Novetats

La Diputació de Barcelona ofereix un conjunt de dades públiques sobre cultura en formats digitals, estandarditzats i interoperables per afavorir la seva reutilització. La plataforma disposa d’un cercador per paraula clau i format que permet localitzar les dades obertes disponibles sobre arxius municipals, biblioteques municipals, elements de patrimoni cultural, museus i agenda d'activitats, i teatres i auditoris municipals amb agenda d'activitats.

Manel Verdú | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

En aquest document s’analitzen els pressupostos generals de l'Estat espanyol en matèria cultural durant el període comprès entre el 2011 i el 2015. L’informe inclou una classificació de les dades segons els programes pressupostaris, el gestor de la despesa (ministeris) i la destinació territorial del finançament (comunitats autònomes). De les dades cal destacar, que la despesa general de l’Estat en cultura s’ha reduït en 357 milions d’euros en cinc anys, xifra que suposa un descens del 31 %; i que les assignacions nominatives estatals a Catalunya han disminuït un 76,3 % des del 2011. Alguns dels resultats de l’informe són els següents:

Sinapsis

Avui us recomanem que feu una visita a Polièdrica, plataforma web que dóna visibilitat a polítiques i pràctiques culturals de proximitat i col·laboratives desenvolupades per administracions, programes, organitzacions, equipaments i d’altres agents culturals de l’àmbit català, estatal i internacional. L’objectiu és promoure la recerca i el debat, afavorir l’intercanvi d’informació i d’experiències i difondre aquestes polítiques i pràctiques provinents de diversos sectors, disciplines i entorns culturals.

EAE Business School 

El Strategic Research Center de EAE presenta el estudio «El mercado del videojuego 2014», un análisis de la situación del mercado de videojuegos en España, tanto nacionalmente como por Comunidad Autónoma, y de las principales economías mundiales, además de analizar la tendencia de este mercado de ocio para el periodo 2015 – 2018.

National Endowment for the Arts

Segons aquest nou estudi, les persones assisteixen a concerts, representacions teatrals i exposicions per: 1) Per socialitzar amb els amics o amb la seva família; 2) Per aprendre coses noves; 3) Per viure una experiència artística; 4) Per participar dins la seva comunitat.

I les que no assisteixen ho fan per: 1) Manca de temps; 2) Preus massa elevats; 3) Problemes d’accessibilitat; 4) No tenir ningú amb qui anar-hi.

Antonio Collados-Alcaide | Arte, Individuo y Sociedad. Vol 27, No 1 (2015) p. 79-98

Resumen  El emerger del paradigma del código abierto y las demandas de los movimientos sociales han permeabilizado los modos de organización de las instituciones culturales modernas. El artículo analiza el surgimiento de una nueva espacialidad crítica y colaborativa y cómo ésta está transformando los modos de investigación y producción cultural actual. Se centra en presentar el potencial instituyente de las nuevas formas de cooperación que se están ensayando en lo que se define como laboratorios artísticos colaborativos. Espacios de investigación y creación híbridos, fundamentados en estructuras cooperativas y en red, que hacen emerger un nuevo cuerpo socio-técnico que obliga a replantear las condiciones orgánicas tradicionales que han demarcado los escenarios de producción de conocimiento y práctica artística.

Marta Sanz | Periférica

En el seu molt recomanable assaig, No tan incendiario, Marta Sanz s’interroga sobre el lloc que ha d'ocupar la cultura en la societat contemporània i defensa el seu valor real com a eina per millorar les nostres vides i les nostres societats, més enllà de la seva funció de pur entreteniment. Aquí teniu un extracte:

«La cultura es una cristalización de la ideología. De la dominante, de la hegemónica que no se siente como tal ideología, pero como ectoplasma que nos atormenta cada noche, nos provoca malos sueños y nos sube la fiebre

David Márquez Martín de la Leona | Zeitgeist

Sin mucho ruido y pasando desapercibido, el barómetro de diciembre del Centro de Investigaciones Sociológicas publicado hace unos días nos revelaba datos muy asombrosos, esta vez sobre cultura y no sobre intención de voto, como nos tiene acostumbrados últimamente. Sin embargo de estos datos poco se ha filtrado y menos se ha analizado pese al interés que tienen para los que queremos entender mejor el “hecho cultural” del país en el que vivimos.

