transformació digital

Creada en el marc de treball de la UE Horizon 2020, la plataforma social CulturalBase presenta lloc web.

El seu treball, articulat al voltant dels eixos temàtics memòria, inclusió i creativitat culturals, busca aportar una millor comprensió i participar en l’anàlisi del paper de la cultura en un context com l’actual (de digitalització i globalització), de la transformació que ha significat tant a nivell professional del sector com per la mateixa ciutadania.

Cristina Da Milano, Niels Righolt | European Expert Network on Culture (EENC)

Informe que analitza els reptes i possibilitats futures de les organitzacions culturals dins el context actual de canvi tecnològic, competitivitat global i restriccions pressupostàries. L’estudi realitza un mapeig de les polítiques i pràctiques implementades pels estats membres de la Unió Europea i presenta exemples de bones pràctiques enfocades, sobretot, al desenvolupament d’audiències a través dels mitjans digitals en un ampli espectre de sectors. L’objectiu és proporcionar una base sòlida per al debat. L’informe remarca les repercussions dels processos de digitalització no només des d’un punt de vista tecnològic sinó també cultural i social.

L’informe acaba amb una enumeració de les principals tendències identificades i els desafiaments que se’n deriven,

Digital R&D Fund for the Arts

Guia que proporciona a les organitzacions culturals pautes, consells i recursos per millorar el desenvolupament dels seus productes digitals en l’àmbit artístic i cultural, ja sigui per crear-ne de nous o per millorar els ja existents. El document parteix de quatre preguntes bàsiques: ‘Why’ (Per què), ‘Who’ (Qui i per a qui); ‘What’ (Què) i ‘How’ (Com) desenvolupar un producte cultural i proporciona explicacions, plantilles i documents de referència per guiar els professionals en el disseny, implementació i avaluació i al llarg de tot el cicle de vida d’un producte cultural.

Està disponible online a Latest articles a 'Museum Management and Curatorship', el meu més recent treball, "Museums and social media: Catalonia as a case study",  sobre la recerca que he realitzat des de 2009 dels museus catalans a les xarxes socials. És el treball més complet que he publicat fins ara i ha estat reconegut i valorat al ser publicat en una de les revistes internacionals més prestigioses. Confio que sigui del vostre interès i que generi la discussió i el debat necessari per generar idees i espais de reflexió que ens ajudin conjuntament a millorar els nostres serveis i projectes.

Joan-Isidre Badell  | Revista Interamericana de Bibliotecología, 38(2), 159-164.

Resumen | Se muestran los principales resultados obtenidos en la investigación sobre la presencia de los museos de Cataluña en las redes sociales y de la visibilidad de sus sedes web. La metodología se ha basado en la obtención de datos cualitativos y cuantitativos desde dos perspectivas: comparativa con otros estudios y evolutiva por análisis propios. Los resultados señalan, por un lado, que los museos catalanes están presentes en las redes sociales, pero existen todavía muchos centros que no están en ninguna plataforma. Por otro lado, los indicadores de visibilidad obtenidos demuestran cierta falta de interés por el posicionamiento web. En conclusión, se debe mejorar y potenciar la presencia y uso en aquellas plataformas más adecuadas, haciéndose necesaria la creación de una estrategia comunicativa específicamente digital planteándose algunas cuestiones de reflexión y debate para seguir alentando nuevas discusiones e investigaciones.

Ruth Towse, Christian Handke ׀ Edward Elgar

Les tecnologies digitals han transformat la manera de generar, difondre i distribuir continguts culturals i creatius, han desdibuixat els límits entre productors i consumidors, han acabat amb models de negoci establerts i han tingut un fort impacte en els sistemes de copyright. A partir d’aquesta realitat, aquest manual que us presentem aporta més d’una trentena de capítols que analitzen l’estat de la recerca acadèmica que estudia l’impacte de la digitalització en l’economia creativa. El volum s’estructura en cinc grans apartats: perspectives de la digitalització; com ha influït el desenvolupament tecnològic en l’economia creativa; les polítiques de copyright; la influència de la digitalització en el copyright i estudis sobre l’impacte de la digitalització en els diversos sectors de les indústries creatives.

Ayuntamiento de Camargo | c2+i, culture+communication+innovation

Publicació que recull les aportacions fetes a les jornades i laboratori de reflexió sobre la situació actual dels centres culturals a l’Europa Creativa, celebrades amb motiu del 25è aniversari del Centro Cultural La Vidriera al municipi de Camargo, Els temes centrals dels debats van ser la relació dels centres culturals amb la cultura digital/P2P; amb l’arquitectura, els espais i la ciutat; amb els públics i les audiències; amb els models de gestió i de finançament, i amb la creativitat. Es va qüestionar si l’Europa actual és realment creativa i si la desitgem creativa. L’objectiu de la iniciativa era identificar els reptes de futur dels centres cultural a Europa i reorientar, dins d’aquest context, l’estratègia de futur del Centre Cultural de La Vidriera per als propers anys, així com reforçar el posicionament d’aquesta antiga fàbrica de bombetes, exemple de recuperació i transformació de patrimoni industrial en una fàbrica d’idees i projectes.

Monogràfic de la revista 'Política y Sociedad', Vol 52, No 1 (2015) : Nuevos escenarios para la cultura. Crisis del sistema cultural, transición al digital y refundación de la política cultural

Interessant reflexió. Us recomanem llegir tots els articles

Joaquim Rius-Ulldemolins, Juan Arturo Rubio Arostegui |  Política y Sociedad, Vol. 52, Núm. 1

«El mundo cultural vive un momento de creciente desconcierto. Las bases sobre las que se asentaban los pilares de sus sistemas parecen en crisis: una relativa autonomía del creador, unos mercados regulados por intermediarios, unas políticas públicas de sustento, democratización y apoyo a los creadores. A este desconcierto procura responder este monográfico con aportaciones que pretenden evaluar las causas de esta crisis sistémica, situándola en el marco de la inevitable transición al paradigma digital. Asimismo, se propone la necesidad de vislumbrar nuevos escenarios para la cultura y por consiguiente, se analizan algunos aspectos de la política cultural que apuntan a una apremiante refundación.

Joaquim Rius-Ulldemolins | Política y Sociedad, Vol. 52, Núm. 1, p. 153-178.

Resumen: La cultura ha dejado de ser la esfera social que iluminaba la modernidad. A pesar de su mayor centralidad social y económica propia de la sociedad postfordista, las transformaciones económicas y tecnológicas de los últimos años están cuestionando su propia existencia como esfera autónoma. En este contexto, el discurso ciberutopismo hace una lectura totalmente positiva de estas transformaciones como un empoderamiento del consumidor o del surgimientos de nuevas cadenas de cooperación creativa.