Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

La figura de l’espectador segons Christian Ruby

Presentem dues obres de Christian Ruby que analitzen en profunditat la figura de l’espectador tant des d’una perspectiva històrica com actual. La primera, «La figure du spectateur. Éléments d’histoire culturelle européenne» fa un repàs a l’evolució de la noció d’espectador des del segle XVIII fins a l’actualitat. La segona, «L’Archipel des spectateurs» reflexiona sobre què significa ser espectador avui en dia. Reflecteix els debats que es produeixen al voltant d’aquesta figura desprestigiada i diluïda, segons alguns teòrics com Alain Finkielkraut i Régis Debray, per la influència de les indústries i el consum cultural i per les noves pràctiques artístiques contemporànies, i defensada per d’altres com Racques Rancière que consideren que el caràcter d’espectador encara pot atorgar un gran poder emancipador a la ciutadania.

El GGAC impulsa la campanya 'Viu l’Art' amb la intenció de potenciar les galeries d’arreu del país

El Gremi de Galeries d’Art de Catalunya (GGAC)  pretén potenciar les nombroses galeries que hi ha arreu del país. Aquest és un dels principals objectius que s’ha fixat l’associació per la temporada 2013 - 2014.

L’entitat considera que, amb les galeries que hi ha arreu del territori, Catalunya disposa d’un “patrimoni únic com a país”. Per això, defensa la necessitat de reforçar i donar major visibilitat a l’enorme potencial del galerisme existent al país.

La Maleta de Portbou

La Maleta de Portbou, núm 1, septiembre-octubre (2013)

En el primer número de setembre-octubre, 'La Maleta de Portbou'  aborda el tema de la "democràcia en perill". Ofereixen la seva visió particular Dani Rodrick, professor de Ciència Socials a Princeton; Antón Costas, catedràtic d'Economia Aplicada a la Universitat de Barcelona, que tracta el creixement de la desigualtat en les societats capitalistes contemporànies; Joaquín Estefanía, director de l'escola de periodisme de 'El País', i l'escriptor i antropòleg Roger Bartra, que afirma en el seu article  'Democracia y cultura', que la participació ciutadana ha de ser cada vegada més una invasió o una intromissió cultural democràtica orientada a civilitzar les esferes de la política.

El futur de les ciutats creatives segons Charles Landry

L’editorial Comedia presenta una sèrie de quatre publicacions breus de Charles Landry sobre el concepte de ciutat creativa on reflexiona sobre el futur de les ciutats i defensa que un ús creatiu dels recursos pot contribuir a millorar el desenvolupament urbà i la qualitat de vida a les ciutats.

 «The Origins & futures of the creative city»

En el primer text, Landry argumenta que la ciutat està immersa en una crisi global que no es pot resoldre des d’un enfocament empresarial o economicista. Les ciutats actuals han de fer front a problemes complexos i tenen el repte de gestionar la diversitat i la diferència, la sostenibilitat i la crisi financera global, així mateix, han de repensar-se el seu paper i propòsit per ser més eficaces des del punt de vista econòmic, social i cultural.

Una orquestra de música clàssica piula al Twitter amb els seus espectadors durant els concerts

La Denver Philharmonic Orchestra ha engegat un programa per apropar més la música clàssica als espectadors. Es tracta d’una iniciativa a partir de la qual Kornel Thomas, el director adjunt de l’orquestra, s’encarrega de piular al Twitter durant els concerts amb informacions i curiositats sobre la peça que està sonant o sobre els músics. També respon a preguntes que li puguin fer.

 

Canviar o canviar

Post de Juan Insua, Cap de projectes del CCCB LAB.

Fa poc més de cinc anys, les tecnologies digitals col·laboratives nascudes en el si d’aquest univers en expansió que coneixem com a Internet (o La Xarxa), eren encara una terra incognita per a la gestió cultural. La resposta inicial davant l’adveniment de les anomenades «xarxes socials» va ser la indiferència, com si es tractés d’un fenomen passatger que només afectava el món virtual. La primera reacció va tenir lloc als departaments de premsa i comunicació, que van incorporar una generació de joves professionals coneixedors de les noves eines. Myspace, Twitter, Facebook, You Tube, Flickr, Vimeo, Pinterest, Google Plus, etc., van començar a incloure’s en els llocs web de les institucions culturals, alhora que es produïa una fase de resistència pròpia de qualsevol procés de canvi que amenaci el modus operandi establert.

Mites al voltant de la innovació a les organitzacions

Richard Evans | GIA Reader, Vol 24, No 3 (Fall 2013) 

Article  interessant on Richard Evans reflexiona sobre la innovació a les organitzacions i tracta d’aportar idees perquè les donacions i subvencions puguin afavorir-la de manera més efectiva. Defensa que la innovació és un conjunt de capacitats que les organitzacions han d’aprendre i implementar-les, així com la disciplina més poderosa que ha irromput en el sector cultural des de l’aparició de la planificació estratègica en els anys 70. Destaquem algunes de les idees que aporta l’autor, com per exemple, perquè les organitzacions puguin actuar d’una manera innovadora de cara a l’exterior cal primer que renovin la seva gestió i funcionament intern; que les subvencions i ajuts tradicionals no garanteixen ni faciliten l’aprenentatge adaptatiu ni el canvi organitzatiu, o que cal assumir que la innovació és un procés en el qual l'experimentació i l’error constructiu són essencials per aprendre i avançar.   

La parábola del "jardin des tuileries"

Tres principios económicos que justifican la inversión pública en cultura  ¿Por qué el estado Francés invierte en la Cultura?

See video

El mecenazgo como Providencia

David Márquez Martín de la Leona | Zeitgeist

Hace ya años que se reclama y casi tantos que se anuncia una nueva ley de mecenazgo. Y parece que, por fin, el actual Gobierno del Partido Popular, hace de esta ley su principal propuesta legislativa en materia de cultura. Pero la legislatura está a punto de cruzar su ecuador y el nuevo texto legislativo ni está, ni se le espera, y si llega será de sopetón. Permítanme explicarles porqué.

Como el Gobierno hizo de este proyecto legislativo el más importante en el área de cultura, cabría entender que al cabo de casi dos años de trabajo tendría algún texto que proponer. Pues a día de hoy, mediados de octubre 2013, aún no hay ningún texto público, o al menos no lo he podido conseguir (y he solicitado la información allá donde debería estar: gabinete Secretaría Estado de Cultura y Comisión de Cultura del Congreso de los Diputados).

Industria cultural, información y capitalismo

César Bolaño planteja en aquesta obra un nou marc d’estudi de les funcions i del paper productiu de les comunicacions i les indústries culturals en l’actual era del capitalisme cognitiu. Proposa un quadre d’anàlisi que vagi més enllà dels límits convencionals del model economicista i que  reflecteixi la complexitat de les indústries culturals així com comprengui el paper dels productors culturals i de les relacions entre treball i valor.