transformació digital

De les més de 8.000 pàgines vistes, a continuació destaquem les lectures i documents que han despertat més interès durant el mes de març.

Les 5 articles més llegits:

1. Balanç de trenta anys de polítiques culturals a Espanya

2. La cultura no es atractiva para las empresas que actúan como mecenas

3. El valor de la cultura: indicadors culturals i l’impacte en la política cultural

4. Nous mecanismes de finançament per a les petites empreses culturals i creatives

5. Comunicació i cultura en l’era digital

Acción Cultural Española (AC/E)
 

La tercera edición del Anuario se ha dividido en dos grandes secciones para facilitar la lectura a los diferentes públicos objetivos. Por un lado, la 'Cultura inteligente' ha sido el eje transversal que el Comité Asesor del «Anuario AC/E de Cultura Digital 2016»  ha seguido para elegir los seis artículos que componen la primera parte de la edición de este año. Por otro lado, así como el Focus del primer Anuario centró su atención en el impacto de Internet en el mundo de las artes escénicas(teatro, ópera, danza, ballet, etc.) y la segunda edición analizó el uso de las nuevas tecnologías en el mundo de los museos, en esta tercera edición se ha llevado a cabo un exhaustivo análisis del uso de las nuevas tecnologías en cincuenta festivales culturales (festivales de cine, festivales de música, ferias de libros, ferias de arte, festivales de teatro, etc.) nacionales e internacionales.

Agenda Europea per a la Cultura

Informe que presenta un ampli ventall de bones pràctiques per al finançament de petites empreses culturals i creatives. Un grup d’experts dels governs dels estats membres de la UE hi exposen els principals problemes de finançament d’aquetes empreses i ofereixen una sèrie de recomanacions per mirar de superar-los. S’hi presenten més de 100 nous instruments i 32 casos que il·lustren com algunes modalitats de finançament poden satisfer les necessitats d’aquest teixit empresarial.  

En l’àmbit del finançament públic l’informe destaca com a bona pràctica les aportacions de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) a través de les contribucions reemborsables. Es tracta de la posada en marxa de forma simultània de préstecs a cost zero juntament amb contribucions reemborsables parcial o totalment.

De les més de 12.000 pàgines vistes, a continuació destaquem les lectures i documents que han despertat més interès durant el mes de febrer.

Les 5 articles més llegits:

1. Tendencias culturales que ya están aquí (2016)

2. Nova política, vella cultura? Algunes propostes per obrir el debat cultural

3. Catàleg de pràctiques culturals i creatives d’èxit a ciutats i regions europees

4. Balanç de trenta anys de polítiques culturals a Espanya

5. Cultura i desigualtat a través de la producció i consum culturals

Nancy Duxbury | Culture and Local Governance

Amb l’objectiu de mostrar com els mapes culturals esdevenen una eina important de planificació i desenvolupament per a governs, investigadors i especialistes del sector cultural, els diferents articles que composen aquest monogràfic analitzen l'ús dels mapes en situacions i contextos geogràfics ben diversos.

Des dels processos de rehabilitació i renovació d’un nucli històric a la investigació etnogràfica en una perifèria de la zona urbana; per mitigar l’envelliment suburbis als processos de planificació cultural més generalitzats... En definitiva, mostren com els mapes culturals possibiliten la definició, estructuració i creació d’alternatives i polítiques culturals d’èxit per al territori, de conciliar dimensions culturals tangibles i intangibles, així com els efectes en la participació, la inclusió i la construcció de relacions.

Ramón Zallo | Gedisa

Evitant caure en el determinisme econòmic i tecnològic, el present llibre aprofundeix en l’anàlisi de la producció cultural i la seva regulació en un context de crisi política i econòmica, així com en les fortes transformacions tecnològiques de les societats contemporànies. Aquesta noció de conflicte que es genera, permet a l’autor reconèixer les contradiccions en el procés d’organització social, així com la dualitat del propi sistema comunicatiu.

KEA European Affairs | European Commission

Amb aquest estudi es busca ajudar a les institucions europees a treballar conjuntament amb altres organismes i institucions professionals vinculats al sector de les industries culturals i creatives (ICC) per tal de constituir unes dades estadístiques de qualitat, d’una forma més eficient que facilitin informació sobre les ICC i l’economia creativa.

LlavorCultural

Carme Fenoll: “Les biblioteques han d’estar al dia en l’oferiment de formació i tecnologia per fer front a la bretxa digital”

Carme Fenoll (Palafolls, 1977)ha estat reconeguda amb el II Premi Ressenya que l’Associació de Periodistes Culturals de Catalunya atorga a una personalitat que hagi treballat per a la difusió de la cultura. El guardó reconeix el treball per acostar les biblioteques i els llibres als diferents segments de públics i la tasca de difondre el valor de les biblioteques a través d’inciatives creatives i renovades. Conversem amb la Cap de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.

Ministerio de Educación, Cultura y Deportes. Secretaría de Estado de Cultura (SEC)

Los objetivos específicos del Plan de Fomento de las ICC para 2016 se inspiran en las estrategias que a nivel global se están planteando para ayudar al progreso de las ICC. Estas están basadas en el fomento de la innovación y el emprendimiento, el desarrollo tecnológico y digital, el desarrollo del mercado y la internacionalización, la necesidad de una formación multidisciplinar y empresarial de los profesionales de las ICC, la provisión de fondos y la ayuda a la captación de inversión y la creación de un marco de que favorezca la apreciación de la propiedad intelectual. Son los siguientes: