arxius i biblioteques patrimonials

En motiu de la Setmana Internacional dels Arxius que enguany se celebra del 3 al 9 de juny, la Direcció General de Patrimoni Cultural presenta diversos projectes, entre els quals trobem; #Cuéntalo, un arxiu que neix a partir dels tuits publicats arran de la protesta feminista respecte la sentència del cas de "La Manada". L'Associació d'Arxivers- Gestors de Documents de Catalunya va arxivar aquests tuits en forma de dataset per processar-los i crear-ne una infografia.

Oficina de Patrimoni Cultural (OPC) 

L’any 1997, l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona va publicar la Proposta de Reglament del Servei d'Arxiu Municipal, juntament amb l'Associació d'Arxivers de Catalunya. Aquest text va ser elaborat per una comissió de vuit arxivers i arxiveres municipals gironins (anomenada G:8 AM) i va servir de model per diversos arxius municipals catalans a l'hora d'aprovar el seu reglament.

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Amb la revisió del PECCat com a marc de fons, el Departament presenta les principals dades censals d’equipaments culturals disponibles del territori. Amb data 2014, el mapa d’equipaments culturals de Catalunya compta amb un total de 4.804 equipaments (públics i privats) censats en les categories: arxius, biblioteques, museus i col·leccions, espais escènics i musicals, centres culturals, espais d’arts visuals, cinemes i altres espais aptes per a un ús cultural.

La Diputació de Barcelona ofereix un conjunt de dades públiques sobre cultura en formats digitals, estandarditzats i interoperables per afavorir la seva reutilització. La plataforma disposa d’un cercador per paraula clau i format que permet localitzar les dades obertes disponibles sobre arxius municipals, biblioteques municipals, elements de patrimoni cultural, museus i agenda d'activitats, i teatres i auditoris municipals amb agenda d'activitats.

Sergi Mosteiro | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

L’informe ofereix una panoràmica sobre la situació actual dels arxius a Catalunya i en repassa l'evolució històrica. De l’informe se n'extreuen informacions com ara que la majoria dels arxius catalans es van fundar a partir de l’any 1976, amb la necessitat de conservar, inventariar i difondre el patrimoni documental de Catalunya, i que des d’aleshores fins avui se n’ha quadruplicat el nombre, fonamentalment mitjançant l’actuació de la Generalitat i l’Administració local, fins a arribar a un total de 323 arxius, fet que situa la ràtio en un arxiu per poc més de 23.000 habitants. Amb més de 250.000 m2 de superfície i més de 1.000 km de prestatgeries, els arxius de Catalunya custodien 836 km de documentació, de la qual es van consultar més d’1,6 milions de documents.

Europeana

Europeana, el portal d’entrada a més de 30 milions de documents històrics i culturals, en format digital, procedents dels fons de museus, biblioteques, galeries i arxius europeus, convoca el concurs Europeana Creative Challenge per ajudar als desenvolupadors a construir un model de negoci viable amb la reutilització dels continguts digitals procedents del patrimoni cultural europeu.

J. Poort, R. van der Noll, R. Ponds, W. Rougoor, J. Weda | SEO Economisch Onderzoek

In 2008, Europeana was launched as a service platform for digital cultural heritage and content from libraries, archives, galleries and museums from all over the European Union. The aim was to make Europe’s rich cultural heritage accessible for all. Since its launch, the number of records in the Europeana database, of Europeana Network members and of visitors to its website have grown rapidly. 

«L’associacionisme i els equipaments culturals al territori»  és el darrer títol que ha incorporat la col·lecció Espai Despuig, editada per l’Institut Ramon Muntaner. El llibre recull les aportacions que es van fer a la taula rodona homònima que es va celebrar el novembre de 2011 a Lloret de Mar. Concretament, el debat es va centrar en les possibilitats de cooperació i d’acció conjunta entre les associacions culturals (en aquest cas, els centres d’estudis)  i els equipaments públics per tal d’ arribar a nous públics. En aquest sentit, el concepte «mediació» tant utilitzat en els àmbits de les relacions interculturals i també per referir-se al paper jugat per les revistes culturals, va ser un bon punt de partida per estimular la reflexió: cal trobar fórmules de col·laboració per optimitzar els recursos escassos en temps de crisi, però també per arribar a més gent amb nous llenguatges.