subvencions

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Els bolos de música i arts escèniques a Catalunya han crescut el 2014 fins a un 39%, un canvi de tendència pronunciat respecte la davallada dels darrers anys. Segons l'informe, el nou Sistema Públic d'Equipaments Escènics i Musicals (SPEEM) ha contribuït a aquesta millora, doncs 168 municipis s'han beneficiat d'algun dels mecanismes de suport establert en aquest nou model, dotat enguany amb 3 milions d'euros i que l'any que ve creixerà fins als 3,2 milions. La categorització del tipus d'equipaments, així com la distinció entre ajudes puntuals i convenis són algunes de les novetats del sistema, que vol garantir la presència equilibrada de l'activitat escènica i musical professional al territori.

David Márquez Martín de la Leona | Zeitgeist

En los últimos meses he estado involucrado en algunos programas de internacionalización de las artes escénicas, como el Mov-s y el IPAM. En estos dispositivos habilitados y acogidos por diferentes instituciones públicas he podido constatar y discutir el discurso más o menos consensuado sobre lo que hoy día es la práctica de la internacionalización.

Las instituciones políticas responsables de políticas culturales han hecho de las prácticas denominadas de “internacionalización” uno de sus ejes estratégicos y han comenzado a articular acciones (que no claras y decididas políticas públicas) para estimularla entre los agentes culturales.

David Márquez Martín de la Leona | Zeitgeist

Hace pocos días la Agencia ejecutiva para la Educación, el Audiovisual y la Cultura de la Comisión Europea (EACEA) hacía públicos los resultados y los importes de las ayudas concedidas en la última convocatoria de algunos de los programas contenidos en el programa Creative Europe. Este programa de la Comisión Europea, desde el 2014 agrupa bajo un programa todos los anteriores programas de apoyo a la creación y a la cultura, englobando esencialmente los programas de Cultura y el Media. Con un presupuesto global para el periodo 2014 – 2020 de 1.460 M€, el 56% de los fondos (815 M€) pertenecen a los programas Media (audiovisuales), un 31% (452,6 M€) a los programas Cultura y el 13% (189,8 M€) a los programas intersectoriales.

Aunque relativo respecto a las necesidades y a los fines, como ven, se trata de un programa con algo de dinero. Algo más de 240 M€ anuales para poder ir articulando proyectos culturales y audiovisuales con sentido europeo. Mucho dinero, pero a repartir en un territorio muy vasto y culturalmente muy denso y prolífico.

The Journal of arts management, law and society | The International journal of cultural policy | Cultural trends

Us presentem els últims articles més destacats d’aquestes revistes que aborden alguns dels reptes als quals han de fer front governs i administracions, organitzacions artístiques i culturals, gestors, artistes i mànagers per tal de fomentar la creació artística i el diàleg intercultural i preservar el patrimoni cultural en un món cada vegada més complex i interconnectat i sovint turbulent i violent. Hi podeu trobar un ampli ventall d’estudis i casos pràctics que analitzen qüestions d’interès als cinc continents.

Economia della cultura Anno XXIII, 2013, n.2

Ja podeu consultar l’interessant monogràfic sobre els finançament de les organitzacions culturals i creatives no lucratives i la promoció dels joves emprenedors culturals a Itàlia publicat a l’últim número de la revista «Economia della cultura». Diversos autors analitzen els incentius de les fundacions bancàries italianes per a les iniciatives i empreses promogudes per joves en els àmbits del patrimoni i el turisme cultural; s’hi destaca la flexibilitat i creativitat d’aquest tipus d’empreses i iniciatives però s’alerta de les seves debilitats en termes organitzatius, de la seva fragilitat financera i d’un alt risc de fallida financera; s’hi apunten alguns arguments per justificar els ajuts públics als joves emprenedors, i s’hi remarca el paper de les organitzacions i cooperatives culturals independents en la configuració d’una xarxa dinàmica al llarg de tot el territori italià que lluita contra els efectes negatius de la crisi econòmica i fomenta la creativitat social a través de la cooperació comunitària, la racionalització dels recursos i l’ús de les tecnologies.

Amb un pressupost de 1460 milions d’euros durant els pròxims set anys (un 9% més respecte a la quantitat actual), el programa suposarà un impuls per als sectors cultural i creatiu, que són una gran font d’ocupació i creixement. Europa Creativa facilitarà finançament com a mínim per a 250.000 artistes i professionals de la cultura, 2000 cinemes, 800 pel·lícules i 4500 traduccions de llibres.  També posarà en marxa un nou mecanisme de garantia financera que permetrà a les petites empreses del sector cultural i creatiu tenir accés a préstecs bancaris pel valor de fins a 750 milions d’euros.

Entrevista a Salvador Sunyer

Durada del vídeo: 08:23

Visualitzador de vídeo flash no instal·lat

L’annuaire statistique de la culture «Chiffres clés 2013»  s’appuie sur un partenariat avec les directions générales du ministère de la Culture et de la Communication, les établissements publics sous sa tutelle, des services d’autres ministères (Budget, Économie et Industrie, dont Insee, Fonction publique), et de nombreuses organisations professionnelles. Il présente, sous forme de tableaux et graphiques, les statistiques relatives au champ culturel en France (patrimoines, création, enseignements artistiques, technologie de l’information, usages culturels numériques…) et offre les outils de mesure d’une approche transversale des grands thèmes de politique culturelle (usages et fréquentations, emploi, financements).

Observatorio Vasco de la cultura

Las políticas culturales han adquirido un papel esencial en el desarrollo territorial que pretende integrar la economía del conocimiento con la cohesión social, la gobernanza y la sostenibilidad. Sin embargo, los sistemas de evaluación habituales incurren en la aplicación de criterios basados casi exclusivamente en el consumo y en las externalidades que genera la cultura, sin dejar espacio a herramientas que proporcionen información sobre el retorno social de esas medidas.