comunitats autònomes

Anàlisi comparativa dels casos d'Alemanya, EUA, Canadà, Suïssa, Regne Unit i Espanya

Mariano M. Zamorano, Joaquim Rius-Ulldemolins i Lluís Bonet | Ediciones Complutense
 

De polítiques culturals en podem trobar a diversos nivells, des de la Unió Europea a l’àmbit municipal passant pels Estats. L'interès per la descentralització cultural i el reconeixement de la diversitat cultural i nacional ha crescut en paral·lel a la importància de l'acció cultural pública de les regions i les municipalitats. Tanmateix, no s'han desenvolupat estudis que permetin comparar de forma sistemàtica la relació entre els models de federalisme i els models de política cultural d'un Estat.

Percebre els canvis en la gestió i l’impacte de la cultura quan hi ha un treball i una implicació diària es fa difícil. És per això que de vegades cal prendre distància i poder observar amb major perspectiva com evoluciona la cultura en diferents factors. L’observatori, per definició, és l’indret des d’on es pot observar des de la distància, com el firmament en el cas dels observatoris astronòmics, però en aquest cas en comptes d’estrelles hi tenim dades i indicadors que es mouen al ritme de l’economia més que no pas pel moviment dels astres.

EAE Business School 

El Strategic Research Center de EAE presenta el estudio «El mercado del videojuego 2014», un análisis de la situación del mercado de videojuegos en España, tanto nacionalmente como por Comunidad Autónoma, y de las principales economías mundiales, además de analizar la tendencia de este mercado de ocio para el periodo 2016-2019.

los principales resultados del estudio son los siguientes:

Fundación Contemporánea

La qualitat de la programació cultural ha augmentat en quasi totes les comunitats autònomes i tornen a encapçalar el rànquing Madrid (86%), Catalunya (80%), el País Basc i Andalusia (35%). En canvi, no es pot dir el mateix pel que fa a la innovació. Madrid i Catalunya tornen a ser les comunitats culturalment més innovadores però han sofert en aquest paràmetre baixades de 4 punts fins al 74% en el cas de Madrid i 67% en el de Catalunya. El País Basc, en canvi, en tercera posició, ha pujat lleugerament del 46 al 47%. Andalusia és la comunitat que més ha millorat en aquest àmbit, amb una pujada de 7 punts (del 21 al 28%). Segons l’Observatori, aquesta evolució es pot atribuir al fet que, en temps d’incertesa, molts programadors intenten minimitzar riscos i aposten per fórmules ja conegudes.

EAE Business School 

El Strategic Research Center de EAE presenta el estudio «El mercado del videojuego 2014», un análisis de la situación del mercado de videojuegos en España, tanto nacionalmente como por Comunidad Autónoma, y de las principales economías mundiales, además de analizar la tendencia de este mercado de ocio para el periodo 2015 – 2018.

Antonia Sáez Cala | Ciudades, Núm. 17, 2014, p. 141-158

Resumen: La evidencia empírica constata una relación clara entre el logro económico y la presencia de capital humano cualificado. Determinar el tamaño y la distribución de la clase creativa en las ciudades autonómicas españolas a principios del siglo XXI constituye el principal objetivo de este trabajo. Asimismo, es objeto de investigación la probable relación entre la presencia de clase creativa y la posible relevancia de factores como la tolerancia y la diversidad para atraer a los miembros de la clase creativa.

Los hallazgos manifiestan una distribución desequilibrada y compleja de la clase creativa en las capitales autonómicas.

Joaquín Rius, Mariano Martín Zamorano | Revista d'estudis autonòmics i federals Núm. 19 (2014)

Resum  En les anàlisis de política cultural comparada, des dels anys setanta s’ha destacat l’evolució cap a models descentralitzats administrativament i respectuosos o bé promotors de la pluralitat cultural i identitària. Espanya sovint s’ha caracteritzat com un país profundament descentralitzat, i se n’ha destacat la rica diversitat cultural i lingüística. També s’ha assenyalat el seu caràcter d’Estat singular, a mig camí entre l’Estat centralitzat i el federal, i de vegades se l’ha qualificat de sistema quasifederal. No obstant això, en l’àmbit de les polítiques culturals, és l’Estat espanyol quasifederal? L’article analitzarà com, a pesar del desenvolupament amplament descentralitzat de la gestió de les polítiques culturals, els recents processos jurídics i organitzatius de l’Administració general de l’Estat s’allunyen molt de promoure un Estat federal plurinacional i s’orienten de manera creixent cap a la recentralització i la simetrització.

Observatorio de la cultura |  Fundación Contemporánea

Segons l’últim baròmetre de l’'Observatorio de cultura', el 2013 va ser el pitjor any per als pressupostos en cultura. De cara al 2014, les previsions són més optimistes, pel 57% dels enquestats el pressupost d’aquest any serà igual o millor. Pel que fa a impuls i innovació cultural, per comunitats autònomes, Catalunya i el País Basc retrocedeixen al segon i tercer lloc, mentre que Madrid passa a ocupar-ne el primer.

Luís Bonet i Agustí  |  Bloc de Lluís Bonet i Agustí

Evolución presupuesto Adm. Central y CCAA 2007-2013 (€/hab. deflactado y % s/presupuesto total)

El gráfico es elocuente. En seis años, de 2007 a 2013, el gasto público presupuestado en cultura ha bajado no solo en valor absoluto (una vez deflactado el efecto de la inflación) sino también su proporción en los respectivos presupuestos públicos. 

La despesa familiar en cultura, oci i espectacles a Espanya va caure el 2011 fins a situar-se per sota dels nivells del 2006.  Concretament, el descens va ser del 4,3% respecte a l'any anterior. Ho revela aquest estudi de l’Strategic Research Center d’EAE Business School a partir de les dades de l'Institut d'Estadística i que calcula en 32.535 d'euros el que les llars espanyoles van invertir en aquest sector.

Catalunya és la tercera comunitat on més diners van gastar les famílies en béns culturals i d'oci, amb una despesa de 2.160 euros l'any de mitjana. Al davant de Catalunya hi ha Madrid i Navarra amb 2.459 i 2.239 euros de mitjana respectivament.