llibertat artística

Laura Huerga, nova presidenta del PEN català


L'editora de Raig Verd, Laura Huerga, ha estat escollida presidenta del PEN català.

 
 

Laura Huerga i Ayza (Barcelona, 1978), editora cofundadora de Raig Verd i escriptora, d’assaig i d’infantil, ha estat escollida aquest dimarts nova presidenta del PEN català. La nova màxima responsable institucional de l’entitat s’ha escollit durant l’assemblea, amb tots els vots a favor excepte dos en blanc.També és membre d'Interacció. Huerga és el dotzè president en cent anys d’història de l’entitat i la cinquena dona en ocupar aquest càrrec.

Situació i condicions de treball d’artistes i professionals de la cultura: recomanacions per a la recuperació


Voices of Culture
 

La pandèmia ha limitat al sector cultural i creatiu les oportunitats d’intercanvi, inspiració, aprenentatge i les capacitats de connectar amb els públics a través d’unes experiències que s’han vist molt reduïdes i, inclús, anul·lades. La mobilitat juga un rol essencial en aquests processos i serà un element clau per a la recuperació postpandèmica.

Artistes en perill: una guia per a la llibertat d’expressió artística

Artist at Risk Connection

La llibertat d’expressió artística és un dret humà fonamental i un indicador d’una societat sana i lliure. Però la llibertat artística està sent atacada: els règims autocràtics temen els artistes perquè expressen la identitat cultural, promouen noves idees, fomenten el diàleg i donen testimoni de la inhumanitat.

Aquest és l’àmbit d’acció d’Artists at Risk Connection (ARC), un projecte de PEN America, la missió de la qual és garantir que els artistes i professionals de la cultura puguin viure i treballar sense por, atenent les necessitats d’aquells artistes que estan en risc i de les organitzacions involucrades. L’organització apunta que, més enllà de la greu crisi que ha representat per al sector cultural la pandèmia de la COVID-19, alguns governs repressius han aprofitat per reprimir més durament la dissidència.

La llibertat creativa al món

The state of artistic freedom 2020 | Freemuse|  Libertad & creatividad | UNESCO         

Actualment, com mai a la història, comptem amb més eines i major accessibilitat a una producció i distribució de continguts culturals i artístics, però per contra trobem major resistència a la llibertat d'expressió artística arreu del món que pren formes ben diverses. De la mateixa manera, la UNESCO, prenent aquest informe de referència revisa l'aplicació de la Convenció de 2005 sobre la Protecció i Promoció de la Diversitat de les Expressions Culturals al document ‘Libertad & creatividad’.

Recentment, al post 'Poder crear amb llibertat', vam publicarels resultats d'un informe de Freemuse sobre l'estat de la llibertat d'expressió i creació a Europa. Ara, l'informe ‘The state of artistic freedom 2020’, ens mostra l'estat actual de la llibertat d'expressió artística arreu del món, i aquests són els resultats.

Poder crear amb llibertat


 

​Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.


 

Freemuse
 

Ofensa, blasfèmia, obscenitat, terrorisme o insults, especialment als símbols, són algunes de les premises amb les que alguns estats europeus censuren la llibertat d’expressió de molts artistes d’arreu del continent.
 

El censor que portem dins

"Censura" és un concepte que ens sona vintage i exòtic. La censura eren les valles que els atletes de la carrera de l’art havien de saltar durant el règim franquista. La censura és aquella pràctica que algunes ONGs denuncien en països llunyans que poca cosa tenen a veure amb la realitat occidental i europea. Segur?

Després de recuperar la història col·lectiva, la segona part de les jornades “Cultura i Memòria” organitzades per la Diputació de Barcelona va posar sobre la taula la presència de la censura en diversos àmbits artístics en relació amb el concepte de “cànon”.

Tensions entre la creació artística i els Drets Humans

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.


European union agency for fundamental rights (FRA)
 

Crear, expressar o qüestionar són sinònims de llibertat. Les expressions artístiques però, sovint es troben en tensió amb les legislacions territorials que moltes vegades ignoren la mateixa Declaració Universal dels Drets Humans. Aquesta trobada europea sobre la relació entre els Drets Humans i les Arts, analitza quines són les causes d’aquestes tensions, per posar a debat la preservació dels drets dels creadors i la ciutadania en la plena llibertat artística.
 

Tuit de la setmana. Rowan, J [@sirjaron]

Rowan, J [@sirjaron]. ( 2018, 20 març). Describia Pasolini en 1966 nuestra realidad cotidiana de 2018.

Rowan, J [@sirjaron]. ( 2018, 20 març). Describia Pasolini en 1966 nuestra realidad cotidiana de 2018. [Tuit]. https://twitter.com/sirjaron/status/975981469796577280


Tuit de la setmana. Barbieri, N. [@BarbieriMuttis]

Creo que el rechazo a condenas de prisión y censuras tiene más sentido desde la reivindicación de la política (y los derechos políticos) que desde la defensa de una aparente y caduca autonomía de la cultura @BarbieriMuttis

Barbieri, N. [@BarbieriMuttis]. (2018, 22 febrero). Creo que el rechazo a condenas de prisión y censuras tiene más sentido desde la reivindicación de la política (y los derechos políticos) que desde la defensa de una aparente y caduca autonomía de la cultura. [Tuit]. https://twitter.com/BarbieriMuttis/status/966582020234194944


Censura com estratègia política en marxa des d’instàncies judicials

Les lletres de Valtonyc, Pablo Hasél o La insurgencia, 'Fariña' de Nacho Carretero, o la peça que exposava a ARCO Santiago Sierra, són només exemples de l’altaveu que suposa la creació a l’hora de difondre idees. Però encara resten en l’imaginari col·lectiu també els tuits de Ximi, de Cassandra Vera o Guillermo Zapata, el "Gora Alka-Eta”" de Títeres desde Abajo, el Macba censurant l'obra 'La bèstia i el sobirà', i una llista llarga de casos mediàtics, però també un gran nombre de casos desconeguts.