Cristina Riera, gestora, consultora, comunicadora cultural…, fa una reflexió pertinent i molt personal, en el blog delirandounpoco, sobre l'experiència cultural. Amb la seva reflexió molts de nosaltres també ens hi sentim identificats. Ens agrada la seva especial sensibilitat, i per això, amb el seu permís, la publiquem aquí. 

A veces simples esbozos de conversaciones se entrelazan, y pasas de recordar quién te invitó a leer ese estupendo libro que desde entonces te acompaña a quién te llenó de magia la visita a un museo …y un agradecimiento: siempre hay una persona admirada y querida y un momento de dedicación personalizada tras cada “experiencia cultural” que realmente recuerdo como especial.

Heather E. McLean ׀ International journal of urban and regional research, Volume 38, Issue 6,  November 2014

Interessant article que alerta sobre l’efecte contradictori que poden tenir les iniciatives artístiques i culturals a les ciutats i entre la ciutadania ja que segons l’autora, tant poden convertir-se en còmplices de la generació de desigualtat i atracció d’inversions especulatives com contribuir de manera molt activa a la transformació social i l’apoderament de la ciutadania. McLean remarca que les investigacions que analitzen aquestes qüestions poques vegades aporten dades empíriques sobre el veritable paper que hi juguen els artistes en aquests processos.

Joaquim Rius Ulldemolins, M. Victoria Sánchez-Belando | Revista EURE - Revista De Estudios Urbano Regionales. Vol 41, Núm. 122, 2015 

Resumen | El Modelo Barcelona de desarrollo local ha sido intensamente debatido. Desde su inicio en los años ochenta hasta la actualidad, diversos autores han analizado sus características como modelo, destacado sus éxitos y también sus puntos débiles.

No obstante, menos atención ha recibido la relación que existe entre el modelo de desarrollo local y el modelo de política cultural, a pesar de que Barcelona también es internacionalmente conocida por su dinamismo cultural. De manera habitual, este modelo de política cultural ha sido interpretado como un instrumento en la agenda de desarrollo local.

Víctor García Ángel | Artezblai

“Un teatro de titularidad pública está creado para cumplir unos objetivos sociales y culturales para su comunidad entre los que no puede primar su rentabilidad económica, pero esto no puede eximirle de someterse a unos principios básicos de gestión, repercusión y financiación que persigan la sostenibilidad económica y la rentabilidad social y cultural de la inversión pública”.

És un del arguments que podeu trobar en aquest llibre que aporta nocions, conceptes i qüestions a tenir en compte a l’hora de dirigir un teatre municipal. L’autor pren com a base de les seves reflexions la realitat del teatres dels municipis petits i mitjans andalusos.

Mary Horne | ScholarWorks@Georgia State University

Treball de recerca que presenta un nou enfocament per a la revitalització d’edificis i espais buits i en desús a través de la introducció d’usos temporals i estratègies provisionals. L’estudi fa una aproximació teòrica als conceptes d’espai i edifici buit des d’un punt de vista urbanístic, analitza la idea d’ús temporal, defineix termes com context i entorn emergent o analitza diverses tipologies d’estructures físiques (flexible, modular o portable), entre d’altres qüestions. Finalment s’hi presenten casos pràctics que exemplifiquen diverses  tipologies d’usos temporals i estratègies provisionals que donen lloc a espais de transició i projectes provisionals que faran ús secundari de l’espai, mentre l’ús més primari es troba en fase de desenvolupament. Els estudis de cas demostren també diversos factors socials i nous significats que facilitaran el canvi, la renovació i posaran en valor el patrimoni de les ciutats.

David García Aristegui | Enclave de libros

Ens acaba d'arribar al Centre el llibre «¿Por qué Marx no habló de copyright. La propiedad intelectual y sus revoluciones». Us proposem llegir les diverses entrevistes amb l'autor aparegudes als mitjans perquè us feu una idea del contingut del llibre vosaltres mateixos. Les entrevistes són força interessants.

'Crowdfundings, cultura libre y copyleft: ¿de verdad es este el futuro de la cultura?' |  Ignacio Pato | PlayGround 20 /11/ 2014

'Los derechos de autor se diseñaron para remunerar a los autores, no para especular con ellos' | Carmen López | eldiario.es 26/11/2014

'La versión punk de Teddy Bautista' | Peio H. Riaño | El Confidencial 29/11/2014

També teniu el blog de David Garcí Aristegui en aquest enllaç . Bona lectura!

