filosofia

La filosofia posa a prova els discursos dels polítics francesos

Antoine Schirer i Karim El Hadj | Le Monde

En plena carrera cap a l’elecció de la presidència francesa, acomiadem la setmana amb un vídeo que, en clau filosòfica, revisa els discursos amb què els polítics busquen persuadir les audiències. I Macron i Le Pen, entre d’altres, queden en evidència: les seves argumentacions són plenes de fal·làcies, és a dir, errors de lògica que serveixen per intentar convèncer amb raonaments enganyosos i tenir sempre la raó.

La setmana a Facebook: lectura, museus, ciència, CoNCA, filòsofs, empresa, polítiques culturals, agents públics, llibres

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.

Abecedari de les arts i la cultura

Christian Ruby | Éditions de l’Attribut

Obra que presenta alfabèticament termes i conceptes clau de l’àmbit de les arts i la cultura. L’autor – reconegut filòsof – proporciona definicions obertes i dinàmiques a través de les diferents etapes de l’evolució històrica del terme. Fa també una aproximació a les seves dimensions filosòfica, sociològica, antropològica, històrica i política.

La otra escena… vigencia y necesidad del psicoanálisis en la hipermodernidad

el balcón de la espera

Creen superado aquello que ignoran… ¿Cómo se le puede juzgar (a Freud) como superado si no lo hemos comprendido enteramente?, decía Jacques Lacan (1901-1981), en una entrevista publicada por la revista «Panorama» (Roma) en su número 21 de Diciembre de 1974[1].

¿Qué ha cambiado desde aquella fecha? Muchas cosas, pero lo destacable es que entre los síntomas de la hipermodernidad cabe destacar el declive de la ética y la desorientación intelectual. Pero para la ignorancia y la falta de ética hay remedio, el libro del psicoanalista gironí Jose Miguel Pueyo [2] es una lectura obligada y necesaria en ese sentido, lectura que atraviesa y llega al punto en el que se entrecruza la clarividencia, el saber más lúcido y el genio intelectual.

Tuit de la setmana

La cultura mateixa és crisi, és la possibilitat de poder posar en crisi les formes de vida establertes @cccbdebats

Franco Berardi: De les biopolítiques culturals a l’emancipació. Reptes i estratègies de futur

See video

Franco Berardi: De les biopolítiques culturals a l’emancipació. Reptes i estratègies de futur

Franco Berardi 'De les biopolítiques culturals a l’emancipació. Reptes i estratègies de futur'

Conferència final d'Interacció 15: Repensant les polítiques culturals locals.

See video
See video

La estetización del mundo

Ens ha arribat al Centre la darrera obra del sociòleg francès Gilles Lipovetsky, ‘La estetización del mundo’ escrita en col·laboració amb Jean Serroy i publicada per Anagrama, on analitza com l’art i el comerç s’han hibridat en el món actual. 

Lipovetsky, professor agregat a la Universitat de Grenoble, entre les seves obres hi ha ‘Els Temps hipermoderns’ o ‘La Cultura-mundo : respuesta a una sociedad desorientada’, que també podeu consultar al Centre.

Us proposem llegir aquesta ressenya i també aquí el principi del llibre

Éloge du théâtre

Alain Badiou, Nicolas Truong | Flammarion

Obra breu on el filòsof Alain Badiou expressa les seves idees sobre l’essència del teatre al llarg de la història i en l’actualitat. Badiou afirma que el teatre es dirigeix a la gent per tal que pensin en la seva vida d’una manera diferent a com ho fan habitualment i destaca la transcendència i la força incomparable de les paraules i idees del textos teatrals en la veu dels actors i actrius en escena. Entre d’altres qüestions, Badiou reflexiona sobre la missió del teatre al llarg de la història, sobre la relació entre teatre i filosofia, sobre la diferència entre el teatre i altres arts com el cinema o la dansa, sobre la relació entre política i teatre i sobre el lloc i el paper de l’espectador en el teatre. El filòsof considera que el teatre hauria de ser un afer d’estat i una disciplina obligatòria en els currículums educatius.

«La utilitat de l’inútil. Manifest» de Nuccio Ordine

Aquest manifest s’afegeix a una sèrie d’assajos publicats recentment que reivindiquen la importància dels estudis d’humanitats. Aquest pensador i filòsof italià presenta diferents visions sobre la utilitat i la inutilitat a partir de reflexions literàries, científiques i filosòfiques. L’obra aporta idees sobre la curiositat com a motor del coneixement,  sobre per què alguns sabers es consideren útils i altre inútils o sobre la mercantilització de la universitat.