robòtica

Intel·ligència ARTificial o la quarta llei d'Asimov

No és cap secret: robots i intel·ligència artificial ja no són ciència-ficció. Aquestes creacions que han poblat les històries fantàstiques, utòpiques i distòpiques, ja formen part del nostre dia a dia. D’entrada, pot semblar que l’origen de tot plegat és el progrés tecnològic. No ben bé. A l’última entrada del 2017 acomiadàvem l’any amb un robot tan simpàtic com Wall-E. En aquella ocasió us explicàvem que l’origen del concepte “robot” prové, precisament, del camp de l’art; més concretament, de les arts escèniques. Karel Čapek va inventar-se els primers robots a l’obra R.U.R. (Rossum’s Universal Robots) (1920). En l’obra de teatre, les màquines tenien aspecte humà i la seva funció era fer els treballs massa exigents per a les persones. Així doncs, el robot és txec. De fet, no deixa de ser una evolució de la figura del golem, una criatura de l’imaginari jueu. Per tant, hem d’agrair a l’art que apareguessin aquestes màquines intel·ligents. En ple segle XXI sembla que la tendència s’està invertint. Ara són els robots (o la intel·ligència artificial) qui creen art. Us en deixem uns quants exemples.

Robots a escena

La robòtica forma part de la nostra vida diària, però sovint passa desapercebuda. Els robots que normalment fan feines mecàniques, poden guanyar protagonisme i arribar a pujar als escenaris?

L’empresa de robòtica alemanya KUKA és una multinacional que a banda de subministrar maquinaria a la indústria, també treballa en projectes de cultura i oci en els que posa la maquinària al servei d’artistes.

Us desitgem molt bones festes i un feliç 2018!

Aquest any hem pogut comprovar que ciència i cultura cada vegada són més a prop. Però podria arribar un dia que els robots celebressin amb nosaltres les festes, entre neules i torrons?

Ciència i construcció de la ciutat. Resum

“El canvi climàtic té nom de ciutat: parlem dels huracans de Huston, dels incendis de Santa Rosa, de la pujada de l’aigua del mar a Miami”, afirma l’economista urbana de la Universitat de Barcelona Elisabeth Viladecans. Aquesta observació resumeix clarament com les ciutats s’han convertit en el primer front d’impacte dels grans problemes globals, començant pel canvi climàtic. “Aquest és un problema de tot el món, però són les ciutats les que han de fer front als seus efectes: és a les ciutats on s’inunda el metro!”, diu Viladecans.

Ciència i construcció de la ciutat. Crònica

Les ciutats són un dels millors invents de la humanitats, segons l’economista Edward Glaser, autor de “El triomf de la ciutat”: són els llocs més productius, on es paguen els salaris més alts, on la gent és més saludable i on s’esdevé la majoria de la innovació. “L’iPad no es va inventar al bel mig del desert”, va resumir l’economista de la Universitat de Barcelona Elisabeth Viladecans.

La investigadora va participar en la taula rodona “Ciència i construcció de la ciutat”, emmarcada en el congrés Interacció17 (Barcelona, 18-20 d’Octubre de 2017). Aquesta trobada bianual explora l’impacte de grans temes i tendències sobre el món de l’administració local i aquest any es va titular “Ciència i cultura: restablim la connexió”.

Un androide ens interpel·la per repensar la condició humana

Ja que tenim aquí l’estrena de la pel·lícula «Blade Runner 2049», us presentem una imatge controvertida: el retrat d’un androide finalista en el concurs internacional de fotografia Taylor Wessing Photographic Portrait Prize organitzat per la National Portrait Gallery de Londres.

Es tracta de la famosa Erica, l’androide construïda pel guru de la robòtica Hiroshi Ishiguro (Universitat d’Osaka), que té una extraordinària aparença humana. L’artista finesa Maija Tammi va presentar el seu retrat, anomenat ‘One of Them Is a Human #1’, al concurs, encara que les bases estableixen que les fotografies han de ser fetes a partir d’un model viu. Amb tot, els responsables han decidit no fer fora de la competició aquesta obra, i han afirmat que consideraran si cal canviar les regles en un futur pròxim.

Noves tendències a les arts escèniques: robots als escenaris

Heu vist mai un robot recitar Hamlet? Avui us convidem a reflexionar sobre el desenvolupament de la robòtica amb Teatronika, una proposta teatral present al Festival TNT de noves tendències que se celebra a Terrassa fins diumenge, i en la qual diversos robots protagonitzen conegudes escenes de la dramatúrgia universal.

Teatronika és una iniciativa de Martí Sánchez Fibla i Roc Parés que impulsa el grup de recerca Synthetic Perceptive, Emotive and Cognitive Systems (SPECS) de la Universitat Pompeu Fabra. Fa dos anys va guanyar un concurs de guió curt convocat per Radio 3, i també va formar part de l'exposició "+Humans" i la Setmana Europea de la Robòtica.

Les xarxes i els robots esdevenen ‘socials’: cal un debat ètic

La invenció d’internet i la irrupció dels telèfons mòbils han propiciat l’aparició de les xarxes socials. Un fenomen difícil de preveure fa tan sols un parell de dècades. Com tampoc ho era que els robots sortissin de l’àmbit estrictament laboral per donar pas als anomenats robots socials, que cada vegada veurem més en entorns quotidians: assistint a discapacitats i persones grans, fent de recepcionistes o dependents en centres comercials, com a guies en fires i museus, actuant com a companys de joc de joves i adults, i, fins i tot, exercint de mainaderes i mestres de reforç.