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris

Ernst & Young ׀ Agrupació Europea de Societats d’Autors i Compositors (Gesac)

Segons aquest estudi, les Indústries Culturals i Creatives (ICC) han demostrat una extraordinària resistència a la crisi econòmica. El sector, que dona feina a cinc vegades més persones (7,1 milions de llocs de treball) que el sector de les telecomunicacions (1,2 milions de llocs de treball) presenta, segons els autors, una clara tendència de creixement gràcies al seu paper precursor en la innovació digital. Amb un volum de 535.900 milions d’euros i 7,1 milions de llocs de feina (el 19,1% de treballadors tenen menys de 30 anys), la cultura i la creació representen el 3,3% de la població activa de la Unió Europea.

Lisbeth Lindeborg, Lars Lindkvist (eds.) ׀ Routledge

Llibre que aporta reflexions teòriques i experiències pràctiques al voltant del paper de la cultura en el desenvolupament regional en el context dels països escandinaus. Els autors, la majoria acadèmics d’universitats escandinaves, aborden qüestions relatives a quins han estat els efectes i impactes, tant positius com negatius, d’algunes inversions regionals i locals en matèria de cultura, fins a quin punt han estimulat el desenvolupament i creixement i de quina manera han propiciat processos innovadors i canvis notoris en les comunitats. L’objectiu principal del llibre és identificar com alguns llocs han aconseguit variar el seu rumb i quins mecanismes i estratègies han emprat per modificar vells patrons i aplicar-ne de nous. Els autors assenyalen que tot i que no es poden calcar ni reproduir de manera exacta experiències reeixides d’un lloc concret a un altre, sí que hi ha alguns elements i patrons comuns que sí es poden extrapolar.

Killing Architects

Document on s'analitza com finançar i gestionar millor els projectes d’ús temporal en espais desocupats a les ciutats. Segons els autors, aquest tipus de projectes tenen un gran potencial per revitalitzar zones deprimides, oferir bones oportunitats a ciutadans que vulguin participar en projectes artístics comunitaris, o desenvolupar-hi les seves pròpies iniciatives, proporcionar serveis als residents locals i fer dels carrers i places llocs més vius i atractius. Assenyalen, però, que el veritable repte per aquest tipus de projectes és el finançament. L’estudi té per objectiu orientar a totes les parts interessades i agents que hi participen sobre com gestionar i organitzar millor aquestes iniciatives, com localitzar fonts de finançament sostenibles i a llarg termini i, finalment, insta als urbanistes a que les tinguin en compte en les seves estratègies.

Joan-Isidre Badell, Cristòfol Rovira, Miquel Térmens |  Ibersid, Vol 8 (2014) p. 43-48.

Resumen: Se presentan los resultados del análisis de visibilidad de las sedes webs de museos de Cataluña realizado en 2013, a partir de los datos obtenidos por el explorador DigiDocSpider en Google. El objetivo global es obtener los datos necesarios para profundizar en la identificación de las buenas prácticas que ayuden a mejorar la visibilidad de cualquier sede web de museo. La metodología utilizada ha sido desarrollada en una doble perspectiva: comparativa y evolutiva con estudios anteriores. Se ha podido comprobar un incremento de visibilidad de los museos catalanes en el período 2006-2013; aunque se ha identificado una pérdida de visibilidad en los últimos cuatro años. En conclusión, los museos más grandes son los que mejor preparados están y mejores resultados obtienen mostrando una distancia muy significativa con los pequeños museos locales.

Eduard Miralles  |  Editorial CyberKaris  Nº 140, Novembre 2014   |   Interarts 

1. No és gens bo que la cultura estigui sola, ocupant un únic departament o direcció general, com és el cas de les polítiques estructurals. Justament perquè la cultura és molt important, millor mal acompanyada que ben sola, i si és en companyia de matèries com educació, joventut, esports? molt millor encara.

2. Cal barrejar amb precaució les dosis exactes de suport a les arts i a les indústries, a les iniciatives amb afany de lucre i a aquelles propostes que persegueixen l'interès social o general, desoint aquelles veus que, tot i apostar per la necessària diversitat d'iniciatives, consideren que cal practicar una certa discriminació selectiva.

