Societat

El seu títol així ho indica; el lema que advoquen tots els editors i participants del llibre que avui us presentem és que la cultura i la valentia dels ciutadans pot contribuir al canvi social:'Courageous citizens. How culture contributes to social change'.

Coincidint amb el desè aniversari del premi de la European Cultural Foundation (ECF) Princess Margriet Award for Culture (PMA), aquest llibre es compon de tot un seguit de discursos i intervencions dutes a terme per part de professors, filòsofs, pensadors, historiadors i artistes.

Juan Albarrán | Producciones de Arte y Pensamiento

Seguint una lògica historiogràfica, el llibre «Disputas sobre lo contemporáneo» de Juan Albarrán reuneix diverses opinions, discursos, creacions i idees que permeten entendre d’on sorgeix el que entenem per contemporaneïtat actualment. Tot i seguir uns moments històrics concrets posicionats en una linealitat temporal per tal d’acotar l’art espanyol entre l’antifranquisme i la postmodernitat, alerta que en cap cas aquests moments pretenen marcar un inici i un final del relat, sino obrir noves mirades que permetin tensionar discursos i contraposar-los.

Terrícoles | dijous, 6 de juny del 2019 

Actitud il·lustrada, filosofia crítica, fi del món, futurs compartits, pors íntimes, transgressió, modernitat i postmodernitat, nou capitalisme, reptes contemporanis…. Begoña Román conversa amb la filòsofa i assagista Marina Garcés. 

Luís Bagué Quílez | Fórcola

Banksy, Abramovic, Hopper, Chagall, Picasso, Vermeer, Velázquez, però també Bolaño, Machado, Baudelaire o Plató. Són una petita mostra dels moltíssim referents que aplega aquest relat que ens passeja pel suposat Museu 3.0, un espai sense murs ni divisions, on s’estableix el diàleg entre poetes i artistes de tota la història, i molt especialment del darrer segle, més enllà de les fronteres disciplinars i temporals.

Terry Eagleton | Taurus

Davant el repte d’abordar un concepte tan ampli com el de la cultura, Terry Eagleton comença el seu nou llibre aclarint que, per la dificultat que comporta elaborar-ne una teoria unificada, mostrarà diversos enfocaments que ens apropin de manera crítica a la noció actual del terme, guiats a través de les teories de figures com Edmund Burke, Raymond Williams, Johann Gottfried Herder, Matthew Arnold, Marx o Oscar Wilde.

Efectivament, Eagleton indaga en els conceptes de cultura que s’han anat succeint i superposant en els darrers segles (la cultura com a conjunt d’artefactes estètics, com a substitut de la religió, com a fet de la vida quotidiana, com a salvació social, com a indústria de l’entreteniment, etc.) amb una visió lúcida, divertida i mordaç, i s’endinsa en la discussió sobre quins són els valors intrínsecament humans i, per tant, constitutius de la idea mateixa de cultura, suspenent, fins i tot, les certeses que avui dia defineixen les polítiques culturals occidentals.

el balcón de la espera

Creen superado aquello que ignoran… ¿Cómo se le puede juzgar (a Freud) como superado si no lo hemos comprendido enteramente?, decía Jacques Lacan (1901-1981), en una entrevista publicada por la revista «Panorama» (Roma) en su número 21 de Diciembre de 1974[1].

¿Qué ha cambiado desde aquella fecha? Muchas cosas, pero lo destacable es que entre los síntomas de la hipermodernidad cabe destacar el declive de la ética y la desorientación intelectual. Pero para la ignorancia y la falta de ética hay remedio, el libro del psicoanalista gironí Jose Miguel Pueyo [2] es una lectura obligada y necesaria en ese sentido, lectura que atraviesa y llega al punto en el que se entrecruza la clarividencia, el saber más lúcido y el genio intelectual.

Jordi Oliveras (ed.), Nando Cruz, Ramon Faura, Marina Garcés, Joan Miquel Gual, Lucía Lijtmaer, César Rendueles | Raig Verd

De caire multidisciplinari i defugint de qualsevol rigidesa formal, aquest és un assaig pensat, elaborat i dirigit per gent que participa al portal Nativa.  Constituït per sis aportacions diferents, es busca reconèixer les dinàmiques i disjuntives que composen l’espai de la cultura, les tensions que es generen, així com les oportunitats i línies d’acció que aquest permet.

Joan M. Minguet i Batllori | Edicions Els Llums

Amb el paper de l’art i la cultura a la Catalunya actual com eix vertebrador, aquest llibre recull tots les textos i articles escrits per l’autor, en diversos mitjans, entre juny de 2013 i gener de 2015 i recollits aquí en dos grans punts: 'la banalització de la cultura' i 'Art i política a Catalunya'.

Tot i que molts dels textos són accessibles a la xarxa, aglutinats tots ells en aquest mateix volum volen convidar a la reflexió, de prestar atenció en els indicadors simptomàtics d’una banalització creixent de la cultura; de pèrdua de protagonisme real de l’art en pro d’uns personatges mediàtics sorgits de la indústria de l’entreteniment i del funcionariat de la política.

Joan M . Minguet  | Pensacions

“Si la gent vol veure només les coses que poden entendre, no haurien d'anar al teatre: haurien d'anar al lavabo.” (Bertolt Brecht)

Fa pocs dies, TV3 va dedicar el seu programa La meva a repassar els programes que el canal havia dedicat a temes culturals. I, abans de recordar emissions mítiques de la seva història, com Arsenal o Música per a camaleons, va donar la veu a algunes de les persones que, en els darrers temps, han tocat temes culturals a la pantalla de la televisió catalana. 

L'autor i director Guillermo Heras es va iniciar al món del teatre amb Tábano, un col·lectiu teatral sorgit l’any 1968  que basava la seva organització interna en el debat, el cooperativisme i la interdisciplinarietat. Durant la seva llarga trajectòria, desenvolupada entre Espanya i Amèrica Llatina, ha compaginat les tasques de director teatral  i de gestor cultural. Actualment és director de la Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos i director del Programa Iberescena.

'Pensar la gestión de las artes escénicas. Escritos de un gestor' és un recull d’articles, reflexions i apunts crítics amb els excessos comesos en el sector en les últimes dècades. Heras aposta per una model d’intervenció econòmica de l’Estat i les diferents administracions autonòmiques i locals, però reclama que es faci des de la sostenibilitat i la racionalitat.