Cultura

Queden poques hores per tancar un altre any. Han estat tres cents seixanta-cinc dies pandèmics que tenim ganes de deixar enrere, amb el permís d’una nova lletra de l’alfabet grec. L’òmicron és una o, és a dir, un cercle, forma geomètrica que ens recorda l’uròbor, la serp que es mossega la cua i que simbolitza l’etern retorn, la infinitud. Com la pandèmia, el conte de mai no acabar. Després que plogués sobre mullat, que surfegéssim onades i resistíssim sismes i erupcions, semblava que teníem el peu al coll al virus, però ha tornat a mossegar.

L’actualitat diligent ens procura a diari notícies d’impacte. És probable que en el tercer trimestre de 2021, l’erupció del Cumbre Vieja se n’emporti la palma. Si durant el confinament assistíem bocabadats a l’espectacle de la natura recuperant el seu espai (dofins al port, cabres i porcs senglars per places i carrers…), ara, sense sortir del nostre astorament, ens meravellem i horroritzem al mateix temps veient com una petita illa es converteix en la imatge de l’infern.

La dita és clara: mai no diguis blat fins que sigui al sac i ben lligat. Però com que això d’ensacar cereals potser ens queda una mica lluny, serà millor que a partir d’ara fem servir una versió actualitzada del refrany: mai no diguis immunitat fins que no estigui tothom vacunat. Ja vèiem la llum al final del túnel. Queien l’estat d’alarma i les mascaretes. Xifres d’infectats, corbes de contagi, índexs de creixement, quedaven ben enrere. Volíem plaça, muntanya i platja. Però l’onada que ha arribat (o potser ha estat un tsunami?) no venia del mar. I ja hi tornem a ser: restriccions, tocs de queda, confinaments. La pandèmia és el conte de mai no acabar. Estem encallats en un cicle infinit d’obertures i tancaments. I què passa amb la cultura?

Tot i que els impactes de pandèmia de la Covid-19 segueixen definint la greu situació per la qual passa la cultura, l’actualitat cultural es fa cada vegada més ressò de les receptes per sortir d’aquesta crisi. Ho hem anat veient a la Comunitat Virtual i, també, a les publicacions que hem anat compartint al canal d’Interacció a Facebook durant els darrers mesos. Avui, us en portem un resum perquè no se us escapi.

Avui dia, escriure un article d’actualitat evitant les paraules ‘pandèmia’ o ‘coronavirus’ és una entelèquia. Per tant, és evident que sintetitzar i analitzar els continguts de la comunitat virtual d’Interacció del primer trimestre de 2021 ens portarà a parlar dels estralls de la covid-19 i del futur immediat del sector cultural. Ara bé, no ens equivoquem: la situació sanitària actual no és l’únic tema que afecta les polítiques i la gestió culturals. Un repàs exhaustiu als articles publicats a Interacció entre el gener i el març d’aquest any ens mostra que l’statu quo de la cultura és el resultat de dinàmiques que s’arrosseguen de lluny i que el virus tan sols ha exacerbat. La situació crítica del sector cultural ha generat molts titulars d’impacte. Però, com diu la dita, plou sobre mullat.

 Red Española de Desarrollo Sostenible
 

En quina situació es troba el món de la cultura davant un repte de tal magnitud? Com afecten la seva capacitat qüestions com la precarietat laboral dels agents culturals, les polítiques d'austeritat i les retallades pressupostàries o les restriccions a la llibertat d'expressió i a l'autonomia de l'art i la cultura?