtiques i les enginyeries a través de les arts escèniques. Aquesta aproximació a les ciències des d’una perspectiva humanística busca trencar estereotips de gènere i fer més fàcil l’accés dels joves de col·lectius desafavorits a les carreres científiques.

Museus, interdisciplinarietat i... intrusisme?

Jorge Wagensberg | Tusquets

El pensador intrús, aquell que gosa traspassar les fronteres del contingut, llenguatge o mètode de la seva disciplina original, és el protagonista d’aquesta obra que va molt més enllà. L’art, la ciència i les tradicions culturals coexisteixen cada vegada més – i millor – en llibres, revistes, conferències, programes formatius... Amb tot, tant els museus de ciència com els d’art, bona part dels quals estan encara ancorats en models i idees pròpies del segle XIX, prenen direccions ben diverses. La tecnologia permet accedir a nous continguts i el llenguatge dels museus ha d’aprofitar una finestra d’oportunitat que s’hi presenta en aquesta nova era per a la divulgació i la creació de coneixement.

Wagensberg, expert en museologia científica que ens acompanyarà en Interacció17, recupera al llarg de les pàgines de «El pensador intruso» nombroses reflexions crítiques al voltant del paper del museu en l’actualitat, des de la interdisciplinarietat.

El CSTI francès, un model de cultura científica

A. Brandt-Grau, T. Claerr i P. Smith | Ministère de la Culture et de la Communication

La cultura científica, tècnica i industrial és la protagonista d’aquest número de "Culture et Recherche", una revista editada pel ministeri de cultura francès que divulga les diverses línies de recerca d’aquesta institució, com el patrimoni, la creació, les indústries culturals i el desenvolupament tecnològic aplicat a la cultura.

Aquesta publicació s’endinsa en el model francès de l’anomenada «CSTI» (cultura científica, tècnica i industrial), es nodreix de les aportacions d’investigadors, representants d’institucions i de centres de cultura científica i tècnica, i mostra la diversitat de punts de vista i de pràctiques que posen en relleu el discurs cultural entre la ciència i la societat.