Green Lines Institute for Sustainable Development

Ahir,  12 de novembre de 2014 es va celebrar a Santa Coloma de Gramenet la XXVII Jornada de la Xarxa de Museus Locals, sota el lema: “El patrimoni cultural local des del museu: els reptes d'una gestió integral”. Va obrir la jornada Peter Davis, professor emèrit de Museologia al Centre Internacional pels Estudis Culturals i Patrimonials de la Universitat de Newcastle. Aprofitem l’ocasió per presentar-vos les actes de la 1a conferència internacional sobre ecomuseus, museus comunitaris i comunitats vives, editades per Davis i altres acadèmics britànics. El conjunt de ponències tracten sobre els nous reptes i oportunitats de la museologia comunitària, així com sobre l’evolució de les pràctiques en matèria d’ecomuseus i l’expansió geogràfica del concepte des dels seus inicis a finals de la dècada dels 60 a França. S’hi analitzen també aspectes teòrics i pràctics de la sociomuseologia; s’observa com s’articulen les intervencions ecomuseològiques en les relacions entre territori, comunitat i patrimoni o entre natura, cultura i comunitats, o quin paper tenen els ecomuseus en la conservació de l’artesania tradicional.

Olli Ruokolainen ׀ University of Tampere. Urban and Regional Development Studies Group

Document de treball que té per objectiu establir un marc teòric sobre la composició i dinàmiques de les economies culturals regionals. Malgrat existeixen nombrosos estudis sobre aquest tema, l’autor, Olli Ruokolainen, considera que aquestes investigacions no han aprofundit prou en els valors subjacents, conflictes, contextos, normes i objectius dels diversos actors i agents involucrats en les economies culturals regionals. Ruokolainen insisteix en la necessitat d’establir un marc teòric que abordi el desenvolupament estratègic de l’economia cultural i al mateix temps tingui en compte tots aquests aspectes que acabem d’assenyalar.

Revista d’etnologia de Catalunya

Dossier temàtic que ofereix una bona síntesi dels problemes i reptes que planteja la gestió, difusió i recerca del patrimoni cultural immaterial. Tots els articles prenen com a punt de partida la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial publicada el 2003. S’hi analitza el tema des d’un punt de vista teòric i pràctic i en diferents contextos (català, espanyol i internacional). El dossier s’inicia amb dues reflexions teòriques de Laurajane Smith i Xavier Roigé sobre l’impacte d’aquest nou concepte en les definicions oficials de patrimoni i en les polítiques públiques patrimonials. Per la seva banda, d’Estrada i Del Mármol se centren en l’aplicació de la Convenció de 2003 i analitzen de manera crítica la realització dels inventaris de patrimoni immaterial en els àmbits espanyol i internacional. Costa i Folch analitza el cas català, fa un repàs a la legislació catalana, analitza alguns exemples concrets d’elements de patrimoni immaterial representatius i, de vegades, conflictius, d’aquest patrimoni i, finalment, planteja quins són els grans reptes legislatius i de gestió del patrimoni cultural immaterial a Catalunya.

Juan Arturo Rubio | Mercartes

En aquest article, el Dr. Juan Arturo Rubio analitza el sector de les arts escèniques a l’Estat. Aquí teniu un extracte:

«Este informe tiene por objeto servir de instrumento para el debate al conjunto del campo escénico  español. Por lo tanto, no pretende ser un informe descriptivo sin más de datos del sector, sino que trata de ofrecer un conjunto de claves y ejes discursivos que permitan analizar el pasado y el presente  con miras a un escenario futuro cada vez más complejo. Aunque hay ciertas formas académicas  en su presentación, el informe no está redactado para la comunidad académica sino para que sea entendido y debatido por el sector escénico español.

En un recent article publicat al seu blog, el jove director d'orquestra suís Baldur Brönnimann afirma que és urgent repensar el concert de música clàssica en la seva totalitat i apunta 10 coses que hauríem de començar a canviar.  Què en penses?

I encara més, aquí teniu un magnífic exemple de la Universitat de Maryland Symphony Orchestra (UMSO) on els músics són ballarins.  Aquesta experiència pot potenciar la comunicació amb el públic més jove?