polítiques públiques

IETM
 

Repensar els models i instruments de finançament de les arts per ajudar el sector artístic a evolucionar i seguir en sintonia amb el context canviant de la societat actual és una qüestió que, si bé no es tracta d’un debat nou, s’ha vist confirmada amb les necessitats que ha fet palesa la pandèmia.

Cultural Trends | J. A. Rubio-Arostegui i J. Rius-Ulldemolins
 

La relació entre populisme i cultura ha sigut objecte de molts debats acadèmics en la darrera dècada, sobretot en el que respecta a la llibertat d’expressió i els drets de les minories, per la qual cosa s’han centrat – a Europa – en el populisme de dretes.

Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC)
 

L’ICEC compta amb un Pla de sostenibilitat propi, amb un horitzó 2022-2024, que vol ser un referent a nivell català i estatal, i que té per objectiu incentivar i promoure que d’altres organitzacions i empreses del sector cultural es posicionin i elaborin el seu propi full de ruta per millorar la seva activitat a nivell ambiental, i per tant, impactar més positivament en la societat.

 Martínez Roger, Á | Fundación Alternativas
  

Tenim un excedent d’artistes? Els centres d’educació artística superior estan fent créixer el nombre d’artistes diplomats que es llancen a la cerca d’oportunitats en un món laboral amb una oferta més aviat minsa a l’estat espanyol i que, en molts casos, els aboca a marxar a l’estranger. Quines polítiques públiques existeixen per acompanyar aquesta inserció laboral? Quins canvis hi calen per donar solució a aquesta situació?

Estrenem dos nous episodis de “Els Podcasts d'Interarts”.
 

International Journal of Cultural Policy | J. Rius-Ulldemolins i A. Pizzi
 

Des dels anys noranta, amb l’impuls del neoliberalisme després de la caiguda del Mur de Berlín, s’ha considerat que l’enfocament correcte de les polítiques culturals era un model liberal basat en la separació entre l’esfera política, d’una banda, i les polítiques i institucions culturals, de l’altra. Amb tot, trenta anys després, aquests avenços han sigut modestos en alguns països europeus que han mantingut en gran manera els trets culturals anteriors, especialment als antics països comunistes i a les joves democràcies del sud del continent.

En el siguiente enlace podéis acceder al capítulo La cultura y el patrimonio en la España invisible: políticas culturales en los municipios españoles de menos de 5.000 habitantes aparecido en la monografía de la editorial Aranzadi: Las políticas sociales que vendrán (2021)